No pretén afirmar cap dogma. Es tracta simplement d’una proposta encaminada a obrir un debat que considera necessari. “Una proposta que vol una Espanya plurilingüe que siga capaç d’aprofitar el valor de les llengües autòctones”, explica la professora de Dret Constitucional de la Universitat de València, Vicenta Tasa. La seua reflexió li ha valgut el reconeixement de l’Intitut d’Estudis Catalans (IEC), que el passat dia 21 d’abril concedia el Premi Manuel Duran i Bas a la seua tesi Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya.
El treball doctoral de Tasa planteja modificar la Constitució per a fer oficials de l’Estat i de les seues institucions les quatre llengües més parlades d’Espanya (castellà, valencià, gallec i basc). La proposta està basada en la modificació de l’article 3 de la carta magna i també suggereix que a les autonomies s’establisca l’oficialitat i el reconeixement de les altres llengües espanyoles. El model resultant, semblant al suís, reconeixeria la totalitat de la diversitat lingüística espanyola i dotaria d’una major seguretat lingüística els parlants de cada llengua.
El model suís es basa en l’existència de quatre llengües oficials a les institucions federals, alhora que la immensa majoria dels municipis, districtes i cantons són oficialment i col·lectivament monolingües i només hi ha una minoria de territoris plurilingües. Tot això amb polítiques públiques orientades a aconseguir que la població de cada cantó siga individualment plurilingüe i conega, a més de la llengua pròpia, una altra llengua suïssa i una llengua estrangera.
“Crec que seria bo avançar cap a una convivència lingüística pacífica i igualitària que s’acostara al model de Suïssa. Sóc conscient que no som Suïssa ni la realitat de les llengües espanyoles és semblant a la de les suïsses. Però crec que ens aniria bé si fórem capaços d’apropar la regulació constitucional espanyola de la diversitat lingüística i, en general, la legislació lingüística espanyola i les polítiques lingüístiques, en una direcció semblant a la suïssa”, indica la catedràtica.
Vicenta Tasa: “Seria bo avançar cap a una convivència lingüística pacífica i igualitària que s’acostara al model de Suïssa”
Ús preferent de les llengües minoritàries
Amb la proposta de la catedràtica, les llengües oficials de l’Estat ho serien també en el tot el seu domini lingüístic respectiu i hi tindrien un ús oficial preferent, mentre que el castellà mantindria la seua condició de llengua oficial o cooficial a totes les comunitats autònomes. A més, les autonomies regularien l’oficialitat de les llengües espanyoles minoritàries (asturlleonès, aranès, aragonès, àrab i tamazight) en els respectius territoris. A més, els poders públics estudiarien la vitalitat lingüística i el règim de reconeixement de les minories lingüístiques extremes (el portuguès, el caló i el judeoespanyol) allà on són llengües parlades.
Actualment, el reconeixement legal del pluralisme lingüístic espanyol, derivat de l’article 3 de la Constitució, estableix un sistema de jerarquia lingüística, el qual manté la preeminència del castellà sobre la base de la seua oficialitat única a l’Estat i de l’obligatorietat del seu coneixement per tots els ciutadans, mentre que el reconeixement legal de la resta de llengües queda a la voluntat dels estatuts d’autonomia de les comunitats.
“La Constitució del 1978 va ajudar a canviar l’estructura territorial de l’Estat fins a esdevenir un estat autonòmic semifederal i va establir un sistema de reconeixement jurídic de la diversitat que superava amb escreix la nul·la atenció, quan no la persecució, que les altres llengües espanyoles havien patit des del segle XVIII i, especialment, durant el franquisme”, reconeix Tasa, tot apuntant que no ha sigut suficient. “El reconeixement legal del pluralisme lingüístic espanyol manté la preeminència del castellà sobre la base de l’oficialitat única del castellà a l’Estat”, subratlla.
