Si els organitzadors de les primàries del PSOE convalidaren tots els avals procedents del País Valencià que ha presentat la candidatura de Pedro Sánchez, els suports obtinguts abans de la votació per l’exsecretari general socialista superarien en 1.900 els vots que va obtindre a les primàries de 2014 quan va superar per 750 vots el seu rival directe, Eduardo Madina. La xifra declarada per José Luis Ábalos, diputat del PSPV al Congrés i valedor principal de Sánchez a València, suposa el 14,1% dels avals recollits pel polític madrileny a tot l’Estat. Els 5.300 avals declarats pels partidaris valencians de Susana Díaz, entre els quals es troba el secretari general del PSPV, Ximo Puig, fan el 8,5% dels recollits per la líder dels socialistes andalusos.
Les xifres són especialment cridaneres quan es comparen amb les primàries del 2014, quan la secretaria general del PSOE es disputava entre Pedro Sánchez i Eduardo Madina, amb un tercer candidat, en principi minoritari –José Antonio Pérez Tapias– com ho és ara Patxi López, que ha declarat un miler d’avals procedents del País Valencià, un 8,33% dels 12.000 totals. Pedro Sánchez va aconseguir el 2014 la meitat d’avals que ara –4.102– uns 600 més que Madina i 3.000 més que Pérez Tapias. Els resultats de les primàries van ser una mica més ajustats. Sánchez i Madina van obtindre 2.000 vots més que avals i la victòria del madrileny va materialitzar-se en 4 punts percentuals i 700 vots de diferència. Sánchez va guanyar les primàries del PSOE al País Valencià de fa tres anys amb 6.200 vots, el 45,6% dels votants. Ara tindria –si es validen els suports- el 56,2% de tot el cens.
El 2014 van atorgar el seu aval als candidats el 49% del cens del 17.700 afiliats del PSPV. Ara, aquest percentatge ha apujat fins al 84,73%, set punts superior, fins i tot, a la participació efectiva en les primàries del 2014, quan van acudir a les urnes 13.600 militants, el 77% dels censats. La llista actual d’afiliats amb dret de vot és una mica inferior a la de fa tres anys i frega els 17.000 inscrits. L’altíssima quantitat d’avals declarats fa que, fins i tot, Susana Díaz haja presentat ara 800 avals més que els obtinguts per Sánchez el 2014.
Guerra de xifres
En realitat, la importància del nombre d’avals és relativa una vegada s’han obtingut els mínims necessaris per a presentar la candidatura. El PSOE té el llistó en el 5% de la militància. Així, es requereixen al voltant de 9.000 d’un cens de 180.000 per a concórrer a les primàries. La pugna per a acumular com més avals millor té dos efectes. Cap a fora del partit pot servir d’indici de com estan les forces de cada candidat. Cap a dins, la dada té un efecte mobilitzador o tot el contrari, depenent de com els votants potencials perceben si hi ha pugna real o la decisió ja està cantada.
Per això, la temptació d’unflar les xifres és immediata. El problema rau en el fet que, si l’òrgan encarregat de validar els avals anul·la una quantitat significativa, es corre el perill de produir l’efecte contrari i, fins i tot, de perdre la credibilitat, en especial si els avaladors no són militants reals. Cal recordar que les candidatures no tenen accés al cens oficial i els avals es demanen en la confiança que qui l’atorga està al corrent de les quotes i està reconegut com a afiliat.
El fenomen del doble o el triple aval d’un mateix militant també és motiu d’anul·lació, un fenomen bastant habitual en les persones que no volen significar-se per una de les opcions o no volen desairar qui sol·licita l’aval. Aquesta és la gran diferència respecte del vot. Un aval és, fins a cert punt, l’indici d’un vot. Però, el vot és secret i res no garanteix que l’aval i la papereta d’un militant acaben portant el mateix nom.
