“Tota la societat occidental està arrelada a l’òpera”, tant fa que siga en un auditori o dalt d’un camió itinerant. Per aquest motiu, els valencians han de mantindre el que tenen: un Palau amb la seua temporada, i apostar per innovar i democratitzar l’accés a la lírica. Que vaja més o menys gent al coliseu és una cosa secundària si tenim en compte que l’administració no paga, sinó que inverteix en cultura, va assenyalar el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, el passat divendres durant la presentació de “Les Arts Volant”.
Tot i això, l’oferta cultural actual és grandíssima i sovint es confon o es posa en la mateixa balança allò que és cultura amb allò que és oci o entreteniment. Són arguments de l’intendent i director artístic del Palau de les Arts, Davide Livermore, i del secretari autonòmic, qui davant les dades de públic que ha rebut Les Arts en els últims anys, explica que “no tindrem una València com als anys trenta, amb més de 30 teatres, amb exhibicions de més de tres setmanes ni representacions d’òpera a la plaça de Bous amb una afluència de 20.000 persones”. La realitat de la lírica, arreu del món, és la d’una proposta cultural elitista, deficitària, on més de 150 persones treballen per a fer gaudir els espectadors durant més de dos hores.
Hi ha aspectes que cal tindre en compte amb l’òpera valenciana. Quan la representació s’alia amb les noves tecnologies o amb processos novedosos, l’audiència es multiplica. Per exemple, l’streaming de la producció de les Arts de Lucrezia Borgia de Donizetti va aconseguir més de 22.000 visualitzacions completes des d’Opera Platform, això tan sols onze dies després (en directe la van seguir 900 persones). Altra xifra que avala l’actual gestió és la concepció sobre l’ús de l’edifici. El contenidor l’han de pagar els valencians i, per tant, se li ha de donar més activitat –s’ha augmentat un 20% la programació–, conjuminant representacions operístiques amb concerts simfònics i de cambra. Els números d’assistència al Palau de les Arts mostren un augment del 39% en només tres temporades.
El director econòmic-administrador del coliseu, Francisco Potenciano, destapa les cartes: el 2014, fins a 47.800 persones van anar a Les Arts; el 2015, el teatre d’òpera salta fins els 63.700 assistents, i l’any 2016, la xifra va créixer més tímidament, i va arribar als 66.600 usuaris. En aquest sentit, Albert Girona apel·la a un canvi de paradigma en la gestió: “Ja no és només portar la gent ací (al Palau de les Arts), sinó també portar-li l’òpera allà (on estiguen)”. Sobre aquesta premissa se sosté la nova companyia itinerant que naix a recer del teatre d’òpera valencià: “Les Arts Volants” és un projecte parit i format amb recursos de la casa que pretén democratitzar el gènere i captar nous públics.
Música sobre camions
“Les Arts Volant” produeix l’òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, Bastià i Bastiana. La representació serà dalt d’un camió que es desplegarà a la plaça de la ciutat on es represente –hi haurà 14 escenificacions que comencen el 7, 8 i 9 de juliol per diversos pobles de la demarcació de València–. En l’escenari actuaran els tres cantants solistes i un pianista, amb decorats i il·luminació, com si fóra una producció habitual. Es tracta doncs de posar la música en viu sobre un camió per a fer-la arribar a racons on no arriba normalment. La proposta de les Arts s’ha inspirat en el projecte que va dur endavant la companyia La Barraca, de Federico García Lorca, durant els primers anys 30, quan va representar obres de teatre clàssic espanyol en més de 70 poblacions.
En ple segle XXI, la música ha fet servir l’impacte visual dels camions pels carrers de les ciutats amb música en viu sense importar el gènere. Aquell concert al terrat de l’Abbe Road Studios de The Beatles el 30 de gener del 1969 va ser emulat pels U2 de Bono el 27 de febrer del 2009. La banda irlandesa havia tret als carrers de Nova York, cinc anys abans, el seu disc: How to dismantle an atomic bomb. Els integrants de la banda de rock tocaven els nous singles dalt d’un camió descapotable per les principals avingudes. Era un concert gratuït i per sorpresa que responia a un projecte de màrqueting, com van recollir aleshores les capçaleres internacionals i la premsa estatal. U2 pretenia divulgar massivament el nou disc aprofitant la imatge impactant d’un camió convertit en escenari (amb altaveus i cables). El grup irlandés no necessitava captar nous públics per als seus concerts, però, davant una atapeïda escena musical (de discos i concerts), Bono necessitava promocionar la seua novetat discogràfica recobrint la mera proposta musical amb un vivència atractiva.
El juliol del 2016, el Teatre d’Òpera de Roma va impulsar el projecte “OperaCamion”, coproduït amb el Teatre Massimo de Palerm, el primer espectacle: Figaro! OperaCamion. Es tractava d’un camió convertit en escenari que circulava pels carrers i places de Roma oferint l’òpera de Rossini: El barber de Sevilla, gratuïtament. El diari La República va recollir com entenia aquest projecte Francesco Giambrone, l’intendent del Teatre Massimo de Palerm, la segona ciutat que va acollir l’espectacle: “És una manera absolutament nova de portar el teatre de gira per la ciutat, OperaCamion és un mena de vehicle de Tespi 2.0. Volem portar-lo a la perifèria, on estiguen els xiquets, al territori que tinga el major índex d’exclusió social i la màxima densitat de màfia, perquè és on més creiem que podem exercir una bona influència. Bastarà obrir el camió perquè aparega l’escena, els llums i la llotja escènica”, deia Giambrone el 2016.
