Fira València lluita per ser viable en el seu centenari

La institució camina cap a la privatització després de perdre 1,9 milions d'euros el 2016
/ València
10 maig 2017 01:00h
Fira València té un deute de més de mil milions d\'euros que ha de pagar el Consell.

Fira València celebra un segle de vida aquest dimecres, en ple debat sobre la seua privatització. La institució que visiten aquest matí els reis Felip i Letícia acumula huit anys consecutius en números rojos i busca en l'entrada d'operadors privats la fórmula per a recuperar la rendibilitat de l'era precrisi. 

La que fou la primera fira de mostres de l'Estat va aterrar a l'actual espai de Benimàmet el 1969. Sis anys abans s'havia posat en marxa la primera fira espanyola del moble –l'actual Hábitat–, que encara manté el vigor al costat de certàmens com ara la fira del taulell, Cevisama o Fimi, dedicada a la moda infantil.

El recinte firal del cap i casal va progressar fins a assolir els 996.157 visitants el 2008, el seu any rècord. En aquell moment va començar el declivi. La crisi va impactar en el negoci firal i va enxampar la institució valenciana amb unes instal·lacions sobredimensionades després d'una macroampliació que ha deixat un deute de 600 milions d'euros que arriben als 1.000 milions comptant interessos.

Dos EROs i l'amenaça d'una sentència judicial

La Fira va entrar en pèrdues el 2009, quan es va deixar 2,7 milions d'euros. Un any després, els números rojos van empitjorar fins als 9,1 milions. L'afluència s'havia reduït fins als 345.159 visitants, la tercera part que l'any de l'esclat de la crisi, i una cinquena part de les empreses expositores havien presentat concurs de creditors.

Per a fer viable la institució, el 2011 es va presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que va afectar 106 treballadors, un terç de la plantilla. Aquest expedient va acabar recorregut i ha obligat la Fira a provisionar un milió d'euros en l'últim exercici per a abonar possibles indemnitzacions. La retallada de personal, però, no va pal·liar la greu situació financera del recinte, que el 2013 va perdre 9,2 milions d'euros i, un any després, va acomiadar 86 empleats més.

Des del 2014, la Fira ha retallat els números rojos. Si aquell any va perdre 5,8 milions d'euros, el 2015 el resultat negatiu es reduïa a 2,5 milions d'euros. El 2016 Fira València va perdre 1,9 milions d'euros, si bé fonts de la institució emfasitzen que si la justícia tomba el recurs contra l'ERO aquestes pèrdues es quedarien en 900.000 euros.

Un deute de 1.000 milions que assumirà la Generalitat

L'altra llosa que ha frenat la reactivació de Fira València és el deute causat per l'ampliació. La Conselleria d'Hisenda té preparat un decret per a assumir-lo i deixar la institució sense càrregues financeres. La intenció del Consell és trobar un soci tecnològic que gestione el recinte i capte noves fires.

Per a fer realitat aquesta voluntat cal un decret de Fires que permeta cedir la infraestructura a una societat de capital privat, segons indiquen fonts d'Hisenda. L'altre obstacle que cal véncer és la propietat de l'edifici. a hores d'ara pertany a l'Ajuntament de València, però el Consell n'assumirà la propietat i cedirà la gestió del recinte al soci tecnològic privat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next