Vicenta Tasa: “El reconeixement legal del pluralisme lingüístic espanyol manté la preeminència del castellà sobre la base de l’oficialitat única del castellà a l’Estat”
El resultat és que hi ha quatre llengües, a més del castellà (valencià, gallec, èuscar i occità), que són cooficials en la major part del territori en què es parlen, però no en tot. Així mateix, les llengües més minoritzades, llevat de l’aranés, o tenen un reconeixement bastant genèric, com ara l’asturlleonés, el tamazight o l’aragonés, o són radicalment ignorades, com passa amb l’àrab, el portugués, el caló i l’haquetia.
Jerarquia lingüística
“S’ha desenvolupat, així, un sistema de jerarquia lingüística, amb drets lingüístics formals i, sobretot, amb polítiques lingüístiques que tracten de materialitzar-los, bastant desigual, amb sis nivells de reconeixement legal o polític”, explica Tasa. La reforma proposada es fonamentaria en els principis de protecció i promoció preferent de les llengües minoritàries, de voluntat de supervivència de la diversitat lingüística espanyola i de llibertat de llengua en les relacions dels ciutadans amb els poders públics.
“La conclusió és evident: no tenim seguretat lingüística i això és el que planteja la meua tesi”, indica la catedràtica. Aquest concepte, que entre altres experts ha desenvolupat la catedràtica de la Universitat de Toronto, Dénise Réaume, reflexiona sobre preocupació pels drets de les minories lingüístiques. A més, s’estableix com a objectiu el disseny dels pilars d’una teoria dels drets lingüístics que aplique la base normativa de la protecció legal de les llengües.
I sols serà possible, en opinió de Tasa, si hi ha un canvi en la Constitució. “Per molt que despleguem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, hi ha aspectes que queden fora de la competència autonòmica”, indica. En aquest sentit, apunta, com a exemple, que caldria modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial. “Hauria de ser obligatori que la persona que demana un destinació coneguera obligatòriament la llengua que utilitzen els seus ciutadans. I, si no és així, que no la sol·licite. No ha de ser sols una qüestió de mèrit”, expressa la catedràtica.
La Constitució estableix un sistema de jerarquia lingüística, el qual manté la preeminència del castellà sobre la resta de les llengües
Arribats a aquest punt, i com a reflexió de la investigació feta, Tasa sosté que “probablement el greu conflicte nacionalitari espanyol no tindria la intensitat que té sense l’existència d’una lògica de jerarquia lingüística en el tractament de la diversitat lingüística espanyola”. Des d’aquest punt de vista, la tesi destaca que Suïssa i Espanya han donat una resposta prou diferent als respectius plurilingüismes en el sistema legal-constitucional, en el relat nacionalitari, en les polítiques públiques lingüístiques i en la convivència entre les llengües.
Així, el treball subratlla que mentre que a Suïssa no hi ha cap mena de qüestionament del fet que és una nació lingüísticament plural o les fronteres de l’estat-nació, Espanya és un dels països d’Europa Occidental amb més tensió política i més dubtes sobre la continuïtat de les seues fronteres actuals, i amb una tendència a utilitzar les diferents llengües com a element de confrontació entre els diferents relats nacionalitaris en conflicte.
La proposta formulada per la doctora Vicenta Tasa aspira a un reconeixement legal i a unes polítiques públiques lingüístiques de les institucions centrals de l’Estat i de les autonòmiques orientades a garantir la seguretat lingüística dels parlants de totes les llengües espanyoles en el seu territori històric per a aconseguir un reconeixement sòlid i igual dels drets lingüístics de tots els ciutadans.
El model plantejat en la tesi garanteix la seguretat lingüística –les condicions, de tot tipus i no únicament legals, que fan possible que una persona puga viure, sense tensions ni irritacions emocionals innecessàries, en la seua llengua pròpia al territori en què la llengua és autòctona– per damunt de la jerarquia lingüística –el sistema de valors, de regulació legal, de reconeixement polític i social desigual de les diferents llengües d’una comunitat política plurilingüe–.
