Les persones que es desplacen en bicicleta per la ciutat de València han deixat de ser percebudes com a friquis. “Fa no massa temps, els conductors, quan passaven pel nostre costat, ens deien ‘Chanquete ha muerto’. Ara ens veuen amb més normalitat”, explica Toni Velarde, usuari de la bicicleta que va passar del practicisme al convenciment que aquest vehicle és una eina indispensable de transformació de l’entorn urbà, de pacificació del trànsit i de construcció d’una ciutat més amable.
Velarde va arribar tard a un examen perquè no trobava lloc per a aparcar el cotxe. Des d’eixe dia de l’any 1998 va optar, primer, pel transport públic i, més tard, per l’antiga bicicleta que únicament havia utilitzat per a divertir-se i que tenia abandonada. “Ha sigut un viatge de vint anys en què he aprés a mirar les coses amb uns altres ulls i m’he adonat que fent ús de la bicicleta podem millorar molt el món”, indica.
Però no tots els “practicants” de la cultura de la bici –concepte que ha anat guanyant terreny en els últims anys a València– han fet aquest viatge de conscienciació. El perfil de la majoria dels usuaris és gent que ha trobat en l’economicitat i la rapidesa els principals arguments per a gastar el velocípede.
“Els ciclistes som un col·lectiu molt heterodox perquè hi ha gent que sols utilitza la bicicleta per a desplaçar-se des d’on viu cap a qualsevol lloc, una altra que la gasta per a fer esport, empreses que han fet d’ella el vehicle principal del seu servei [missatgeria i oci principalment] i gent que fins i tot viatja amb ella, sense importar la distància”, indica Velarde.
Creixement exponencial
Per a Fernando Mafé, d’un dels col·lectius més antics de la ciutat, València en Bici, el boom de la bicicleta va començar al cap i casal fa uns cinc anys i continua en plena expansió. “Estem un moment de creixement exponencial en tots els sentits: usuaris, infraestructures, negocis, serveis… Les últimes dades indiquen que pel qüestionat anell ciclista inaugurat el passat 4 de març han passat uns 200.000 ciclistes”, explica.
Això no obstant, assegura que queda molt de camí a recórrer. “És una fase incipient que caldrà consolidar amb polítiques actives, sobretot que milloren les infraestructures que tenim. Hem avançat prou des que es van construir els primers carrils bici, però l’objectiu és aconseguir la plena normalització d’aquest vehicle de transport perquè València i l’àrea metropolitana siguen sostenibles”, reclama Mafé.
Fernando Mafé: “L’objectiu és aconseguir la plena normalització de la bicicleta perquè València i l’àrea metropolitana siguen sostenibles”
Velarde i Mafé coincideixen a assenyalar la implantació de sistema públic de lloguer de bicicleta com el punt d’inflexió quant a la visió que es tenia del velocípede. “Tothom deia que València, per la seua dimensió, per la seua ubicació en un lloc pla i pel clima, era la ciutat perfecta per a la bicicleta, però a penes en veies pels carrers. Amb l’arribada de Valenbici tot va canviar per a bé perquè la gent va respondre molt bé a la iniciativa”, explica l’activista.
Predicar amb l’exemple
En aquest sentit, valoren que les institucions públiques, en aquest cas representades per l’alcalde de València, Joan Ribó, i el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, siguen usuaris actius de la bicicleta. “És importantíssim que la qüestió estiga en l’agenda política i en el seu dia a dia”, reclama Velarde. “Predicar amb l’exemple ha sigut fonamental”, rebla Mafé.
Tots dos subratllen la importància de la celebració des de hui mateix del Bicifest, les jornades que durant unes setmanes convertiran València en la capital de la bicicleta.
Toni Velarde: “És importantíssim que la qüestió estiga en l’agenda política i en el seu dia a dia”
Apassionats i ferms defensors de la bicicleta, Mafé i Velarde, però, no defugen el debat amb els que critiquen l’ús d’aquest transport per la ciutat. “El conflicte existeix, negar-lo seria com tancar els ulls a la realitat”, expressa Mafé tot assegurant que els factors de confrontació són diversos, però que el de la manca d’unes infraestructures adequades n’és el principal. Això no obstant, reconeix que també hi manca de consciència per part d’una part del col·lectiu ciclista del que implica circular per la urbs.
En aquest sentit, reclama un reforç de les campanyes d’informació i una normativa que transforme les febleses en avantatges. “Hi ha previst un pla estratègic de la bicicleta que hauria de comptar amb les aportacions de tots els afectats”, reivindica.
L’àrea metropolitana, a examen
Velarde, junt amb el seu col·lectiu, Soterranya, que entre altres projectes promou la recuperació de bicicletes abandonades per a donar-les a persones en risc d’exclusió, també reclama la mateixa valentia que ha demostrat l’Ajuntament de València als consistoris de l’àrea metropolitana. De la mateixa opinió és Mafé, qui exigeix l’extensió de vasos comunicants segurs amb la capital. “El potencial entre les ciutats i pobles pròxims a València és altíssim, però molta gent no usa els camins perquè són perillosos o simplement perquè no hi ha”, critica.
Una altra de les reclamacions per a aconseguir una cultura de la bicicleta plena és la interconnexió amb altres mitjans de transport sostenibles. “Renfe no facilita les coses. Podem dir clarament que no ha apostat per la intermodalitat i és una llàstima perquè això acaba desmotivant molts usuaris, no sols per a desplaçar-se al seu lloc de treball, sinó també per a fer rutes o viatjar. Perden clients”, resumeix.
