El jutjat d’instrucció número 21 de València ha donat carpetada final a la investigació sobre l’accident del metro de València. Almenys segons el seu criteri ja que la jutgessa, Nieves Molina, ha decidit arxivar el cas del sinistre ocorregut el 3 de juliol del 2006, en què van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides, en considerar que no existeixen responsabilitats penals.
La titular del jutjat considera que no ha quedat acreditat que l’accident –el comboi va descarrilar en la corba prèvia a l’estació de Jesús quan circulava a 80 quilòmetres per hora– es produira per una fallada en el vagó o en la via. Molina, després d’estudiar els informes emesos per diversos pèrits i les declaracions dels testimonis, conclou que les instal·lacions, el traçat i el carril, les travesses, les fixacions i altres elements estudiats es trobaven en “un estat i condicions suficients” per a garantir la seguretat de la marxa de 40 quilòmetres per hora, prescrita per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
La jutgessa rebutja així la petició de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol (AVM3J) que sol·licitava la declaració de l’exdirectora de FGV, Marisa Gracia –Molina diu que era aliena a qüestions tècniques i la infracció penal que pretén imputarse-li estaria prescrita– i als quatre tècnics investigats. La magistrada considera que ni a ells ni als altres tres treballadors investigats que sí que han declarat se’ls poden exigir responsabilitats penals per 43 delictes d’homicidi i 47 per imprudència professional a causa de no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les existents. “Cap norma obligava la col·locació d’una balisa que protegira el tren davant un excés de velocitat en la corba en què va descarrilar el tren”, s’indica a la interlocutòria.
Cap norma obligava la col·locació d’una balisa que protegira el tren davant un excés de velocitat en la corba en què va descarrilar el tren
Això no obstant, la intenció de l’AVM3J és presentar un recurs de reforma o d’apel·lació davant l’Audiència de València perquè la via judicial no es tanque. “Nosaltres continuem confiant que se celebre un judici i que els responsables seguen al banc dels acusats”, declara la presidenta de l’associació Rosa Garrote. La portaveu de l’entitat lamenta l'”escassa” voluntat de la magistrada de fer una investigació completa més enllà de la teoria de l’excés de velocitat que va centrar la primera instrucció. A més, adverteix la intencionalitat clara de la magistrada des del primer moment de deixar fora del procés l’exdirectora d’FGV. “Ni tan sols l’ha citat a declarar”, indica.
Segon arxivament
Cal recordar que la investigació es va arxivar, per primera vegada, en desembre del 2007, una decisió que va estar confirmada per la secció primera de l’Audiència en maig del 2008. La mateixa instància que al gener del 2014 va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia i en contra del criteri de la instructora. Des d’aleshores, la coincidència de la Fiscalia i dels advocats de les víctimes presents al procés ha sigut pràcticament plena. “En aquesta ocasió sí que covàvem més esperances que la instrucció donaria pas a l’obertura de judici, ja que la Fiscalia sí que estava treballant per a investigar totes les possibles causes de l’accident”, reconeix Garrote.
Garrote: “Nosaltres continuem confiant que se celebre un judici i que els responsables seguen al banc dels acusats”
La magistrada es mostra especialment dura amb l’actitud de l’AVM3J .”La dissensió o no compartir el contingut dels informes pericials realitzats per tècnics independents, la major part funcionaris públics, no justifica sol·licitar noves pericials amb el mateix objecte sota el pretext d’intentar qüestionar, desacreditar o desprestigiar, sense cap fonament, la professionalitat d’aquells, cosa que tristement ha sigut una tònica generalitzada al llarg d’aquesta segona fase d’instrucció”, etziba Molina.
La presidenta de l’associació subratlla que el seu objectiu no és que se’ls “done la raó”. “No volem que es tanque la possibilitat que es continue investigant i que s’insistisca en la causa de la velocitat del comboi que s’atribueix al conductor”, expressa Garrote. En aquest aspecte, la instructora descarta que existisca relació entre l’accident i la capacitació del maquinista mort a l’accident.
