Clara Ferrando reclama la revisió de la quota basca

La secretària autonòmica d'Hisenda denuncia que l'acord entre Euskadi i el govern espanyol torna a humiliar els valencians
/ València
4 maig 2017 01:00h
La secretària autonòmica d\'Hisenda, Clara Ferrando

La secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, ha exigit al govern d’Espanya que tracte els valencians igual que als bascos. L’acord financer i polític al qual han arribat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el conseller d’Hisenda i Economia basc, Pedro Azpiazu, suposa per a la membre de la Comissió de Coordinació Institucional de Compromís un greuge comparatiu entre territoris i una nova discriminació per part de l’Estat cap als valencians.

Clara Ferrando ha assegurat que "mentre el País Valencià està sent víctima durant anys d’un sistema de finançament injust que ens ha dut a convertir-nos en la Comunitat amb més deute per càpita de tot l’Estat i mentre el govern central situa el nostre territori a la cua en inversions, el ministre Montoro compra amb els nostres diners els vots dels nacionalistes bascos necessaris per a traure endavant uns pressupostos que tornen a humiliar els valencians"

Clara Ferrando: "Montoro compra amb els nostres diners els vots dels nacionalistes bascos necessaris per a traure endavant uns pressupostos que tornen a humiliar els valencians"


L’acord entre Euskadi i el govern de Rajoy farà que el País Basc obtinga una millora multimilionària en recuperar 1.400 milions dels quasi 1.600 milions d’euros que reclamaven els bascos pel litigi sobre la quota entre els anys 2007 i 2017, una demanda que el PNB exigia per a donar suport, amb els seus vots, al Congrés, els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).

Per a Ferrando, “els valencians venim reclamant des de fa anys el reconeixement del deute històric sense resposta del govern central. Es tracta d’un deute generat fruit d’un infrafinançament que fins i tot l’Airef troba injustificat i que ja arriba als 16.000 milions d’euros. L’acord de Montoro amb els nacionalistes bascos és una demostració més que a Espanya hi ha ciutadans de primera i de segona per al PP, que posa per davant els interessos de partit a l’equilibri territorial, el benestar de les persones o la justícia fiscal”

Segons la secretària autonòmica d'Hisenda, l’acord entre Montoro i Azpiazu podria implicar una revisió a la baixa en les precisions d’ingressos del govern espanyol  en els pressupostos del 2017 perquè el projecte presentat per Rajoy estimava uns ingressos de la quota basca de 1.200 milions, que finalment seran poc més de 800 si es descompten els 344 milions per la gestió de les polítiques d’ocupació i els 100 milions de les obres del tren d’alta velocitat que el govern basc ja ha gastat i que descomptarà a la quota.

"La valenciana és la Comunitat autònoma pitjor parada en els pressupostos generals de l’Estat per al 2017. Som l’11% de la població espanyola, però només rebrem el 6,9% de les inversions. Un valencià rebrà 119 euros  quan un castellanolleonès en rebrà 405 o un gallec 341. Som l’última Comunitat en inversió per càpita de tot Espanya i rebrem 66 euros per davall de la mitjana. No entre a valorar si la concessió feta pel Govern central a Euskadi és justa o no, però m’agradaria saber si eixos diners que Montoro els concedeix eixiran novament de les butxaques dels valencians i les valencianes".

Clara Ferrando: "No entre a valorar si la concessió feta pel Govern central a Euskadi és justa o no, però m’agradaria saber si eixos diners que Montoro els concedeix eixiran novament de les butxaques dels valencians i les valencianes"


Revisar el sistema foral

Clara Ferrando defensa que s’òbriga el debat sobre el sistema de la quota basc. "La diferència de tracte fiscal entre les comunitats forals basca i navarresa i les comunitats de règim comú trenca el principi de solidaritat interterritorial. Existeix un consens elevat entre els experts acadèmics i independents sobre la necessitat de revisar la situació privilegiada d’Euskadi i Navarra. Són dos territoris que compten amb uns recursos per habitant que dupliquen els nostres. Més diners implica millors serveis i millors infraestructures, i els valencians tenim dret als mateixos serveis i a les mateixes infraestructures de qualitat que els bascos. La Constitució espanyola parla de solidaritat entre territoris, d’igualtat i de coordinació amb la Hisenda Estatal, però alguns que defensen molt la Constitució sembla que no l’han llegida", ha dit la responsable d'Hisenda.

La Suècia del Mediterrani

Per la seua banda, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha assegurat que "el finançament no es pot decidir en funció dels partidismes i de la necessitat d'aprovar un pressupost." "Com garantim la igualtat dels ciutadans? Per què un xiquet que naix a Euskadi  té més oportunitats que un altre que naix a la Comunitat Valencia?", s'ha demanat Oltra. 

La vicepresidenta ha insistit que el "trencament d'Espanya" ve precisament per aquestes desigualtats. "Amb el finançament basc nosaltres tindríem 10.000 milions més al pressupost. Podríem construir la Suècia del Mediterrani", ha reblat.

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, va declarar ahir que ni qüestiona "ni se li passa pel cap" qüestionar la Constitució pel que fa la quota basca i navarra. Això no obstant, va considerar que tots els ciutadans espanyols han de contribuir als serveis generals de l'Estat de la mateixa manera.  

"Indignació"

Per la seua banda, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, també ha manifestat la seua coincidència amb "la indignació" per l'acord a què han arribat el govern espanyol i l'executiu basc. "El que no hi pot haver és discriminació: si hi ha diners per a solucionar la qüestió de la quota basca, també han d'haver-ne per a solucionar la viabilitat de la resta de comunitats autònomes", ha dit Puig.

Així mateix, el cap del Consell ha expressat la seua preocupació perquè "es puga visibilitzar que la desigualtat ja és una norma habitual en el funcionament de l'Estat", tot i que ha subratllat que els mecanismes, com ara el concert amb el País Basc, "no són en ells mateixos la qüestió", atés que estan en la Constitució. En la seua opinió, "generar aquesta discriminació de forma permanent, l'únic que genera és conflicte". 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next