Salvador afirma que la nova Llei d'Ordenació del Territori evitarà els "PAIs fantasma"

La consellera d'Habitatge assegura que fins al 2015 hi havia més de 400.000 habitatges al·legals, als quals es donarà l'oportunitat de regularitzar-se
/ València
5 maig 2017 01:00h
María José Salvador i Mónica Oltra, aquest divendres en la roda de premsa posterior al ple del Consell

El govern valencià ha donat aquest divendres el seu vistiplau a l'avantprojecte de llei que modifica la norma sobre Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP) i evitarà els anomenats 'Programes d'Actuació Integrada (PAI) fantasma'.

L'objectiu de la nova normativa és, segons ha explicat la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, en la roda de premsa posterior al ple del Consell, "apostar per un urbanisme sostenible que recupere la seua funció pública" i evitar les reclassificacions o canvis d'ús de sòl a iniciativa privada, així com donar solució a les actuacions urbanístiques aprovades "sobre criteris merament especulatius", com els 'PAIs fantasma' o la proliferació d'habitatges disseminats i al·legals.

Salvador: "L'objectiu de la nova normativa és apostar per un urbanisme sostenible que recupere la seua funció pública i evite les reclassificacions o canvis d'ús de sòl a iniciativa privada i donar solució a les actuacions urbanístiques aprovades sobre criteris merament especulatius, com els 'PAIs fantasma' o la proliferació d'habitatges disseminats i al·legals"

Una vegada la norma siga aprovada –l'avantprojecte ha de passar la fase de participació pública i obtenir el vistiplau del Consell Econòmic i Social i del Consell Jurídic Consultiu per a anar a les Corts–, la possibilitat de reclassificar el sòl o canviar l'ús dominant del mateix únicament es permetrà a través de programes de gestió directa de les administracions.

Aquesta mesura pretén garantir el control públic dels creixements urbanístics en fomentar el desenvolupament de les àrees ja urbanitzades i evitar que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves "peces" del territori com a sòl urbanitzable, un fet que, segons Salvador, "s'ha produït en els últims 20 anys, ja que l'anterior govern va donar pas a l'especulació".

A més, la modificació de la norma cerca donar solució a les conseqüències de les actuacions que han tingut efectes perjudicials des d'un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental, com els PAIs.

En aquells Programes d'Actuació Integrada que s'han començat, però estan paralitzats i poden tenir certa viabilitat, la llei estableix per als ajuntaments la possibilitat de la subdivisió de les unitats d'execució i ampliar el termini d'urbanització. Per la seua banda, en aquells PAIs que són "antieconòmics" i poden ser reversibles, es podrà aplicar una reparcel·lació inversa. Els consistoris seran els que decidisquen quina de les dues opcions trien.

Habitatges il·legals

En la nova llei, també s'estableixen mesures per a donar solució al problema ocasionat per la "falta de disciplina urbanística" que, segons la consellera d'Habitatge, ha facilitat la implantació irregular sobre el territori d'una gran quantitat d'edificacions aïllades o agrupades en sòl no urbanitzable. Per a açò, es modifica l'actual règim de minimització d'impacte, que s'ha fet més adequat a la realitat existent, i s'han creat les denominades llicències de minimització de l'impacte ambiental i territorial que permetran la regularització i atorgaran seguretat jurídica a les famílies propietàries d'aquestes edificacions, a més d'enormes beneficis per a la societat, tant ambientals com de minimització d'impacte en els aqüífers, de riscos incendis forestals i de millora del paisatge.

Segons ha indicat la consellera, fins a 2015 els habitatges construïts en al·legalitat al País Valencià superaven els 400.000. Ara, els seus propietaris tindran la possibilitat de regularitzar la seua situació si compleixen una sèrie de requisits fixats per l'Administració, si bé Salvador ha precisat que no es tracta d'una "legalització massiva".

Es tracta d'evitar que aquestes situacions tornen a produir-se ampliant en el temps la possibilitat d'actuació de l'Administració i possibilitant una major eficàcia pública en l'adopció de mesures d'execució subsidiària.

Eliminació de la figura de les ATE

La futura norma també eliminarà, tal com han dictaminat les Corts, la figura de les Actuacions Territorials Estratègiques (ATE). A més, s'estableix la regulació dels nous Projectes d'Inversió Estratègica Sostenible (PIES), en els quals la participació de les institucions públiques serà més intensa i on el caràcter excepcional d'aquesta figura es tradueix en requisits de gestió i d'utilització adequada dels instruments urbanístics.

El govern valencià ha manifestat que vol afavorir i facilitar l'arribada de grans inversions productives "i no especulatives" al territori sempre des del consens i amb la màxima participació i transparència, després del "fracàs" i les polèmiques generades pels anteriors instruments. I, a més, ho vol fer en sintonia amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat i amb els nous criteris de sostenibilitat i viabilitat. Així, la ubicació i tramitació dels futurs PIES haurà de comptar amb el vistiplau de la majoria absoluta de la cambra autonòmica, segons ha indicat Salvador.

Rehabilitació d'espais degradats

La norma també inclourà la perspectiva de gènere en l'urbanisme i apostarà per la rehabilitació dels espais degradats "després de 20 anys d'un model basat en nous creixements i que abandona els nuclis històrics", ha lamentat la consellera Salvador, qui ha destacat que l'urbanisme "ha d'atendre a la ciutat consolidada".

Es crea, a més, la figura del rehabilitador per a possibilitar l'edificació en solars que es mantenen especulativament abandonats i també en aquelles zones degradades de la ciutat sota un control públic dels objectius de l'actuació. En aquest cas, els ajuntaments podran declarar zones prioritàries on es vulga facilitar l'edificació de solars i acabar la trama urbana convocant concurs públic.



Per últim, la modificació de la LOTUP també incorpora la implantació progressiva i gradual, amb un control autonòmic sobre el seu compliment, de l'obligació de realitzar un Informe d'Avaluació d'Edificis (IEE). Aquest informe, que es podria comparar amb la ITV que han de passar els cotxes, afecta les edificacions amb tipologia residencial i amb una antiguitat superior als 50 anys. Es tracta d'un control que verifica les condicions de conservació, seguretat, eficiència i accessibilitat dels edificis i afavoreix el sector de la rehabilitació.

En definitiva, es tracta, segons la Generalitat, d'una modificació per a adaptar l'urbanisme a la realitat del segle XXI amb una aposta clara per l'ordenació del territori més sostenible, que actua preferentment sobre la ciutat consolidada i afavoreix un urbanisme més amable i inclusiu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next