La Conselleria d’Educació presenta hui el resultats de l’enquesta sobre l’ús del valencià a l’administració. El document és fruit del primer sondeig que es fa amb l’enfocament renovat del govern del Botànic, ja que la que es va presentar l’any passat sobre l’ús social del valencià –l’última que va fer pública era de 2010– “heretava” el sistema que s’havia seguit amb l’administració sota el govern del PP.
Durant l’exposició de l’informe de 2015, el director de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, va subratllar que l’objectiu era fer enquestes més acurades per àrees d’ús i així saber on i com actuar per millorar l’ús de la llengua pròpia. “Amb els resultats adoptarem les mesures que haurien de contribuir a esmenar les profundes diferències que encara hi ha entre les dues llengües oficials d’aquest país”, va declarar Trenzano.
Fonts de la Conselleria apunten que el repte s’ha complit, atés que l’enquesta els ha permés confeccionar una radiografia “molt completa” i el més important: establir un pla de millora. En aquest cas, s’ha redactat un pla d’acompanyament al funcionariat de la Generalitat Valenciana “amb cinc aspectes molt complets i elaborats” que seran explicats per la directora general de Funció Pública, Eva Coscollá. Les dades aportades per aquest departament destaquen que un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements del valencià.
Opacitat
I és que els executius del PP tampoc van ser un model de transparència quant al coneixement i ús de la llengua. Només cal fer una ullada a l’històric dels informes i a les enquestes realitzades des de 1985 pel departament que actualment dirigeix Vicent Marzà per comprovar-ho. Així, dels trenta-tres documents que es poden consultar a la web, sols huit pertanyen als vint anys de mandat dels populars i només un focalitza les preguntes en l’ús que feia el personal de l’administració autonòmica. Més exhaustius van ser els treballs amb els executius del PSPV-PSOE, ja que pràcticament es realitzava una enquesta cada dos anys.
El treball de recerca del PP data de 2004 i els resultats eren prou esperançadors atés que el 90,5% dels funcionaris declarava que entenia molt bé el valencià, un 75,7% responia que el llegia prou bé i un 55,7% declarava que el parlava molt bé. El pitjor percentatge es mostrava a l’apartat d’escriptura, ja que sols un 40,5% dels enquestats afirmava que podia redactar bé en valencià. A més, un 92% assegurava que havia assistit a cursos per a aprendre la llengua i, majoritàriament, un 57%, indicava que els estava aplicant en la seua feina.
Això no obstant, un 80% responia que a l’administració se’n feia poc o cap ús, però que sí que hi havia la percepció que s’estava usant més. Així mateix, una majoria aclaparadora, 92%, apostava perquè en un futur tots els funcionaris conegueren i utilitzaren la llengua.
El 2004, un 90% dels funcionaris apostava perquè en el futur tots els treballadors de l’administració conegueren i utilitzaren la llengua pròpia
De l’enquesta “Coneixement i ús social del valencià 2015” s’extreia que el 85% de la població creia que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat. En una compareixença conjunta, Marzà i Trenzano van subratllar l’actitud positiva de la ciutadania envers el valencià. “La societat valenciana no veu cap problema en la llengua; el conflicte lingüístic no existeix tal com han volgut centralitzar alguns en el seu discurs polític”, va expressar el conseller.
