L’ideari de Fuerza Nueva, no així la seua radicalitat i violència explícita, romanen en molts partits de l’espectre estatal amb més o menys vehemència i reconeixement. Fuerza Nueva va presentar un programa polític al juliol de 1976 per a poder ser inscrits com a partits a la calor de la Llei d’associació política. Les línies generals de Fuerza Nueva i Blas Piñar es vertebraven en diverses idees fonamentals que encara hui són manejades per moltes forces polítiques, anyenques i noves.
Les idees principals de l’ideari del partit de Blas Piñar eren tres, pàtria, família i religió. La confessionalitat catòlica de l’Estat i respecte a la llibertat religiosa, la defensa de la unitat de la Pàtria, la integritat i puresa de l’idioma espanyol i el manteniment de la reivindicació de Gibraltar, i la defensa de la família, de la seua unitat i indissolubilitat. Aquestes principals línies de l’ideari de Fuerza Nueva estan arreplegades en els principals partits conservadors i a l’espectre polític de la dreta. Tant el PP en la seua línia més dura, com el nounat VOX o partits més tradicionalistes com a Alternativa Espanyola tenen en els seus programes l’essència de l’ideari del Blas Piñar.
Alternativa Española és un partit dirigit per Rafael López Dieguez, gendre de Blas Piñar i antic militant de Fuerza Nueva. Aquesta acceptació programàtica i la permissivitat social que existeix sobre les idees d’extrema dreta propiciada per la Transició ha fet que molts dels seus antics membres hagen prosperat en la societat espanyola sense necessitat d’ocultar les seues antigues filies, crims i condemnes. Com és el cas de personatges de plena actualitat com José María del Nido, president del Sevilla FC, condemnat a set anys de presó i que es troba a l’espera de l’indult.
Antics membres de Fuerza Nueva en la cúpula del futbol espanyol
Jose María del Nido, President del Sevilla FC, ha sigut condemnat per l’Audiència Provincial de Màlaga i ratificat pel Suprem a set anys de presó pel cas ‘Minutas’, relatiu al cobrament fraudulent de serveis prestats a l’Ajuntament de Marbella. No és la primera vegada que José María Del Nido té problemes amb la Justícia.
El president del Sevilla va ser condemnat per un delicte de lesions contra el Secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors en 1979 quan era Cap Regional de Fuerza Nueva a Andalusia. José María del Nido, a pesar que ja ha demostrat la seua perillositat social en diverses ocasions al llarg de la seua vida, està realitzant una campanya per a aconseguir l’indult que està aconseguint el suport de molts amics del present i del passat. És el cas de Javier Tebas Medrano, President de la Lliga de Futbol Professional, que ha promogut al costat de la immensa majoria dels presidents dels clubs de futbol una petició per a aconseguir l’indult del president del Sevilla FC.
La petició de l’indult que signa Javier Tebas, i que com ell mateix reconeix és a títol personal, amaga una empatia política que tots dos compartien en la seua joventut. Javier Tebas Medrano va ser Cap Provincial de Fuerza Joven a Aragó, les joventuts de Fuerza Nueva. Tebas va ser el responsable de presentar als mitjans la llista electoral que Fuerza Nueva va presentar a Osca l’any 1982 . Hi ha constància de la seua militància en Fuerza Joven des de l’any 1979, en el qual Javier Tebas Medrano ja escrivia en els periòdics d’Osca on avisava que quan la situació ho requerira els membres de Fuerza Nueva actuarien amb la gallardia i l’energia necessàries per a defensar els valors de la pàtria.
Fuerza Nueva i el Terrorisme tardofranquista
La implicació dels membres de Fuerza Nueva en el terrorisme tardofranquista va estar present tant en el terrorisme de baixa intensitat com en els atemptats més cruels dels membres d’extrema dreta en la sagnia de la Transició.
Al gener de 1982 es va desmantellar una banda d’ultradreta conformada per membres de Fuerza Nueva i Fuerza Joven als quals se’ls va acusar d’haver incendiat amb gasolina les seus de CCOO del Metall i d’UGT a Sevilla, la de CCOO en Camamilla (Huelva) i els vehicles de dos regidors de l’Ajuntament de Villaverde del Rio (Sevilla). A més d’intervenir-los a diversos dels seus membres pistoles i cartutxos de Goma 2.
El llavors governador civil de Sevilla, José María Sanz Pastor, va realitzar unes declaracions que no van dubtar a qualificar els membres detinguts de terroristes. “He de manifestar la meua sorpresa pel fet que un partit que, gràcies a la Constitució i a les llibertats que aquesta consagra, pot acudir a les eleccions, tinga en el seu si, sense haver-les expulsat, persones que participen en accions terroristes”. Entre els detinguts en l’operació es trobaven Manuel Castany Marín, que posteriorment va ser nomenat jutge auxiliar en 1987 de Bollullos del Codado, José María Osborne Ybarra, membre d’una de les famílies més importants de l’aristocràcia sevillana, i nebot de José María del Nido. Un dels detinguts i condemnats, Sergio Medina López d’Haro, va ser posteriorment indultat l’any 1994.
L’assassinat d’Arturo Ruiz i dels advocats laboralistes d’Atocha va tenir com a protagonistes membres del partit de Blas Piñar. Fernando Lerdo de Tejada i Garcia Julià, dos dels participants en la matança d’Atocha, eren o havien sigut membres de Fuerza Nueva, extrem pel qual Blas Piñar va haver de declarar en 1977 davant la Direcció General de Seguretat en el transcurs de les recerques.
També l’assassí d’Arturo Ruiz, José Antonio Fernández Guaza, va ser vinculat a Fuerza Nueva. La policia el relacionava amb l’organització de Blas Piñar per ser guardaespatlles del capdavanter de Fuerza Nueva, apareixia fins i tot en fotografies al costat d’ell a mítings a Bilbao i en la revista que l’organització ultra editava.
Segons un estudi sobre la violència de l’extrema dreta en la Transició, de Juan Manuel González Sáez de la Universitat de Navarra, els membres de Fuerza Nueva van estar implicats a més en l’homicidi de Miquel Grau, assassinat pel llançament d’una rajola des d’una balconada en 1977. Jorge Caballero Sánchez va ser assassinat al març de 1980 per un membre de Fuerza Nueva per portar una xapa anarquista.
O l’assassinat de Jose Luis Alcazo (considerat víctima del terrorisme), que va ser apallissat amb bats de beisbol en 1979 per una colla de menors d’edat vinculats a Fuerza Nueva. Segons el mateix historiador, “Fuerza Nueva va mantenir un discurs d’exaltació del combat i de l’activisme que va conduir a part de la seua militància més jove a una violència tribal i en menor mesura terrorista. Malgrat la gravetat de molts dels actes violents, no sembla clar que existira dissenyada una estratègia de tensió ni que aquesta fóra dirigida des de l’organització de Blas Piñar”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
