Pedro Navarro, el guitarrista valencià que va conquistar el Canadà

Es reconeix com un músic nascut en la fusió i de referents interpretatius i compositius "extrems"
/ València
7 maig 2017 01:00h

El Canadà s'ha convertit en la seua segona casa. No obstant això, Pedro Navarro és de Nules (la Plana Baixa), on passa bona part de la seua vida quan no està interpretant la seua música a algun racó del món. De la seua ciutat es va traslladar a València, on va cursar els estudis superiors al conservatori del cap i casal. Amb un títol i la guitarra sota el braç va seguir formant-se durant tres anys a l'Ecole Normale de Musique de París.

Fa deu anys que va començar la seua carrera com a guitarrista flamenc, que l'ha dut fins a Quebec, Alberta, Ontario o Montreal. Des del país de la fulla d'auró va fer el salt als Estats Units d'Amèrica, de manera que el continent s'ha convertit en un aliat del jove guitarrista. Ciutats com Nova York, Chicago, Kansas City, Los Angeles o Alburquerque, entre altres, han gaudit dels seus 'dedos de duende', com l'ha definit la crítica especialitzada. El Latin Festival Music a Chicago va batejar la seua música com a modern flamenco.

"Sóc un guitarrista nascut de la fusió", respon al Diari La Veu, que interromp el seu assaig a casa. Els referents, per a ell, són "molt extrems", i cita des de Paco de Lucia a Sergiu Celibidache, passant per Miles Davis i Jaco Pastorius. 

Pedro Navarro –explica– té una recepta amb què manté el pols de la seua carrera: "Quan escolten la teua música, han de saber que eres tu". Seguint aquesta filosofia va arribar al seu moment culminant, a l'octubre de 2011, on va presentar les seues creacions a Canberra, on va aconseguir un ple absolut, al Teatre Nacional d'Austràlia.

En una de les seues estades al Canadà, en declaracions a la televisió llatina del país, raonava sobre la bona acollida que havia tingut la seua música al país. "És un públic que va a sentir el que fas", apuntava com una de les claus del seu èxit. En aquest sentit, afegeix que "el més difícil és tindre el teu segell personal". "Que et reconeguen pel teu estil creatiu", matisa. És per això que el músic de Nules va decidir en un moment donat deixar d'interpretar la música d'altres per a posar sobre els escenaris la seua pròpia, com apareix al vídeo d'aquesta notícia, on sona el seu tema original La Pajarita.

"Vaig decidir començar a fer la meua música perquè d'alguna manera en la dels altres no acaba de creure'm el discurs", argumenta durant l'entrevista. També hi ha darrere una qüestió estratègica, "no puc tocar millor que Paco de Lucia la música de Paco de Lucia". Per això, Navarro va optar per posar en la coctelera Bach, la música cubana, l'harmonia de Brasil, esquemes rítmics africans i, naturalment, la base rítmica del flamenc.

A l'ombra de Francesc Tàrrega, el llistat de guitarristes valencians és ampli i destacat. "Hi ha un nivell tècnic molt bo", diu Pedro Navarro, però es lamenta que a dia de hui falta segell. És a dir, certa idiosincràsia o personalitat en la vibració de les sis cordes. De fet, apunta, entre els guitarristes valencians i d'altres zones de l'Estat, hi ha diferències i semblances. "Fins fa poc, es deia que de Sierra Morena cap a baix tenien molt bon control de la mà dreta. Mentre que l'escola madrilenya, on s'inclou la valenciana, controla millor la mà esquerra". Però, una altra cosa és la música, la proposta, on "sempre s'ha parlat de la guitarra en la fusió. Paco de Lucia feia flamenc i els altres jazz. Però, hui en dia, el guitarrista ja naix en la fusió", és més, afegeix, "el flamenc que naix hui ho fa en la fusió".

Pedro Navarro s'està preparant per a seguir conquerint territoris amb els seus dits i la seua música. La nova gira el durà a diferents països europeus i per l'estat espanyol on presentarà el disc Flamencos en Nueva York.

next