La Diputació de València destinarà enguany set milions d’euros al manteniment de 44 col·legis públics de la demarcació. Així ho ha anunciat la vicepresidenta de la institució, Maria Josep Amigó, en la roda de premsa que ha compartit junt al conseller d’Educació, Vicent Marzà, i la diputada de l’àrea de Benestar Social, Mercedes Berenguer.
Les ajudes, que s’aprovaran en el pròxim plenari, es destinaran principalment a canviar totes les portes i finestres dels centres beneficiats. “El parc d’escoles està molt envellit i l’asfíxia financera que pateixen molts ajuntaments no els permet complir com desitjarien amb la seua responsabilitat de manteniment dels edificis”, ha indicat Amigó. La vicepresidenta ha subratllat que actuant sobre aquests elements també s’aconseguirà millorar l’eficiència energètica dels centres i estalviar en el consum de calefacció i aire condicionat.
Amigó ha avançat que la intenció de la Diputació és mantindre aquesta línia de crédit el que dure la legislatura. “Sabem que aquesta aportació no és suficient per a atendre totes les necessitats que hi ha al mapa escolar. Per això, des de la conselleria s’han establit els criteris per a prioritzar les actuacions més urgents”, ha insistit.
En aquest sentit, el criteris que Educació ha considerat per a determinar els centres i les quantitats són, principalment, les línies escolars que ofereix el col·legi, el nombre d’alumnes, els metres quadrats i el nombre de portes i finestres. La mesura beneficiarà a 14.000 alumnes.
Equilibri territorial i poblacional
Així, atenent aquestes condicions, la Conselleria ha establert quatre rangs: en el primer, les ajudes són de 85.000 euros i es beneficiaran 12 escoles, que representen el 27% del total; en el segon, els 9 col·legis seleccionats rebran, cadascun, 130.000 euros i representen el 20%; en el següent tram, les ajudes per a altres 9 escoles pugen fins als 180.000 euros i també representen el 20%, i, en l’últim graó, els 14 centres escolars rebran 230.000 euros cadascun i és el percentatge més alt, un 32%.
“Hem intentat aconseguir un equilibri territorial i poblacional en la distribució de les ajudes. Són una quarantena de municipis de catorze comarques”, ha subratllat Amigó.
Per la seua banda, el conseller Marzà ha destacat la necessitat de col·laboració entre les diferents administracions per a millorar la vida de les persones. “Si tenim unes escoles que es mantenen millor, obtindrem una millora en la qualitat educativa. Per tant, aquest suport de la Diputació és importantíssim per als xiquets que estudien en el sistema públic”, ha expressat el màxim responsable d’Educació.
Així mateix, Marzà ha circumscrit aquesta col·laboració en l’objectiu del seu departament de tindre a tot el territori valencià “aules dignes”. El conseller ha explicat que alguns dels centres que es beneficiaran amb el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles van ser construïts amb els governs del PP, “amb les deficiències que tots sabem que tenen perquè no es feia en la qualitat que es requeria”, ha denunciat Marzà.
Lliçons de Camps, cap ni una
El conseller també ha criticat les declaracions que va realitzar ahir l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, quan va dir que havia construït més escoles que ningú. “Nosaltres diem clarament que aquests diners són per a portes i finestres. Ells canviaven aquest mateix mobiliari i presumien que havien construït un col·legi”, ha emfasitzat Marzà.
El màxim responsable d’Educació ha lamentat que els diners públics per a col·legis es destinaren “a altres qüestions”, des de la Conselleria, però també des de les Diputacions. A més, ha insistit que si el paisatge escolar valencià està esguitat d’aules prefabricades és per culpa del PP. “De persones que el que van fer fou precisament omplir els centres de barracons, el País Valencià d’aules amb poca dignitat, lliçons les justes, més bé cap, ja que són els culpables de tot el que ha passat”.
El conseller ha insistit que l’eliminació dels barracons és el repte més gran del seu departament per a la present legislatura. “És cert que el pla va amb un poc de retard per qüestions administratives però estic convençut que el 2019 tindrem tots els col·legis nous lliurats o en construcció”, ha confiat. Marzà ha explicat que el ritme de construcció és d’uns trenta centres construïts, o en procés, per curs, mentre que durant els últims executius del PP era de cinc, tal com avança hui el Diari La Veu.
