El nou model per a Fira València, ara per ara, està bloquejat. Les discrepàncies entre els socis de govern, PSPV i Compromís, impedeixen avançar en la definició d’un nou esquema per a la institució firal, amb un deute de més de 1.000 milions d’euros –resultat de l’ampliació del recinte– que està sent investigat per la justícia.
El darrer capítol del serial de Fira València va arribar aquest dimecres. Manuel Illueca, director de l’Institut Valencià de Finances i un dels homes forts de la Conselleria d’Hisenda, va suggerir que el nou ens tinga un 60% de capital privat i un 40% públic. Illueca va explicar que té escrit “des de fa mesos” el decret perquè Hisenda assumisca el deute de la institució firal i així avançar en la definició del nou model de la fira.
Compromís, que a través de la Conselleria d’Economia té entre les seues funcions el disseny del full de ruta de la Fira, considera que fins que Hisenda no presente el decret d’assumpció de deute no es podrà traçar el nou model del recinte firal. A hores d’ara, Economia paga prop de 40 milions d’euros a l’any en interessos del deute de la institució.
Simultàniament a l’aprovació del decret, “imminent” segons indiquen fonts d’Hisenda a Diari La Veu, s’ha d’aprovar un memoràndum d’acord entre Economia, Hisenda, el recinte firal i l’Ajuntament de València. En aquest document s’apuntaran els passos a seguir per a construir la nova Fira. Aquest document, però, no té data per a veure la llum ja que des de la conselleria que dirigeix Rafa Climent s’assegura que porten mesos esperant el decret per assumir el deute que ha de redactar el departament del conseller Vicent Soler.
PSPV: majoria privada a la nova Fira
El PSPV i Compromís discrepen en el pes que el sector privat ha de tindre a l’ens. Els socialistes defensen la privatització parcial del recinte per a evitar que la Generalitat haja de rescatar-lo de nou en un futur. L’objectiu del control privat de la Fira, a més, és que els socis impulsen l’activitat i atraguen noves fires.
Per contra, la formació valencianista només veu amb bons ulls l’arribada d’un soci privat en el cas de les noves fires que troben cabuda al recinte. Reclamen que la titularitat de la institució siga pública i que les fires que en l’actualitat són rendibles continuen sota control públic.
És el cas de Cevisama, el certamen de referència del sector ceràmic, que genera prop del 30% de la facturació del recinte. Fonts de la coalició es pregunten “quina necessitat hi ha que entre un operador privat que no generarà nou negoci” en la fira del taulell.
Compromís: “Importa més el retorn a les empreses”
Des de la formació que controla Economia s’assegura que intentar “encabir” la fira en un model empresarial estàndard “no té sentit”. Al seu parer, a l’hora de decidir el pes del sector públic a Fira València cal valorar el “retorn a les empreses valencianes” i “no només el resultat econòmic abans d’impostos”.
La intenció de Compromís és no definir encara el pes del sector privat a la Fira i fer-ho una volta arriben les ofertes d’operadors privats en l’anomenat procediment competitiu. Una de les opcions que proposarà la coalició valencianista és separar el negoci de l’organització de fires del de la celebració de congressos.
Amb aquesta situació, la definició del nou model per a la institució firal encara està en l’aire. La competència de les fires és de la conselleria d’Economia però el fet que Hisenda haja d’assumir el deute fa que aquest departament també vulga dir la seua pel que es refereix al futur de la gestió de Fira València.