Com serà Bastià i Bastiana
El 27 de maig de l’any 2016, mentre es presentava la temporada d’òpera per al curs 2016-2017, l’intendent-director artístic del Palau de les Arts, Davide Livermore, va anunciar que, entre les novetats d’aquesta temporada, estava “Les Arts Volant”. Seria un camió descapotable, amb un escenari amb què portaria l’òpera de Mozart, Bastien und Bastienne pels pobles que “s’apunten”, perquè, tot i que el projecte estava “embastat, encara no està del tot tancat”, va afirmar aleshores Livermore.
La producció del singspiel de Mozart –un tipus d’òpera breu, de temàtica popular amb recitatius– requereix de tres veus: Basteinne/soprano, Bastien/tenor i Colas/Baix. Segons ha sabut aquest diari es farà una selecció d’intèrprets del Centre de perfeccionament Plácido Domingo per a configurar dos repartiments distints. La part orquestral la interpretarà el pianista que treballa habitualment al centre formatiu de l’auditori. El text, com va especificar Livermore, es traduirà al valencià i serà, doncs, la primera producció de les Arts en llengua pròpia. La proposta escènica tindrà un tarannà clàssic, recordant la companyia La Barraca de Lorca que inspira el projecte, com ha pogut saber Diari La Veu.
El camió s’instal·larà en una plaça que puga acollir un mínim de 400 i un màxim de 800 espectadors. L’escenari s’aconsegueix en desplegar-se la caixa del vehicle i, en la part oposada al públic, queda ubicada la caravana que utilitzaran els cantants.
Un geni de 12 anys
El geni de Salzburg tenia tan sols 12 anys quan va compondre el singspiel, en un sol acte, el llibret del qual és de Friedrich Wilhelm Weiskern i A. Schachtner. Va ser un encàrrec de Franz Anton Mesmer, en teoria, per a representar-se en un teatre a l’aire lliure, en principi, al mateix jardí de la finca del metge i mecenes de les arts Mesmer, encara que la suposada estrena el 1768 en aquestes circumstàncies no s’ha pogut corroborar. Sí que hi ha constància que es va estrenar, amb alguns afegits com els recitatius, a Berlín, el 1890.
L’òpera, però, s’ha interpretat de tres maneres diferents, ja que la jocositat i la senzillesa de la música i el text s’adapten a un repartiment original de tres veus solistes (soprano, tenor i baix), que poden substituir-se per tres veus blanques (xiquets) o amb un teatre de titelles. L’escenografia es completa amb diversos pastors amb un paper actoral. Pel que fa a la instrumentació, Mozart va emprar una orquestra barroca, amb la corda i el continu reforçat per la trompa i l’oboè.
Tres institucions implicades
Per fer realitat la producció, les Arts i la Generalitat han buscat la complicitat de dos administracions més. En aquest sentit, Francisco Potenciano aclareix que el coliseu ha signat dos convenis de col·laboració; un amb l’ajuntament de València i un altre amb la Diputació de València. Pel que fa a les despeses, el teatre d’òpera valencià assumeix el 6% de les despeses, mentre que el consistori es fa càrrec del 28% i la Diputació el 66% del pressupost. El total del projecte té un cost de 17.000 euros.
Albert Girona anima que les altres dues diputacions se sumen, deixant de banda els colors polítics “diferents”, ja que aquest projecte va adreçat a cobrir les necessitats culturals de les persones. Per això, el projecte no té beneficis –és d’accés gratuït–. Naix amb vocació d’estendre’s en el temps, apunta Girona, i el desig és que altres ciutats com Elx i Alcoi puguen sumar-se i no es quede només com a gran ciutat el cap i casal, explica el secretari autonòmic.
On es farà?
“Volem garantir que no siga un projecte d’un any”, raona el responsable de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius. El diputat avança que el proper dilluns enviaran una circular als consistoris perquè sol·liciten acollir la representació. No obstant això, “no es pot fer a tots els pobles”, adverteix. En aquest sentit, des de la seua àrea volen distribuir les possibles peticions perquè estiga repartit per la demarcació de València, atenent a una “discriminació positiva”, com ara que estiga lluny de València, que siguen preferiblement ciutats mitjanes o menudes i que tinguen un espai públic per acollir el camió i el públic. L’ens provincial compta amb deu dates per a distribuir l’òpera entre els municipis i començarà els dies 7, 8 i 9 de juliol.
Per altra banda, Bastià i Bastiana quadra molt bé en la idea de portar la cultura als barris, un projecte impulsat des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, indica Glòria Tello, qui comptarà amb quatre dates per a dur l’òpera als carrers de la ciutat. Podrien ser el 30 de setembre i l’1 d’octubre i encara s’han de tancar altres dates i ubicacions. En aquest sentit, Tello explica que no volen contraprogramar els nombrosos festivals i activitats que acull la ciutat. Per això, la regidora explica que els propers dies mantindrà una reunió amb els directors dels festivals per a ajustar l’agenda. No obstant això, tot apunta que Bastià i Bastiana podria veure’s a la plaça de la Mare de Déu i al Passeig Marítim de la Malva-rosa, entre altres opcions.
