La major part dels portals de transparència municipals del País Valencià van tancar l’any 2016 incomplets o sense contingut, mentre que poc més del 10% de cada demarcació estaven totalment enllestits a finals d’any.
Així consta en la Memòria de 2016 del Consell de Transparència, en la qual s’avalua el grau d’aplicació i compliment de la llei de transparència en els diferents municipis valencians. La norma els obliga a comptar amb un portal d’aquestes característiques on els ciutadans puguen consultar les dades relatives a despeses o inversions.
Dur a terme aquesta anàlisi suposa “haver de comprovar més de 100 ítems d’indicadors dels més de cinc-cents municipis del País Valencià i altres ens de l’administració local”, a més dels corresponents a l’administració del Consell, Sector Públic Instrumental de la Generalitat i universitats públiques valencianes, “la qual cosa resulta absolutament impossible de complir, atesos els mitjans amb els quals disposa aquest organisme”, segons ha denunciat el mateix.
No obstant això, per part de l’Oficina de Suport al Consell de Transparència s’ha realitzat una labor “encomiable” consistent en un estudi durant l’any 2016 dels portals de transparència municipals, segons el qual la demarcació de València era la que tenia els portals més incomplets.
Demarcacions
En aquest sentit, un 31,58% dels municipis valencians no tenien portal de transparència, mentre que el 15,04% no tenien contingut i el 39,47% estaven incomplets. Així, solament hi havia un 7,52% de portals complets i un 6,39% en construcció.
En el cas de Castelló, i sempre segons dades de finals de 2016, el 72,59% dels portals de transparència estaven incomplets, mentre que l’11,11% no tenien cap contingut. El 0,74% dels mateixos estaven en construcció, mentre que el 7,41% dels municipis no tenien portal. Així, solament un 8,15% tenien el portal de transparència complet.
A Alacant, a finals de 2016, la situació era bastant similar, ja que el 63,83% dels portals estaven incomplets i el 19,15% no tenien contingut. En construcció hi havia un 1,42%, mentre que un 4,96% dels municipis no tenien portal i el nombre de portals complets estava en un 10,64%.
Els més incomplidors
Segons la Memòria 2016 del Consell de Transparència, els municipis més xicotets (de fins a 1.500 habitants) són els que més incompleixen la norma, ja que la majoria no disposaven de portal o el tenien incomplet o sense contingut. Els municipis que tenen entre 1.500 i 5.000 habitants també es trobaven en aquesta situació.
Per contra, els municipis valencians que congreguen més població (més de 200.000 habitants) tenien el seu portal de transparència complet. Aquesta circumstància implica que, en 2016, un 48,08% de la població del País Valencià podia accedir a un portal de transparència complet, mentre que un 38,65% ho feia a incomplets. El 6,22% de la població, en canvi, no tenia portal de transparència al qual accedir en els seus municipis.
Deficiències
Entre les manques més significatives presentades pel Consell de Transparència en aquests portals, està que la majoria no publicava els seus comptes anuals, l’inventari de béns immobles, les subvencions o ajudes públiques i les declaracions de béns i activitats i les retribucions.
A més, en quasi tots els portals faltava el currículum dels representants locals i els plans i programes anuals i plurianuals del consistori. Una altra de les crítiques del consell se centra en el fet que la majoria de portals comptaven amb un enllaç a la web de l’ajuntament, però no amb un accés directe des d’una web pròpia.
