Diari La Veu del País Valencià
Així distribueix el Circuit la cultura pels pobles valencians

Els tentacles del Circuit Cultural Valencià (CCV) comencen a donar resultats. La xarxa de poblacions que configuren el Circuit ha passat dels 46 municipis inicials del 2015 fins els 69 de l’any 2016, encara que la xifra actual se situa en 71 poblacions que estan programant arts escèniques, música i audiovisual a través de CCV. El públic continua volent Teatre; amb un 66%, és la disciplina més demandada seguida per la Música. Els espectadors, però, es bolquen amb els espectacles de marca valenciana, com es desprén de l’informe del 2016 del Circuit Cultural Valencià, a què ha tingut accés aquest diari.

La xarxa d’oferta cultural que coordina la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va renàixer de les cendres del Circuit Teatral Valencià que va desmantellar el govern del PP al tomb del 2012. Tot i això, el govern del Botànic va ampliar el vell circuit afegint dins del catàleg de difusió la Música i l’Audiovisual. El Circuit s’imbrica fil per randa en el Pla Estratègic Cultural “Fes Cultura” i tracta de donar resposta a uns objectius clars: “Cohesionar, democratitzar i aproximar la cultura dels valencians mitjançant programacions atractives als municipis”, explica el director general de l’IVC, Abel Guarinos.

L’ICV està posant, a poc a poc, les companyies valencianes als teatres del territori, generant volum de treball amb les 1.561 funcions que es van celebrar als pobles de la xarxa el 2016. D’aquesta manera, 1.166 dels espectacles –d’Arts Escèniques, Música i Audiovisual– van ser productes culturals de companyies valencianes, mentre que 395 n’eren d’altres parts de l’Estat. Aquestes funcions, però, representen un total de 870 espectacles, la gran majoria de manufactura valenciana (600) i la resta (249) d’una altra procedència.

El 44,78% dels espectacles que es representen dins del Circuit Cultural Valencià són en valencià. / IVC

La xarxa ha dut a les platees 341.485 espectadors dels quals un total de 235.620 van acudir al llarg del 2016 a veure produccions valencianes i 105.865 van consumir productes de companyies no valencianes. Al llarg de l’any 2016, la mitjana total d’espectadors ha estat de 218,76, declinant-se cap a la producció autòctona (150,94 de companyies valencianes envers del 67’82 de foranes).

Pel que fa al preu, de mitjana, els ciutadans han pagat 6,97 euros. Les companyies d’altres parts del territori han venut les entrades més cares, ja que la mitjana del preu de les entrades se situa en els 9,86 euros respecte als 5,63 euros dels productes valencians.

Aquesta aposta dels municipis per la producció local reflecteix que l’idioma dels espectacles –que tenen text– és el valencià en un 44,78%. Els que ho són en castellà se situen en un 33,38% i en altres llengües un 21,84%.

Inversions i recaptació

Les companyies valencianes segueixen sent les principals beneficiades segons les dades d’inversió i recaptació de taquilla. Els ajuntaments, que segons les normes per a formar part del Circuit han d’assumir la meitat del caixet de les companyies, han pagat 1.708.112 euros a les empreses del territori mentre que 1.294.315 han eixit fora del País Valencià.

Cultura, litoral i comarca

Per a formar part del Circuit, els municipis han de comptar amb instal·lacions i un gestor cultural. Així doncs, durant aquest 2017, el llistat de pobles s’ha situat en setanta-un, ja que la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I s’hi han afegit.

Si atenem el gruix dels municipis que formen la xarxa del Circuit Cultural Valencià, s’observa que bona part de les poblacions properes al litoral formen part del Circuit. Hi ha poblacions nombroses, com és el cas d’Alzira, Gandia, Ontinyent Sagunt, Vila-real i Torrent, però també més menudes com Canals o Sumacàrcer.

>

Ara per ara s’està treballant amb les poblacions les comarques de les quals encara no compten amb cap membre en el Circuit Cultural Valencià i que compleixen els requisits però tenen alguna dificultat amb la figura del gestor cultural que es fa càrrec de la programació, ja que, en alguns casos, la Llei d’estabilització pressupostària –la coneguda Llei Montoro– no deixa als consistoris contractar eixa figura, com és el cas de Sogorb, que compta amb el Teatro Serrano però no té gestor cultural per a entrar per culpa de l’impediment de la llei estatal.

Comparteix

Icona de pantalla completa