La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat Valenciana contra l’acord del Consell de Ministres –de 4 de març de 2016– de repercutir al País Valencià la responsabilitat exclusiva del pagament de la multa de 18,93 milions d’euros imposada a Espanya pel Consell de la UE –el 13 de juliol de 2015– per manipulació de les dades del dèficit de l’anterior govern autonòmic del PP. El suposat falsejament dels comptes es va produir entre 1988 i 2011, però la multa es refereix només al període 2011-2012, ja que la Comissió Europea –responsable de presentar la proposta de sanció– només disposa de poders per a investigar les estadístiques dels Estats membres des de llavors.
Fonts de l’Executiu valencià han matissat a Diari La Veu que el govern espanyol ja va descomptar en el seu moment els 19 milions de la sanció imposada per la Comissió Europea a l’Estat espanyol.
El Suprem considera ajustat a dret l’acord del Consell de Ministres impugnat, que va determinar la responsabilitat exclusiva del País Valencià per incompliment del Dret de la Unió Europea. També va establir la repercussió a aquesta autonomia del pagament de la multa de 18,93 milions d’euros que l’Estat espanyol va abonar en el compte habilitat per la Comissió Europea en data de 28 de gener de 2016, afegint a aquest import la quantitat de 57.567 euros en concepte d’interessos compensatoris dels costos financers.
La Generalitat Valenciana, en el seu recurs, sostenia que el govern espanyol era directament responsable perquè el problema de la despesa sanitària al País Valencià era vox populi a Espanya des de feia molt de temps i es trobava documentat en informes i en dades públiques. Però, malgrat açò, segons argumentava el govern valencià, “les autoritats nacionals no van posar remei a aquesta situació, sense que l’Administració de l’Estat, que va remetre les dades a Eurostat, poguera raonablement desconéixer l’existència del problema i ignorar que les dades comunicades a l’abril de 2012 eren incorrectes”.
L’informe de la Comissió, ara assumit pel Suprem, va arribar a la conclusió, no obstant açò, que la Intervenció General de la Generalitat Valenciana “es va mostrar greument negligent pel que fa a l’absència de registre de despeses en els comptes nacionals”.
Exigència de responsabilitats
La reacció del Consell ha arribat des de la Conselleria d’Hisenda, on el seu titular, Vicent Soler, ha afirmat que “la sentència del Suprem evidencia una falsificació massiva dels comptes pels anteriors governs de la Generalitat que ha costat 19 milions als valencians”.
“El recurs tenia un sentit, defensar els interessos del contribuent valencià”, ha subratllat el conseller, qui ha avançat la pretensió del Consell que, encara que la sentència siga ratificada “pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, es pague a mitges entre el Govern de l’Estat i la Generalitat. “Va poder haver-hi una mala gestió per part del govern autonòmic anterior, del PP, però també ha pogut haver-hi per part del govern d’Espanya una falta de supervisió en l’ocultació de factures”, ha conclòs Soler.
La sentència del Tribunal Suprem també ha provocat la reacció de la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, per a qui és “una vergonya que els ciutadans hagen de pagar per la mala gestió dels seus governants”. Ferrando ha demanat responsabilitats a “lexconsellera Isabel Bonig i als dirigents del PPPCV”, a qui ha instat a “opinar sobre la gestió de l’anterior Consell” perquè “expliquen als valencians i a les valencianes els 19 milions d’euros” que se’ls ha descomptat dels pressupostos i que no arribaran mai a les arques valencianes “si el Tribunal Europeu no canvia la decisió” i anul·la la multa.
