Troba València molt canviada. No deixa de mirar al seu voltant i de contemplar sorprés la quantitat de turistes que passegen pel centre de la ciutat. “Fa molts anys que no baixava i sincerament no recordava tanta gent pels carrers”, indica Lluís-Anton Baulenas, guanyador del premi Ciutat d’Alzira 2016 per la novel·la Amics per sempre.
Tanmateix, el que més bocabadat ha deixat l’escriptor és l’efervescència literària que va trobar al Jardí dels Vivers, lloc que va acollir durant dues setmanes la 52a edició de la Fira del Llibre. “No imaginava que fóra tan potent, que hi haguera tanta activitat i tants lectors o compradors”, confessa un poc perplex.
A València, fa un dia esplèndid, brillant. Un ambient comparable al que envoltava la primavera que va precedir l’estiu més recordat pels barcelonins: el de la Barcelona 92. La ciutat es va transformar de dalt a baix per a acollir la celebració dels Jocs Olímpics, “els millors de la història”, com proclamaven totes les promocions. Res no podia tacar aquella imatge de magnificència que impregnava l’esdeveniment.
Això no obstant, al món continuaven succeint-se notícies que podien entelar la celebració i es van ocultar. Aquesta és la reflexió del llibre de Baulenas, qui ha necessitat tots aquests anys per a poder analitzar els sentiments que li generava aquesta contradicció. “Estaven passant coses molt dures, com ara la guerra de Iugoslàvia o el setge de Sarajevo, però Barcelona semblava aïllada de tot això”, lamenta l’escriptor.
Lluís-Anton Baulenas: “Estaven passant coses molt dures, però Barcelona estava completament aïllada”
Baulenas subratlla que els valors que acompanyen l’olimpisme –germanor, apartar les diferències i denunciar les agressions– no van aparéixer en cap moment de la celebració. “No va passar res, cap declaració, cap intencionalitat d’utilitzar el magnífic altaveu que són els Jocs Olímpics per a denunciar tot el que estava passant”, explica l’autor.
L’escriptor català utilitza el personatge de Ferran Simó per a explicar tots els sentiments que se li van remoure en aquell moment. Simó s’ha vist immers, quasi per atzar, en la guerra dels Balcans, on ha reduït la seua voluntat a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics. “Vaig començar a escriure fa quatre anys, quan ja havia passat el temps necessari i tenia la tranquil·litat que requereix un procés com aquest”, diu l’autor d’obres com ara La vostra Anita i Trist com quan la lluna no hi és.
“Operación Garzón”
Entre les notícies que es van “amagar” durant la daurada Barcelona 92, Baulenas destaca una que en la seua opinió hauria d’haver estat en tots els mitjans de comunicació: la “Operación Garzón”. “Aquella acció preventiva contra els independentistes, que llavors eren una minoria, va ser tot un escàndol. Va ser una actuació pròpia d’una dictadura amb tortures i empresonaments que finalment van acabar amb condemnes als tribunals europeus”, indica. “L’èxit de Barcelona era una il·lusió col·lectiva i tothom volia que eixira bé”, rebla.
Lluís-Anton Baulenas: “L’èxit de Barcelona era una il·lusió col·lectiva i tothom vola que eixira bé”
En opinió de l’escriptor, les coses no han canviat pràcticament res en els vint-i-cinc anys que ha passat des d’aquella eufòria. “Ho estem veient amb la guerra de Síria i els refugiats, tot és un horror. Ningú no actua, continuen celebrant-se esdeveniments com si no passara res. Les contradiccions entre el que proclamen les institucions i el que fan és pavorosa”, lamenta.
Tot i això, el llibre també és una finestra oberta a l’esperança, ja que explica com és possible continuar a la vida després d’haver sobreviscut a l’horror i a situacions extremes. La supervivència, en opinió de Baulenas, s’aconsegueix gràcies a les relacions personals. “L’amistat i l’amor poden fer que continues avant sense matar-te”, expressa Baulenas.
I què queda d’aquella ciutat que va captivar el món? “La transformació urbanística i l’obertura internacional encara són vigents”, apunta l’autor. Això no obstant, també assenyala la controvèrsia que ja apuntaven aleshores alguns experts i que ha acabat derivant en problemes de gentrificació als barris. “També era possible morir d’èxit. En alguns aspectes, ha quedat demostrat”, manifesta.
