El dret de la dona a decidir o les preocupants conseqüències socials i en matèria de salut que pot implicar la reforma elaborada pel Ministeri de Justícia, encapçalat per Alberto Ruiz Gallardón. Aquests són alguns dels motius perquè desenes d’associacions feministes en tot l’Estat, així com centenars de ciutadans en representació pròpia, acudiran a la protesta convocada a Madrid per al dia 1 de febrer per a tractar d’evitar que, finalment, es duga a terme.
Aquesta reforma, tant per a Virtudes com per a Besteiro, està motivada per una qüestió purament ideològica. La presidenta de la Federació de Dones Progressistes assenyala que “les enquestes parlen que el 80% dels espanyols entén que no és necessària una reforma d’aquestes característiques, per la qual cosa la rebutja, incloent-hi els catòlics practicants i part dels votants del PP. És a dir, que és innecessària i no demandada perquè l’actual llei ja resol aquest problema satisfactòriament”.
Per a tractar de justificar la nova Llei de l’avortament, el Govern va argumentar que l’havien impulsat per a reduir el nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). No obstant açò, segons l’informe anual publicat a la fi del passat any pel Ministeri de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat, en 2012 es va produir un 5% menys d’avortaments que en 2011. “Açò malgrat haver deixat de subvencionar els anticonceptius d’última generació i que en algunes CCAA, governades pel PP sobretot, es deixara d’impartir educació sexual en els col·legis i instituts”, destaca Besteiro. I prossegueix: “El millor exemple el tenim a Holanda, on la norma és la més permissiva d’Europa i, alhora, el nombre de IVE és el més baix. Una realitat que confirmen les dades de l’Organització Mundial de la Salut”.
A aquesta probable ineficàcia cal sumar-li el risc a què s’exposaran moltes de les dones que, encara que la llei no ho permeta, seguiran avant amb la seua intenció d’interrompre l’embaràs. Per a Vito Virtudes, la pitjor conseqüència de totes les que portarà la reforma, si finalment es duu a terme, és que van a quedar desemparades. “Ja sabem que si una dona vol interrompre l’embaràs, ho fa, i, per tant, va a haver-hi morts. Abans de l’any 85 morien entre 200 i 400 dones a l’any per sotmetre’s a avortament en condicions insegures”, explica l’activista. Unes xifres que, per a Besteiro, serien inassumibles en la societat espanyola actual.
La reforma de Gallardón i la legislació espanyola
Per a justificar aquesta reforma des d’un enfocament diferent a l’ideològic, el Govern ha insistit que la seua norma compleix amb els requisits establits pel Tribunal Constitucional. Una afirmació amb la qual discrepa la presidenta de la Federació de Dones Progressistes. “En primer lloc, i d’acord amb el que s’estableix en el Codi Civil, per a ser considerat persona cal tenir figura humana i viure 24 hores enterament desprès del si de la mare”, matisa en referència als qui afirmen que un avortament equival a un assassinat. “Però és que, a més, quan el Tribunal Constitucional es va pronunciar conforme a la Llei del 85, ja va dir que no hi havia una confrontació de drets fonamentals perquè les úniques que els tenien eren les dones. La vida del fetus és un bé digne de protecció, per la qual cosa cal vetllar per ell en determinats casos, però mai per sobre dels drets fonamentals de la mare”, aclareix.
Tant ella com Virtudes es mostren indignades en recordar que Gallardón va afirmar que la reforma de la Llei de l’avortament anava a tenir un impacte positiu en l’economia”. Açò és una falta de respecte -afirma Virtudes- . És una burrada plantejar que el fet que una dona tinga un fill va a millorar l’economia del país, a sobre amb les condicions socials en què ens han deixat. És tan ofensiu, és una atemptat tal contra la intel·ligència de les dones que no vaig a respondre, no s’ho mereix”. En aquest sentit, Yolanda Besteiro considera que “si no és perquè la situació a la qual s’enfronten les dones és massa seriosa, seria per a prendre-li-ho de broma. És una aixecada de camisa i creiem que amb aquesta afirmació han frivolitzat sobre tots els problemes que hi ha darrere de les interrupcions voluntàries d’un embaràs”.
Per açò, per a tractar de revertir la decisió que ha pres el Govern respecte a l’avortament voluntari i lluitar perquè es mantinga una llei de terminis, és pel que acudiran a la protesta de Madrid de l’1 de febrer, juntament amb molts altres ciutadans i associacions feministes. Besteiro assegura que, fins que no s’aconseguisquen aquests objectius, “les protestes es van a perllongar en el temps i, per tant, veurem tot tipus d’iniciatives i protestes de carrer per part dels diversos col·lectius. No es va a quedar solament en l’acte del dia 1 i del 8 sinó que anem a seguir lluitant fins que el Govern abandone definitivament la seua intenció de reformar la llei”.
Per la seua banda, Vito Virtudes, contundent, afirma que “no solament crec, sinó que confie que puga paralitzar-se la reforma de Gallardón. El que acaba d’ocórrer en Gamonal o amb la Sanitat madrilenya n’és un exemple, quan la gent s’uneix, aconsegueix allò que es proposa. Però hem de ser conscients que hem d’eixir al carrer perquè és ací on s’aconsegueix”, defensa. Virtudes, a més, adverteix que “no hi ha pitjor cosa en aquesta vida que una feminista cabrejada. I ens han cabrejat. Al llarg de la història, les dones hem demostrat que podem canviar les coses pacíficament, malgrat ser les més agredides, quan ens violen, ens maten o ens mutilen. I en aquesta ocasió també ho anem a aconseguir”, sentencia.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
