La polseguera de la maquinària pesada comandada per l’alcaldessa encara romania en l’aire quan degué engendrar-se el germen del festival. Probablement, les blaüres d’aquelles porres amb número d’identificació policial encara eren intenses. Amb aquestes premisses i d’altres que recollia la premsa durant l’any 2010, un grup de gent del Cabanyal va decidir dir la seua utilitzant el llenguatge que més coneixia. “Cabanyal Íntim va nàixer d’una manera totalment altruista”, recorda Marta Borcha. Tothom, veïns, actors i tècnics aportaren el que sabien per a dur endavant una idea col·lectiva: fer un festival contestatari utilitzant les arts escèniques, representades dins de les cases d’un barri que s’hi resistia a la ira governativa.
L’any 2011 va celebrar la seua primera edició, probablement la més simbòlica, ja que les dèries municipals de derruir la zona, tot i la llei estatal que protegia el barri, planava des del balcó de l’ajuntament, travessant l’avinguda de Blasco Ibáñez. Durant la primera edició, el festival va aplegar 1.500 persones, recordava Jacobo Roger aquesta setmana durant la presentació de la setena edició. Davant una resposta positiva, es va decidir engegar un micromecenatge a través de la plataforma Verkami. “Els mateixos veïns eren els primers a mostrar interés perquè el festival continuara fent-se”, explica la responsable de comunicació. Per això, des del 2012 fins a aquest 2017, cada any el festival ha llançat la campanya de mecenatge per a sufragar les despeses.
En l’edició d’aquest any, l’organització tenia al davant un nou conflicte. “Vam dubtar molt i no sabíem si seria convenient moure un nova campanya perquè enguany, per primera vegada, rebíem subvencions”, raonen des del festival. Sempre podia haver aparegut algú que diguera: “Si ja rebeu diners públics, per què en demaneu més?”, afegeixen. Però sembla que no, “tot el contrari, el veïns ens van preguntar quan s’iniciava la campanya per iniciativa pròpia”. De fet, Cabanyal Íntim demanava 2.500 euros i, finalment, va superar aquesta xifra. “Amb aquests diners, més les subvencions de l’Ajuntament de València i de l’Institut Valencià de Cultura, tothom té el seu contracte, es fan factures i paguem”.
La força del festival
La gent que dóna suport a Cabanyal Íntim està vinculada a les arts escèniques de la ciutat de València i d’altres ciutats, expliquen. El sector, un dels més corporatius de l’ecosistema cultural, sempre s’ha caracteritzat per la germanor. No obstant això, bona part de la força del festival prové dels espectadors, “són ells els que no volen que ho deixem de fer”, apunten.
Les empreses i associacions del districte dels Poblats Marítims s’ofereixen per a col·laborar com a patrocinadors i, en molts casos, les recompenses dels Verkamis són ofertes dels negocis, com un tast de vins al mític restaurant Casa Montaña, un tast de cerveses casolanes Tyris, un lot de productes de l’herboristeria Les Herbetes o un curs intensiu de teatre a l’Escola OFF. “Una veïna va preguntar quan començava el Verkami perquè li agrada moltíssim el teatre i està enamorada del festival”, explica Marta Borcha, qui destaca l’actitud amb què mostrava l’interès: “Es dedica a fer massatges i ens va oferir dos sessions de quiromassatge. Era la seua forma de col·laborar perquè el festival continuara”. És un festival fet pedra a pedra a un barri “on la gent vol ser productiva i formar part del festival fent la seua petita aportació”.
Cabanyal Íntim ha fet un salt exponencial amb tan sols set edicions. Va començar amb una dada d’assistència de 1.500 persones i en 2016 va tancar l’edició amb 9.000. Unes xifres que cal interpretar dins de les peculiaritats del certamen, on moltes de les propostes tenen un format reduït perquè tenen lloc dins de les cases. També la programació ha experimentat un augment continu de propostes que desperten interés també a les xarxes, un espai fonamental per a palpar la demanda, com explica la responsable de comunicació del festival. “Cal tindre en compte que tenim 10.000 seguidors en Facebook –diu Borcha–, ací està el nostre públic”.
PICUV s’organitza
Jacobo Roger es lamenta de la situació de privilegi de La Rambleta, amb 25 anys de concessió i dos milions de pressupost anual, que ix de les arques de l’Ajuntament de València. Per aquest motiu, una de les accions que durà endavant la PICUV, la Plataforma d’Iniciatives Culturals de València, recentment constituïda en federació, és tractar de “fer força entre tots perquè Cultura puge el pressupost que hi destina”, assegura Roger al Diari La Veu.
De moment, tot i que la PICUV ha tingut baixes, està formada per nous festivals independents de la ciutat i ja ha aconseguit acordar amb Turisme que els festivals apareguen al catàleg de l’Agència Valenciana de Turisme. “La quota és de 600 euros –explica–, però pel fet d’estar constituïts en associació hem aconseguit una quota conjunta i hi apareixerem tots”.
Entre mans tenen la primera edició d’Encontres, Cultura als Barris, que tindrà lloc al Cabanyal a partir del 10 de juny i on, entre d’altres, faran taules al voltant del finançament de la Cultura.
