Alarma per l'augment de casos d'assetjament escolar

La Conselleria d'Educació va registrar 3.406 "incidències" en el curs 2015-2016
/ València
2 maig 2017 01:00h
Imatge en què es representa l\'assetjament a un jove

La Conselleria d'Educació va registrar, el passat curs 2015-2016, 3.406 "incidències". En realitat són denúncies per assetjament escolar. Alacant, amb 1.270 incidències comunicades, va registrar el 27,3%; Castelló, amb 486 denúncies, va representar el 14,3%, i València, amb 1.650 casos, va suposar la major xifra amb el 48,4% del total. 

Un estudi més detallat de les dades del Programa de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència (PREVI), coordinat per la Direcció General de Política Educativa, mostra el tipus de violència que s'exerceix sobre la persona aïllada o agredida. Així, el 56,13% són casos de violència física; el 61,62%, de caràcter verbal; el 7,4%, d'agressió sexual, i el 10,36%, de violència per exclusió. Cal destacar que, pel que fa al setge a les xarxes, es va registrar un 7% de casos (sent la mitjana europea un 8%). En més de la meitat (un 54,1%), les persones implicades eren alumnat dels centres i, en un 2,8% dels casos, hi havia persones alienes (majoritàriament familiars).

Llarg camí

Les xifres fan feredat i més encara quan sabem que darrere de cadascuna d'elles hi ha un xiquet o una xiqueta que pateix diàriament aquest problema. Francisco Sorolla, secretari general de l'Associació Valenciana contra l'Assetjament Escolar (AVALCAE), assegura que dissortadament les dades oficials estan molt lluny de la realitat. "És cert que s'ha avançat prou, que hi ha una major visibilitat del tema i una major sensibilització, però queda molt de camí per recórrer", expressa.

En l'opinió de Sorolla, que fa 30 anys que es dedica a la qüestió i defensa que tot apunta a un augment alarmant dels casos entre 2015 i 2017, les línies mestres en què caldria actuar són: modificar la llei del menor perquè siga més estricta; l'aprovació d'un pla educatiu estatal; basar l'educació en valors; formar educadors i directors i, sobretot, "reconéixer el problema". "El 80% dels centres escolars asseguren que en les seues dependències no passa res i no és creïble. Si no es reconeix el problema no es pot resoldre", critica.

Francisco Sorolla: "Si no reconeixem el problema, no el resoldrem. Molts directors d'escola es neguen a veure'l"

El secretari d'AVALCAE valora els esforços que fa la Conselleria per tallar el conflicte a les aules, però adverteix que no són suficients. "Jo ho compare amb el Windows; per molt que òbrigues finestres, si el sistema operatiu no funciona tot se'n va en orris", simbolitza.

Fonts de la Conselleria asseguren que s'han activat de forma més intensa durant els dos últims cursos els protocols existents i això ha permés la visibilitat social d'aquesta problemàtica "tan greu". També s'està donant d'una millor formació les comunitats educatives perquè puguen atendre i fer front a la problemàtica. "Es comuniquen més casos d'assetjament escolar que abans perquè les comunitats educatives ja saben com fer-ho. Aquesta era una problemàtica social existent des de sempre, però que fins que no es van establir aquests protocols romania invisible. Ara s'ha intensificat el treball en la prevenció", expressen.

A més, el País Valencià és la primera autonomia que compta amb un coordinador d'Igualtat i Convivència en cada centre educatiu des del curs passat, una funció que assumeix un dels docents del col·legi. També apunten la creació de les Unitats d'Atenció i Intervenció.

La Conselleria d'Educació va registrar, el curs 2015-2016, 3.406 denuncies per assetjament escolar / ACISTOCK

Així mateix, la setmana passada es va constituir a les Corts, amb uns mesos de retard, la comissió d'estudi sobre l'assetjament escolar amb representació de tots els grups parlamentaris. La diputada de Compromís Marian Campello, que va denunciar en la seu parlamentària haver sigut víctima d'aquest problema, confia que tots els treballs conduïsquen a l'aprovació d'una llei que regule les actuacions en aquesta matèria.

"L'objectiu és garantir el dret a una infància feliç, fer conscient la societat que aquest és un problema molt, molt greu i denunciar que estem en una situació d'alarma", subratlla la parlamentària. Això no obstant, subratlla que la problemàtica transcendeix l'àmbit escolar. "Necessitem mesures transversals i la implicació de pràcticament totes les conselleries", indica.

Marian Campello: "Necessitem mesures transversals i la implicació de pràcticament totes les conselleries"

En aquest sentit, Sorolla adverteix que si la conducta de l'agressor no s'eradica a llarg termini pot generar altres comportaments igualment destructors com ara el masclisme, la violència de gènere o l'assetjament al treball. "Estem treballant molt sobre la víctima i cal continuar fent-ho perquè ens trobem casos de gent que amb 40 anys no ho ha superat, però no podem oblidar-nos de l'assetjador. L'edat en què comencen les agressions està baixant de forma molt preocupant, ja tenim xiquets de 9 i 10 anys", indica.

Silenci sobre els suïcidis

Un tema que preocupa especialment a les associacions que tracten l'afer és l'opacitat sobre les xifres de víctimes d'assetjament que posen fi a la seua vida.

"Amb l'argument de no generar alarma i provocar un efecte cridada no hi ha dades oficials. Si es coneixen alguns casos és perquè els pares han sigut valents i ho han denunciat", explica Sorolla, qui assenyala les xifres que ofereix l'Organització Mundia de la Salut (OMS): 200.000 casos a l'any en tot el món. "Pensem que molts d'ells s'amaguen com a accidents. El xic que s'estampa conduint la moto contra una tanca sense cap causa i després es descobreix que era assetjat", diu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next