Quan Vicent Flor va arribar a la direcció de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) es va marcar entre els grans objectius aconseguir la valencianització d’una entitat que amb els governs del Partit Popular havia donat l’esquena a l’ús de la llengua pròpia. “A tot estirar, s’editava en valencià un 10% del total”, indica Flor. La seua meta era passar a imprimir dos de cada tres textos en valencià. Però no ha sigut necessari arribar a la fi de la legislatura. De les novetats que l’IAM va presentar en la 52a edició de la Fira del Llibre, set de cada deu estaven escrites en la llengua de qui va fundar la Biblioteca d’Autors Valencians de l’entitat, Joan Fuster. “Hem aconseguit el nostre propòsit, però volem anar més enllà”, indica Flor.
Entre les qüestions que té el director a les mans, una té molt a veure amb allò que el president de la Generalitat, Ximo Puig, repeteix constantment: alçar la hipoteca reputacional. “L’IAM fou referent del pensament, de la crítica i de la reflexió en la seua primera etapa i hem de recuperar aquesta confiança que tenia la societat valenciana”, expressa el sociòleg. Això no obstant, lamenta els períodes posteriors on, en la seua opinió, s’han promocionat polítiques difícils d’explicar. “Per a qualsevol institució governada per la dreta o per l’esquerra hauria ser un motiu d’orgull que un intel·lectual com Fuster haja dirigit la Biblioteca d’Autors, però hi hagué una etapa en què el feren desaparèixer, literalment, de les pàgines dels llibres. No calia amagar-lo, però es va produir una certa politització en el pitjor sentit”, critica Flor.
Criteris partidistes
En aquest sentit, també lamenta que la revista Debats o la col·lecció de monografies s’editaren sols en castellà. “Ara està en valencià, castellà i anglés”, emfasitza. I posa un altre exemple d’actuacions “qüestionables” d’anteriors gestors. “El 1995 es va editar La història del País Valencià, d’Antoni Furió. L’obra va tindre tant d’èxit que es va exhaurir, però amb l’arribada del PP es va decidir no reeditar-la, probablement pel títol, i una editorial privada es va fer amb els drets i ha estat guanyant diners”, denuncia, alhora que critica que durant molts anys al Magnànim s’ha editat atenent criteris partidistes i no motius d’interés o utilitat social.
Vicent Flor: “Durant anys es va fer desaparéixer el nom de Joan Fuster dels llibres de la col·lecció que ell va posar en marxa”
Això no obstant, Flor manté una actitud elegant i creu que ha de ser la societat qui jutge la gestió dels càrrecs públics. “Jo tinc molt clar que els diners d’una institució pública no estan per a editar amics per molt bons que siguen. Els ciutadans han de veure que hi ha reversió dels seus diners. Sóc conscient que el pressupost del Magnànim el paguen els ciutadans amb els seus imposts”, indica.
El pressupost de l’IAM és de 629.000 euros per a editar, dotar econòmicament els premis, fer treballs de divulgació, publicitat i programar agenda cultural. “Ara hem editat uns follets amb les novetats que es distribueixen per les llibreries i, gràcies a això, hem augmentat les vendes en un 25%. Podem dir que els llibres del Magnànim estan promocionant-se de nou a les llibreries”, expressa Flor. També s’ha obert una via de col·laboració amb editorials valencianes d’assaig, encetada amb la Universitat de València. “I també hi ha en projecte una biblioteca d’assaig amb una editorial privada, però no puc avançar més”, informa Flor.
Internacionalització i proximitat
Els altres grans eixos de transformació que es va plantejar Flor quan va agafar la direcció també van per bon camí. En aquest sentit, l’IAM ja s’endinsa en reflexions sobre qüestions del present de la societat valenciana. “D’ací a poc obrirem una nova col·lecció, el primer número de la qual és el monogràfic ‘Desigualtat i Pobresa al País Valencià'”, explica Flor. També s’ha obert el camp de la internacionalització. “Edició en valencià i en castellà, però també en anglés. La revista Debats també es publica en aquesta llengua”, indica.
Així mateix, el Magnànim també ha entrat en l’UNE (Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles públiques) i s’està col·laborant amb segells científics de qualitat. “L’objectiu és que el Magnànim continue sent un referent per als investigadors valencians i hem de començar per tindre millor distribució a Catalunya i les Illes i fora de les fronteres lingüístiques”, rebla.
Vicent Flor: “L’objectiu és que el Magnànim continue sent un referent dels investigadors valencians”
Ara bé, Flor tampoc no perd de vista l’entorn més immediat. Així, subratlla que s’ha recuperat i aixoplugat la relació amb les comarques a través dels instituts i centres d’estudis comarcals. “La realitat de les nostres comarques és importantíssima i molt viva. A la nova pàgina web hi haurà un espai per a ells”, explica el director del Magnànim.
Un altre vessant que també s’està projectant des de l’IAM és la gestió cultural. “El Magnànim s’ha convertit en un espai ple d’activitats, amb debats oberts a tota la ciutadania, s’ha programat un cicle de literatura i es va firmar un conveni de col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians per a crear les beques d’investigació de periodisme Josep Torrent. És un programa ambiciós, però crec que aquesta és una altra de les funcions que havíem d’oferir”, considera Vicent Flor.
