Així mateix, d’aquest informe es desprèn que la taxa d’economia submergida del País Valencià supera en quasi dos punts l’estatal, que se situa en el 24,6%, és a dir, més de 253.000 milions d’euros.
Entre els territoris més afectats destaquen Alacant (27,6%) i Castelló (26,9%), que registren més frau que la mitjana autonòmica. A València, la xifra és del 25,7%.
En una anàlisi de les dades estatals, l’informe revela que el volum de l’activitat econòmica en negre va augmentar de mitjana uns 15.000 milions d’euros anuals des de l’inici de la crisi en 2008, quan la taxa d’economia submergida es va situar en el 17,8% del PIB. No obstant açò, en 2009, considerat com el moment més dur de la recessió, els diners ocults es van disparar en més de 27.000 milions d’euros, tant com els dos exercicis següents junts.
Aquest important increment és a causa, en gran manera, d’aquest efecte “arrossegament” provocat pel ‘boom’ immobiliari, ja que en els anys previs va aconseguir crear una gran dependència de l’economia lligada a aquest sector i que va ser impossible de tallar en sec en els primers moments de la crisi econòmica i financera.
El “tsunami de la rajola”
Al “tsunami de la rajola” li van seguir altres causes que van influir de manera decisiva en l’augment del frau, com l’espectacular repunt de l’atur -triplicant-se la taxa de desocupació fins al 26% de la població activa a la fi de 2012-, les pujades d’impostos que no van ser acompanyades per un eficient control tributari i la multiplicació de casos de corrupció política i empresarial.
A més, a aquests factors es va sumar un de transversal, que és el massiu ús de bitllets de 500 euros, que representa el 73,7% de l’efectiu en circulació i el 14% del valor de tots els bitllets de 500 que es mouen a la zona euro. Aquests bitllets són l’instrument preferit pels defraudadors per a saldar operacions al marge del fisc.
L’estudi realitza també una anàlisi de l’economia submergida per comunitats autònomes. Així, posa l’accent en el peculiar cas de Madrid, que registra una taxa de diners ocults al fisc “cridanerament baixa”, del 17,3% del seu PIB, la més moderada del país.
Gestha indica que aquest fenomen s’explica per l’elevada concentració de grans empreses estatals i estrangeres i grans fortunes, que concentren els ingressos tributaris en aquesta comunitat, mentre que gran part del seu negoci es genera en altres territoris.
De fet, a Madrid tenen la seua seu el 60% de les 100 majors corporacions empresarials del país, moltes de les quals eludeixen el pagament d’impostos a través de pràctiques fiscals “abusives” com les exempcions fiscals, per la qual cosa, segons Gestha, més que el frau fiscal, que també el cometen, es caracteritzen per dur a terme pràctiques que voregen la legalitat per a pagar menys impostos.
