Homenatge col·lectiu a Juan Negrín, el president del govern de la València capital de República

Les institucions commemoren el 80é aniversari del nomenament del polític socialista amb una recepció a les Corts i un acte al Palau de la Generalitat
/ València
18 maig 2017 01:00h

Els 11 mesos que València va ser capital de la República espnayola ,enmig de la Guerra Civil, van estar plens d'esdeveniments que formen part dels llibres d'història. Ara fa 80 anys –el 17 de maig de 1937– el president de la República, Manuel Azaña, va nomenar el doctor Juan Negrín president del govern.

Les institucions valencianes –les Corts i el Consell– van retre ahir homenatge a l'home que va rebre l'encàrrec de reorganitzar un estat assetjat per les tropes rebels del general Francisco Franco. L'acte principal es va celebrar al Palau de la Generalitat, on el cap del Consell, Ximo Puig, va recordar la figura de Negrín com a un "eminent metge i investigador, compromés també amb el seu temps i amb els valors democràtics".

"Reconéixer Juan Negrín és reconíxer-nos tots en eixe espai comú. Hem de recordar per a saber cap a on volem transitar. El seu soterrar desapercebut, la seua història injuriada, és el que hui volem rescabalar des d'aquest govern; un govern democràtic", va afirmar Puig davant dels 200 assistents que van omplir el Pati Gòtic.

El Pati Gòtic del Palau de la Generalitat acull l'homenatge a Juan Negrín. / GVA

El president de la Generalitat va recordar que "com va dir la famosa necrològica de The New York Times el 1956, 'JuanNegrín no ha de tindre por a la història'" i va reivindicar el paper de la ciutat com a escenari dels fets de fa 80 anys. "’És un honor que la història de València estigua lligada a un líder excepcional. Un acte com aquest no només era merescut; era necessari. El pas del temps no pot mai conduir a l'equidistància entre la democràcia i la barbàrie", va sentenciar Puig.

El Palau dels Borja, seu del govern de la República

De matí, la visita a les Corts Valencianes de Carmen Negrín va servir també per a recordar que el Palau dels Borja va ser durant quasi un any –del novembre del 1936 a l'octubre de l'any següent– la seu del govern republicà, presidit des del 17 de maig del 1937 per Juan Negrín, en substitució del també socialista Francisco Largo Caballero.

El president de les Corts, Enric Morera, ha rebut la néta de Juan Negrín, Carmen Negrín, i altres representants de la fundació dedicada a difundir la figura i l'obra del president del govern de la República espanyola. / CORTS VALENCIANES

La Sala dels Espills de les Corts Valencianes va ser l’escenari de l'homenatge al polític canari que va assumir el càrrec en plena Guerra Civil. El president de les Corts, Enric Morera, va fer l'amfitrió d'una representació de la Fundación Juan Negrín i d'altres col·lectius en defensa de la memòria històrica, que van acompanyar Carmen. L’entitat, que promou l’estudi i la difusió de l’obra de Negrín, va lliurar dos llibres per a la biblioteca de les Corts, mentre que el president del parlament els va obsequiar amb un taulell de ceràmica borgiana, un llibre sobre el Palau dels Borja –on es conten també els fets ocorreguts un 17 de maig del 1937– i una reproducció de la portada d'El Mercantil Valenciano del 18 de maig del 1937, on s’informa del nomenament de Juan Negrín com a president del govern republicà.

La néta del doctor Negrín va agrair l'homenatge de les Corts per tractar-se d’un acte de “normalitat i de reconciliació”, mentre que el president de la cambra va destacar que es tracta d’un fet històric que cal recordar “per justícia, pel bé de la memòria històrica, sense oblidar els valors de democràcia i llibertat que defensava Juan Negrín, president d’un govern legal i elegit democràticament”.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next