El misteri de la postura del ministeri sobre el plurilingüisme

Consell i PP hi donen versions oposades mentre que el govern de Rajoy guarda silenci
/ València
26 maig 2017 01:00h

El que pensa el ministeri d'Educació sobre el nou model educatiu valencià, paralitzat cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia, comença a ser un misteri, mentre que defensors i opositors hi donen versions contradictòries. El possible rebuig del Decret de Plurilingüisme per part del govern de Mariano Rajoy pesa com a una espasa de Dàmocles, atés que un recurs seu suposa la immediata suspensió de l'aplicació de la norma fins que no es resolga el fons de la discrepància jurídica.

En el cas de la norma educativa valenciana, la suspensió ja és un fet, en aquest cas, per la decisió del TSJ a instàncies d'una institució sense competències expresses en ensenyament, com és la Diputació d'Alacant. El fons de la qüestió –les hores d'anglés que rebran els alumnes i el reconeixement en forma de títols acreditatius d'idiomes– va ser, de fet, el principal "element no apropiat" que el ministeri d'Educació va demanar que s'esmenara del model original del Consell en una anomenada 'carta de col·laboració" enviada al departament dirigit per Vicent Marzà.

La conselleria va fer pública l'entesa amb el ministeri tot incloent l'anglés com a llengua lectiva durant les hores de lliure configuració als centres que han triat els nivells menys avançats de plurilingüisme. Així s'han de poder corregir les possibles desigualtats pel que fa a l'acreditació de llengües.

Quan la conselleria va anunciar el vistiplau ministerial, des del departament d'Íñigo Méndez de Vigo no hi va haver cap reacció. El silenci s'ha mantingut fins a hui. De fet, dimecres, el conseller Marzà va apel·lar a l'aquiescència ministerial com a argument per a defensar la legalitat del decret tot just després de conéixer la suspensió cautelar instigada per la Diputació d'Alacant.

Ahir, el president de la Generalitat, Ximo Puig, també va fer menció de "l'aval" del govern espanyol per a reforçar la crida a la "tranquil·litat" en anunciar que "el procés de matriculació continua amb normalitat". La intenció de Puig era deixar palés que la Diputació d'Alacant –presidida pel també alcalde de Calp, César Sánchez, del PP– actua com a "un element partidista", amb uns criteris que no comparteix ni l'administració general de l'Estat, controlada pel mateix partit.

D'eixe partit és Isabel Bonig i ella va ser qui va llançar l'enigmàtica pregunta a Puig: "Vosté va dir que el ministeri li va fer un requeriment i que havien de modificar el decret. Pot assegurar ací quina és la contestació del ministeri que, segons vosté, li ha donat el vistiplau?" Com si tinguera alguna informació que el govern valencià no té o no ha volgut traslladar a l'opinió pública, Bonig va deixar la sensació que ella sí que sap que n'opina el ministeri i quines conseqüències pot tindre això per al nou model educatiu i, sobretot, per a la formació dels xiquets valencians i l'aprenentatge de llengües de les futures generacions. Mentrestant, les altes instàncies de l'Estat es van mantindre, ahir també, en silenci.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next