La Fira del Llibre de València serveix per a mobilitzar els lectors. Els posa en contacte amb les editorials, els autors, els il·lustradors i els llibreters; en resum, al voltant de l’esdeveniment literari “hi ha molt més de moviment”, explica en declaracions al Diari La Veu Ignacio Larraz, president del Gremi de Llibrers de València. Encara no hi ha dades oficials, però, segons els responsables dels diversos sectors, el llibre en valencià “ha crescut”, assegura Larraz. Una afirmació que també defensa Dolors Pedrós, presidenta del Gremi d’Editors del País Valencià, qui explica a aquest diari que el llibre en valencià, durant aquest fira, ha tingut un millor comportament, “s’ha visibilitzat més” i, per tant, tot apunta que també pujaran les vendes.
Dilluns va acabar la 52a Fira del Llibre de València superant totes les previsions de facturació i d’organització. En aquest sentit, el Gremi de Llibrers de València i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) feien públiques les dades estimades de facturació, que ascendien fins a quasi un milió d’euros, una pujada que representa un augment del 15% respecte a l’edició anterior, on les casetes i estands ingressaren 850.000 euros. Pel que fa a l’assistència, pels Jardins de Vivers han passat més de mig milió de persones al llarg dels dotze dies de durada de la Fira.
Les xifres, tot i que són provisionals, des del Gremi de Llibrers les consideren molt positives. Larraz apunta dos motius per mantindre l’optimisme. Per una banda “deixem un poc enrere els anys durs que afectaven les indústries, també a la cultural”, tot i que adverteix: “No s’ha acabat la crisi”, però els anys més durs semblen ser ja història. Per altra banda, afegeix el president del Gremi, “els lectors valencians continuen ací, donant suport a la Fira”, omplint el passeig i les presentacions. En aquest sentit, Larraz reconeix que l’èxit de la Fira ha sigut Patria, de Fernando Aramburu.
Major presència del llibre en valencià
Tanmateix, la literatura en valencià guanya terreny en aquesta 52a fira on, seguint la tendència generalitzada del mercat, “el llibre en valencià ha crescut”, raona el president del Gremi de Llibrers. El comportament de la literatura en llengua pròpia “ha estat millor que en altres fires anteriors, ha tingut més visibilitat i també s’han presentat més novetats en valencià”, explica en aquest sentit Dolors Pedrós, editora d’Edicions 96 i presidenta del Gremi d’Editors del País Valencià.
Si Aramburu ha representat el triomf de la narrativa en castellà, el llibre de Fani Grande, Jo sóc així i això no és un problema (Vincle editorial), “ha sigut tot un best-seller, tenint en compte les xifres de vendes que té normalment la literatura en valencià”, exclama Pedrós, qui no pot amagar l’optimisme que ha reportat aquesta edició de la fira respecte el llibre en valencià. Les 57 editorials que aposten per la literatura en la nostra llengua creuen que l’esforç per fer-se veure ha fet que el vent canvie i amb ell la tendència.
En aquest sentit, Edicions 96 anava a la fira amb sis novetats en català, explica Dolors Pedrós, però també s’han recuperat llibreries que aposten pel valencià amb un fons de literatura en llengua pròpia, considerable, com ara Samaruc. “Fins i tot he vist llibres nostres en llibreries que no són especialitzades en llibres en valencià”, afegeix l’editora. Ara, però, caldrà esperar que la major visibilització es traduïsca en augment de vendes, cosa que s’espera que es confirme en un dies, en tindre les dades oficials.
