El col·lectiu ha realitzat aquesta sol·licitud després que, durant l’últim ple del CVC, el president de la institució replicara un conseller que li va preguntar si no era ja moment d’elaborar una opinió pròpia sobre el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) projectat per l’Ajuntament al barri: “Jo açò no ho toque ni amb una llança de deu metres”.
Sobre aquest tema, l’associació veïnal recorda que, entre juny i desembre de 2010, el CVC va realitzar diverses compareixences d’organitzacions del Cabanyal-Canyamelar, amb la intenció d’escoltar els seus punts de vista, atès que la seua intenció era realitzar un informe que servira per a aconseguir un acord que permetera “facilitar la resolució del conflicte urbanístic i social en el qual es troba immersa aquesta part tan important del litoral de la ciutat de València”.
“No era la primera vegada que ho intentava, ja que 10 anys arrere ja va engegar una iniciativa similar que no va arribar a bon port”, recorda el col·lectiu, que afig que “en ambdues ocasions l’Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar va ser convidada a exposar el seu punt de vista i el Consell València de Cultura es va mostrar molt receptiu a les seues tesis, sempre dirigides a la cerca d’un futur de progrés per al nostre barri, basat en la conservació i posada en valor dels seus valors patrimonials”. “Quatre anys després d’aquest segon intent, acabem de conèixer que l’informe no ha arribat a realitzar-se”, lamenten.
L’associació entén que “es tracta d’una qüestió que ha traspassat la frontera de la discussió sobre el patrimoni cultural valencià i que el fet que el conflicte s’haja mantingut com a objecte de confrontació en la lluita partidista, ha augmentat la dificultat per a acostar-se a la seua anàlisi serena i objectiva, i ha complicat que institucions com el Consell València de Cultura puguen jugar un paper eficaç en la seua resolució”.
“Un miura perillós”
“Les declaracions del seu president, Santiago Grisolía, quan diu ‘Jo no toque açò ni amb una llança de deu metres’, deixa ben a les clares el risc que entén ell que suposa, no sabem si per a la seua persona o per a la institució que presideix, aproximar-se al que sembla qualificar d’un miura perillós, capaç de banyegar qui gose acostar-se”.
“Però per més que puguem entendre aquesta actitud, no podem compartir-la; el Consell València de Cultura és competent, com el que més, per a intervenir sobre aquest assumpte, ja que, entre les seues atribucions està la d’assessorar la Generalitat Valenciana i vetlar per la defensa dels valors dels béns culturals d’aquesta comunitat, i no hi ha dubte que el Cabanyal-Canyamelar forma part d’eixos valors. Així queda patent en el Decret 57/1993, de 3 de maig, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural, formant part del Conjunt Històric de la ciutat de València, una declaració que va comptar amb l’informe favorable del CVC”, argumenten.
En la mateixa línia, afigen, “no és la primera ocasió que el CVC podria intervenir amb èxit en un conflicte altament polititzat perquè ja va ocórrer en el debat sobre la llengua valenciana, en què l’informe que va lliurar el CVC va ser útil per a aconseguir un pacte que va resultar profitós, sobretot perquè va agranar ‘de facto’ i de dret les posicions secessionistes”.
En el cas del Cabanyal, davant les noves circumstàncies emanades dels recents pronunciaments de l’actual Govern de l’Estat espanyol i l’engegada de la Comissió Bilateral, “un informe del CVC podria també jugar un paper eficaç per a la modificació del PEPRI de Cabanyal-Canyamelar, a la qual està obligat l’Ajuntament de València, perquè complisca els dictats de l’Ordre del Ministeri de Cultura”, incideixen.
“Tasca complexa i delicada, però que no hauria de resultar altament perillosa com apunta el senyor Grisolía. Sobretot, si es té en compte que la citada ordre va comptar per a la seua aprovació, amb els informes favorables de nombroses institucions consultives del Ministeri de Cultura, totes elles d’indubtable prestigi, vinculades a la protecció dels béns culturals”.
“Grans reptes”
“I per si açò no resultara suficient protecció, els recents pronunciaments d’institucions internacionals d’altíssima reputació i independència com la World Monuments Fund o Europa Nostra, haurien de permetre al CVC, acostar-se a un cara a cara amb certes garanties. Són els grans reptes, els que fan grans algunes institucions”, afirmen.
Finalment, des de l’Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar manifesten el seu desig de poder “mantenir intacta la confiança en el CVC, que en les dues compareixences, ja manifestem al senyor Grisolía”. “I per a açò, ens sembla imprescindible que faça valdre la seua competència per a intervenir en aquest conflicte i jugue un paper eficaç, molt allunyat del silenci temorós actual, que pel que sembla prefereix mantenir”, remata.
