Els quadres valencians de la Diputació que la dictadura franquista va ocultar

El catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València, Rafael Gil, assegura que les obres obliguen a "reescriure la història de l'art valencià"

Durant la dictadura franquista no es va donar suport als corrents internacionals artístics, però això no vol dir que els pintors no conegueren el cubisme, l'abstracció geomètrica, etc. És més, no és tan sols que els pintors dels anys quaranta als setanta del segle XX estaven al dia de les avantguardes, sinó que a més les conrearen. Cinc investigadors de la Universitat de València (UV) han trobat en els fons artístics de la Diputació de València les proves que palesen l'afirmació, fins al punt que Rafael Gil, un dels investigadors de la UV i comissari de l'exposició Memòria de la modernitat, afegeix a Diari La Veu: "Caldrà reescriure la història de l'art valencià".

Aquest dijous es va presentar l'exposició que farà itinerància per diferents pobles de la demarcació de València amb la selecció de 120 obres pictòriques triades entre els més de 4.000 quadres que conformen el fons artístic de la Diputació de València. El triatge respon a la investigació que han dut endavant els investigadors de la Universitat, entre els quals es troba el catedràtic d'Història de l'Art de la UV, Rafael Gil. El comissari apunta al fet que mai fins ara s'havia fet un catàleg del fons artístic de l'ens provincial, una feina que cal seguir fent, ja que es tracta d'un volum considerable d'obres.

L'exposició amb els fons de la Diputació s'inaugura el dia 26 de maig a Requena i es traslladarà a Alzira, Gandia, Ontinyent, Sagunt i Torrent. Està classificada, segons el tipus d'obres, per muntar un discurs i explicar diferents vessants de la col·lecció. Així, la mostra compta amb 20 obres d'artistes pensionats per la Diputació de València des de 1930 fins a 1970, una vintena més són retrats, vint són paisatges i vint més posen en relleu la dona artista. La selecció també inclou quadres de la Diputació que ressalten la identitat valenciana com El Palleter o el Tribunal de les Aigües, i finalment, vint quadres que posen en evidència com les obres pagades per l'ens passen de la tradició a les avantguardes europees del moment.

El diputat de Patrimoni i Administració, José Ruiz Cervera, el president Jorge Rodríguez, el rector de la UV, Esteban Morcillo juntament amb Rafael Gil, comissari de l'exposició Memòria de la modernitat. / EP

"En l'Espanya de la dictadura no es fomentaven les avantguardes, no es promocionaven, però els quadres que hem trobat en obrir els arxius que es troben als magatzems de la Diputació, confirmen que els artistes pintaren seguint les avantguardes internacionals", raona el catedràtic. Es tracta d'obres que destaquen per ser "absolutament d'avantguardes", com ara el cubisme o l'abstracció, exemples que s'han ocultat, "mai se n'ha fet ressò de la seua importància", però que fiquen la història de l'art valencià al nivell internacional, explica a aquest diari.

El fons de la Diputació és encara desconegut, tot i que se n'han fet exposicions concretes, sobretot una selecció d'algunes obres dels artistes pensionats durant el segle XX per la Diputació. De la mateixa manera, fa quatre anys es va fer una exposició amb una línia més generalista, amb la intenció de mostrar el fons, però es va fer sense recerca, es lamenta.

Un nom destacat i conegut

Entre les obres del fons hi ha noms d'artistes com Joan Reixachs, Ribalta, Vicente López, Bernardo Ferrándiz, Sorolla, Pinazo, Benlliure, l'Equip Crònica, Alfaro, Artur Heras, Carmen Calvo i Miquel Navarro. No obstant això, hi ha quadres que colpeixen pel seu atreviment estètic, creats durant la dictadura franquista i pagats per presidents provincials que formaven part del 'movimiento', que estaven al magatzem com a anònims. D'entre les troballes no ha volgut destacar-ne cap, ara bé, assegura que les administracions valencianes no van saber vendre la qualitat artística que teníem i, fins ara, no s'havia tingut la sensibilitat per conéixer el fons de la Diputació. Una tasca que era complicada, perquè els quadres "no estan a la mà, no hi havia un inventari", apunta.

La història de l'art fa veure que els artistes valencians havien seguit en la figuració, i més durant els quaranta anys de dictadura, en què es rebutjà i s'assenyalà qualsevol manifestació de modernitat, progrés i avantguarda, però això "no és de veres", postil·la. "Els valencians conrearen el cubisme o l'expressionisme abstracte al mateix temps que ho feia Picasso". És a dir, "estaven al dia de les tendències internacionals, participaven i ho feien ací".

Al remat, es tracta de peces d'autors desconeguts, i d'altres coneguts, però que es trobaven artísticament en la primera etapa. Molts d'aquests pensionats eren joves que tenien com a molt 35 anys, que era un dels requisits per ser-ho i, per tant, són obres de primera etapa. D'aquestes obres en destaquen la frescura i la connexió amb els corrents internacionals, encara que després els pintors acabaren adquirint uns postulats artístics conservadors. Hi ha obres que fins fa menys d'un mes figuraven com a anònim, però l'equip ha pogut posar-los noms i cognoms. Assegura que entre aquestes atribucions hi ha un nom colpidor, ja que es tracta d'un nom conegut que ha conreat les avantguardes i que faran públic quan es presente el catàleg que estan elaborant.

Seguir la recerca

L'exposició itinerant es posarà en marxa el 29 de maig per les principals capitals de comarca de la demarcació de València. Mentrestant, Rafael Gil i tot l'equip de la Universitat seguiran fent recerca, afirma. "Hem trobat un camp de treball magnífic de catalogació i investigació", conclou.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat