La 32a edició de Cinema Jove es presenta com l’inici d’una nova etapa. Carlos Madrid debuta com a director d’un equip que ha de fer del festival un fita ineludible per als valencians. Una comanda que no serà fàcil i, per això, l’exdirector del festival de curtmetratges La Cabina, ha promés canvis “que no seran radicals”. Amb l’objectiu de millorar, “hem mantingut allò que ja funcionava”, però que pretén recuperar la filosofia del que havia de ser el festival de cinema valencià. Unes característiques que, “a parer del govern, no estaven sent les que havien de ser”, va afegir aquest dimecres el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, durant la presentació de les seccions oficials de llargmetratges i curtmetratges de la 32a edició.
Tot i que el gruix de la programació es presentarà en els pròxim dies, com tot allò que té a veure amb les trobades; les gales inicials i de clausura, que també patiran canvis ja que seran “més àgils” i tindran més humor i música en directe, com va avançar Carlos Madrid; les websèries, que seguiran en el festival avalades per l’èxit de l’edició anterior, i la secció d’Art Urbà, que tindrà lloc al carrer del Comte de Montornés, aquest dimecres es van presentar els films que opten a endur-se la secció oficial de llargmetratges i de curtmetratges.
Deu pel·lícules sobre els conflictes juvenils opten a erigir-se com a millor llargmetratge i s’espera que siguen el reclam perfecte per al públic adolescent, que ha estat desconnectat del festival en les últimes edicions. Els films procedents de Polònia, el Brasil, Mèxic, Bèlgica, l’Argentina, Àustria, l’Índia i Sri Lanka mostren la visió “des de punts geogràfics allunyats i, per tant, amb cultures distanciades” dels conflictes d’identitat, de família i sexuals que viuen els joves. A més, posen sobre la taula el masclisme i el tabú de l’homosexualitat a diferents parts del món. Les pel·lícules “diagnostiquen més que donen solucions”, raonava Madrid, però “tenen en comú el relat que fan sobre els problemes de l’adolescència”. La tria, feta entre més de 150 pel·lícules, representa la visió sobre els conflictes juvenils de directores amb menys de 40 anys, on algunes d’elles vénen avalades pels premis aconseguits en altres festivals.
És difícil afirmar que les dones cineastes tenen una percepció més acurada per a portar a la gran pantalla temes com la sexualitat, les drogues i els problemes de l’adolescència, segons indicava Madrid. Ara bé, en el cas dels films seleccionats per a aquest festival –on sis dels deu són dirigits per dones per primera vegada en la història–, les directores “sí que tenen una sensibilitat” extra per captar els conflictes del jovent, reconeixia el director preguntat per aquest diari.
Pel que fa a la secció oficial de curtmetratges, hi ha seixanta obres seleccionades que han passat pels principals festivals internacionals. D’entre aquestes, una dotzena són d’animació i sis curts són obres de directors valencians que enguany competiran amb la resta. En aquest sentit, Carlos Madrid va explicar que donada “l’alt qualitat” dels curtmetratges locals, aquests “tenen nivell suficient per a poder incloure’ls dins de la secció oficial i internacional en compte de fer-ho en una secció per a ells”.
Fer vindre els universitaris
Després de 16 anys de direcció de Rafa Maluenda, “la identitat del festival s’havia perdut”, explicava Albert Girona. El secretari autonòmic recordava diferents “prismes” que el Govern del Botànic vol per a Cinema Jove: recuperar la joventut “perquè és un festival adreçat a directors joves” i que aborde temes de joves (inquietuds, problemes, aspiracions o reflexions); fer que el festival interactue amb la societat valenciana, és a dir, “que hi haja un retorn”, va incidir Girona, i que siga un esdeveniment obert, transparent i inclusiu.
Per a dur endavant la nova definició del festival, Carlos Madrid ha introduït canvis com, per exemple, la limitació de l’edat màxima dels directors que participen en la secció de llargmetratges, que se situa en els quaranta anys. Cinema Jove té nou logotip, nova web i per a l’any vinent presentarà una app, va explicar, tot per a apropar el festival a la joventut. A més a més, s’ha traslladat l’inici de l’edició a l’última setmana de juny, “quan els universitaris ja han acabat els exàmens i poden vindre als passes de les pel·lícules”, va apuntar.
Madrid, que estrena responsabilitat, aspira a tindre millors xifres d’assistència que en edicions precedents. “Volem anar pujant”, reconeixia el director que es donaria per satisfet amb tindre, només comptant les sales, entre 7.000 i 8.000 espectadors al final de la 32a edició. En qualsevol cas, un número inferior als 22.000 que va aconseguir La Cabina que el mateix Carlos Madrid va dirigir.
Canvis en els premis
Les pel·lícules guanyadores de cadascuna de les seccions oficials també experimentaran canvis en els premis que percebran. El llargmetratge guanyador rebrà 40.000 euros dels quals 30.000 estaran destinats per a la distribució i 10.000, a la productora. El millor curtmetratge rebrà 8.000 euros de premi.
El premi del jurat a la millor websèrie atorgarà 500 euros al guanyador i el premi que lliurarà el públic es traduirà en 300 euros. En aquesta edició continuarà el premi Movistar Plus al millor guió de curt. Finalment, el premi Lluna de València recaurà enguany en el director Pablo Trapero.
