La Federació d’Instituts i Centres d’Estudis Locals i Comarcals (FIECOV) del País Valencià mou fitxa per a fer efectiva la seua incorporació a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC). L’objectiu d’aquestar supraorganització, constituïda l’any 1992 i formada per més de 120 entitats, és posar en comú projectes, inquietuds i problemes dels centres i instituts d’estudis. Des del seu naixement, aquestes entitats potencien l’anàlisi de la problemàtica local i comarcal del País Valencià des de diverses perspectives. A més, defensen el patrimoni cultural, natural, històric i artístic d’arreu del territori, tot i fomentant la seua catalogació, conservació i divulgació, principalment a través de l’edició de publicacions i organització de jornades.
Aquesta és una de les qüestions que aborda hui la federació valenciana en l’assemblea que ha convocat després del procés de refundació engegat l’any passat. “Fins ara hem tingut molt bona sintonia amb la Coordinadora i les relacions personals amb alguns dels seus membres són excel·lents, però ha arribat el moment d’articular i formalitzar aquesta col·laboració que es produeix pràcticament des de la seua constitució”, explica Josep Vicent Frechina, president de FIECOV. Així, està prevista l’assistència del secretari tècnic Francesc Viso i de la directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Maria del Carme Jiménez. “Amb l’acord podrem beneficiar-nos de l’excel·lent treball de coordinació que està fent i del suport econòmic, que també és necessari”, indica Frechina.
El president de la federació subratlla la potencialitat de la Coordinadora, no sols pel nombre d’entitats que s’hi apleguen sinó per la qualitat i la importància de les mateixes. En aquest sentit, destaca que a les Illes Balears no hi ha molts, però els que hi estan són grans i potents. És el cas de l’Institut d’Estudis Eivissencs, que des de 2008 és Entitat d’Utilitat Pública reconeguda pel ministeri de Cultura. “Hem d’aprofitar totes aquestes sinergies per a començar una nova etapa i desenvolupar una tasca profitosa i amb el major suport possible”, reivindica Frechina.
Refundació
Després d’un any de treball, la Federació espera aconseguir hui la màxima adhesió dels nombrosos centres i instituts existents al llarg del territori valencià per al nou projecte, amb l’objectiu de restaurar aquesta organització suprarcomarcal cultural i investigadora que consideren “vital” per al País Valencià, a fi d’adaptar-la als nous temps i posar-la al servici de la societat que l’anima.
Aquest procés de “refundació” –la Federació es va constituir a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat– ja compta amb el suport de la Universitat de València. El conveni firmat amb la institució acadèmica per sis anys els permet l’organització d’un congrés anual, que l’any passat es va dedicar a la memòria històrica i el d’enguany, en novembre, reflexionarà sobre el patrimoni immaterial.
Així mateix, després dels canvis originats arran les darreres eleccions autonòmiques i locals, FIECOV també compta amb el suport de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), a la seu de la qual poden reunir-se. A més, un funcionari de la institució exerceix les tasques de coordinació, s’està creant un portal web dins de la pàgina de l’IAM i hi ha previst convocar un concurs d’investigació per als més joves. “Ens ha ajudat moltíssim per a accelerar la represa de la nostra activitat”, subratlla Frechina.
Entitats incòmodes
I és que com explica el responsable de la Federació, durant els anys de govern del PP a les institucions valencianes, els centres i instituts locals i comarcals es van convertir en “entitats incòmodes”. Frechina apunta que sí que hi ha ajuntaments que van mantindre les ajudes, però que l’avaluació global és negativa. “Hem de pensar que som entitats que hem continuat defensant el patrimoni en tots els seus vessants en una etapa en què molta gent estava en política per a enriquir-se amb l’espoli del patrimoni”, indica.
Josep Vicent Frechina: “Som entitats que hem continuat defensant el patrimoni en tots els seus vessant en una etapa en què molta gent estava en política per a enriquir-se amb l’espoli del patrimoni”
Frechina conta “l’anècdota” de quan van sol·licitar una subvenció de 600 euros a l’Ajuntament de València, presidit aleshores per Rita Barberá. La resposta: “Seguint les polítiques d’austeritat d’aquest consistori no podem aprovar la concessió de l’ajuda”. “Per tant, hi ha hagut una hostilitat explícita o tàcita contra nosaltres”, denuncia el president.
El també president del Centre d’Estudis de l’Horta Nord lamenta, a més, l’escàs reconeixement que aquestes entitats, en general, han tingut i tenen entre la societat, malgrat l’esforç i la voluntarietat per continuar fent les seues propostes, en molts casos des de la precarietat. “Vam nàixer en els 90 quan es va reactivar la societat civil i en un moment en què la Universitat estava molt allunyada del territori i el patrimoni era menystingut i menyspreat. I hem fet molt, no sols per la investigació sinó també per la vertebració del país. Som una força a tindre en compte”, defensa Frechina.
L’investigador va ser premiat per la seua trajectòria el passat dissabte 29 d’abril en les “Jornades de cultura i recerca local”, conegudes com RECERCAT. Es tracta d’una fita anual de trobada entre investigadors i estudiosos que organitzen l’IRMU i la CCEPC.
