Jorge Ignacio Roca Samper, empresari escapolit i acusat en el cas Emarsa, ha contribuït a desvetlar l’entramat dels llots de l’empresa pública Emarsa: “La meua principal funció era fer sobrefacturació i traure els diners per a repartir-los”, ha asseverat. La seua comissió era l’IVA, el 16%.
Roca s’ha pronunciat així en la seua declaració en la huitena sessió del judici per la peça principal del cas Emarsa, procediment en el qual s’investiga un suposat desfalc de més de 25 milions d’euros en la gestió de la depuradora de Pinedo. Roca va fugir de la justícia després de conéixer-se el cas Emarsa i va ser arrestat a Moldàvia l’any 2015 i extraditat a Espanya.
Roca: “Per a mi, Emarsa era una empresa privada a la qual havia de sobrefacturar. Cal facturar tantes tones a tants euros, em deien”
L’escapolit ha explicat que un altre empresari, Jorge Borrás, com que coneixia les seues “capacitats”, li va demanar que emetera factures falses per a Emarsa i que es quedara una comissió, proposta que va acceptar. “Per a mi, era una empresa privada”, ha assenyalat en diverses ocasions. “Era una empresa a la qual havia de sobrefacturar. Cal facturar tantes tones a tants euros, em deien”, ha manifestat.
Roca, qui abans de facturar per a Emarsa es dedicava a temes d’immobiliària, construcció i assessoria, ha explicat que solament ha estat en una ocasió en la depuradora de Pinedo i que el seu interlocutor amb l’empresa pública era Borrás. “Quan Emarsa m’ingressava els diners, ho extreia del compte i els donava a Borrás. Així vaig estar durant tres anys fins que vaig proposar fer-ho mitjançant targetes bancàries”, ha asseverat. Amb el temps, Emarsa es va convertir en el seu principal client. “Suposava el 80-90% de la facturació de les meues empreses”, ha assenyalat.
L’empresari, qui ha aclarit que no tenia “ni idea” del tema dels llots, ni com s’arreplegaven ni qui ho transportava, ha dit que solia portar a València mensualment entre 200.000 i 300.000 euros i que sabia que aquestes quantitats no eren solament per a una persona.
En establir el sistema de targetes bancàries es va assabentar que hi havia quatre persones “principals” que havien de cobrar “ploguera o no” tres euros per tona, encara que no ha especificat qui: “Aquells eren sagrats”. D’altra banda, hi havia uns altres que cobraven un euro, entre els quals ha citat l’empresari Adolfo Polo o l’exdirector financer d’Emarsa Enrique Arnal.
