Alacant estén entre els centres de salut un programa per a la prevenció de l'estigmatització dels malalts mentals

El programa treballa la inclusió social i laborals dels usuaris a través de l'art
/ Alacant
28 abril 2017 14:09h
Enrique Jordà ajudant a ensamblar un ninot

Molta gent que acudeix als psicòlegs i treballadors socials té un mal comú, més enllà d’una malaltia o una discapacitat: la soledat, l’exclusió social o la baixa estima. A partir d’aquesta observació, Francisco José Santos, treballador social del Centre de Salut de Campoamor, va proposar un repte al cap de Psicologia de l’Hospital General d’Alacant, Enrique Pérez, i van decidir posar en marxa el Programa de prevenció de l’estigmatització de persones amb discapacitat intel·lectual o malalties mentals.
    
“Per a la inclusió és necessari el treball en grup dins d’un context comunitari”, diu Santos. Així han plantejat aquest projecte, involucrant la pròpia societat. I han aconseguit que la Regidoria d’Acció Social, amb Julia Angulo al front, els permeta treballar en els Centres Socials dels barris, oberts a tothom, per a fer visible la seua feina i permetre que els usuaris dels centres puguen participar en projectes comuns. No es tracta de treballar en un aula, aïllats, sinó allà on tots puguen participar i gaudir de les activitats. Han començat al Centre Social Illa de Cuba, al barri dels Àngels, però s’hi estan afegint centres d’altres barris de la ciutat, com el Gaston Castelló, de Verge del Remei, o Felicidad Sánchez, de La Florida. Tot i que s’hi està treballant des de juliol de l’any passat, la presentació del projecte va ser el passat mes de febrer a l’Hospital General, amb la presència i implicació de la Regidora de Sanitat, Sonia Tirado.

La finalitat última és que una persona malalta o amb discapacitat puga trobar el seu lloc a la societat, però primer de tot aquesta persona ha de sentir-se capaç, vàlida, útil. A través d'aquest programa els ensenyen a fer un currículum, a preparar-se i a presentar-se a una entrevista per una feina però, si no tenen autoestima, la teoria no servirà gaire. Així doncs, començant la casa pels ciments, treballen aquest primer fonament. I la millor forma de fer-ho és a través de l’art: “La capacitat de creació és la que fa diferents els homes de la resta de les espècies”, comenta Francisco José Santos, que està format també en Antropologia i Belles Arts. “L’art és una capacitat que treballem molt de petits, i que deixem d’adults, però resulta del tot gratificant: els resultats es veuen d’immediat. És una matèria objectiva de la pròpia potència i això permet construir la persona per dins”.

Associació Promoció Cultura Inclusiva 

Als tallers acudeixen veïns del barri i usuaris dels servicis de Salut Mental. D’aquesta manera, uns i altres, a través de la interacció, aprenen a confiar, coneixen altres realitats i prenen consciència de les seues capacitats. “Igual que no hi ha un supermercat per als veïns en general i un altre per a malalts, un Centre Social ha de servir per a uns i per a altres”, assenyala el treballador social. 
    
Els tallers els gestionen els propis usuaris, amb la col·laboració de profesionals i d'altres voluntaris. Virginia Gea, professora de pintura, o Cristina Bierzo, que va començar com a usuària i que ara els porta les xarxes socials (a més de participar com a voluntària en els tallers), expliquen com arriba gent introvertida, sense habilitats socials, i com, al cap de poc de temps, han fet amistats, ajuden els nous companys. “N’hi ha que no sortien de casa i ara han arribat a fer grups d’amics més enllà dels tallers”, ens diuen. 
    
El Programa de prevenció de l’estigmatització de persones amb discapacitat intel·lectual o malalties mentals consta de tres projectes: Formació, Informació i sensibilització i Difusió. Hi participen psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, educadors, formadors i alguns dels usuaris que han passat a la participació activa dins la direcció.

La Formació, amparada per voluntaris del CEFIRE (Servei de Formació del Professorat, depenent de la Conselleria d’Educació) és responsable de formar els diferents voluntaris o professionals que col·laboraran en els tallers o de les persones que hi tinguen contacte, com ara els conserges dels centres. És la forma d'aconseguir que, a partir del centre inicial d’Illa de Cuba, els responsables dels tallers, voluntaris i ONGs adherides puguen iniciar tallers en altres centres: la xarxa ha de crèixer ben fonamentada. La Informació i sensibilització és la finalitat del programa: aconseguir que la societat conega i puga assumir la normalitat de la diferència. Per a aconseguir això, és necessària la Difusió, el tercer projecte, que tracta de mostrar l’existència del programa de manera lúdica i, a la vegada, amb la major projecció possible: estan en plena creació de ninots, que seran protagonistes de les properes Fogueres de Sant Joan. 
    
La presentació d’aquest projecte va ser a principis d’aquest mes, a la Casa de la Festa, i van estar acompanyats per Gabriel Echávarri, alcalde i regidor de Festes, i per la Bellea del Foc, Ana Belén Castelló. El proper dia 3 de maig, la Federació de Fogueres tractarà la inclusió dels ninots dins de la Festa de Fogueres, ja siga dins de les pròpies fogueres (Sèneca Autobusos i La Ceràmica ja s’han mostrat interessades) o entre els Ninots al Carrer. 
    
Ajudats per l’artista Enrique Jordà, els usuaris estan preparant els ninots, que, a partir d’un patró inicial, han de treballar en cartró i paper, cosir-los, ensamblar-los i, finalment, amb una màscara de guix de la seua cara, pintar-los a la seua pròpia imatge. Només a Illa de Cuba hi participen entre 20 i 40 usuaris.
    
Consuelo, la timidesa de la qual delata que hui és el seu primer dia, està emocionada de com ha avançat tant en unes hores i assegura que hi tornarà: “He d’acabar el ninot, que ja l’he cosit i tot”. I José Elias, que ja fa dies que acudeix puntual al taller, està content perquè mentre treballa deixa els problemes a un costat i aconsegueix relaxar-se per a centrar-se en el seu ninot.
    
Fina Bas va començar com a usuària, també, i ara forma part de la junta directiva com a enllaç entre els usuaris i el comité directiu. La seua intenció quan va conèixer el programa era fer teatre. Serà, potser, un dels tallers que es facen després de l’estiu, i continuaran amb la pintura, les arts plàstiques, i, qui sap, la dansa… Qualsevol expressió artística és benvinguda si permet que els veïns i els usuaris dels centres de salut mental, els avis i els néts, puguen treballar en projectes comuns, on tothom puga aprendre a eixir de la seua “zona de confort” i superar les barreres, personals o socials, i fer crèixer la nostra societat.

Fina i la seua màscara 

José Elías té un missatge: “S’han de fer més coses com aquesta per a ajudar els que ho necessitem, per a incloure’ns en la societat. És convenient”. 
    
Per a més informació es pot visitar el seu grup a Facebook: Cultura Inclusiva (Alicante).

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next