La gran desigualtat de gènere també s’estén sobre el sector de les arts escèniques. La presència de les dones en els diferents àmbits de creació i gestió continua molt per sota de la paritat segons assenyalen els estudis i investigacions que s’han realitzat sobre una qüestió que al País Valencià també preocupa.
És per això que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) s’adherirà en un futur no molt llunyà i quan les estructures estiguen completament assentades a les Temporades per la Igualtat, segons confirma el director de la institució, Albel Guarinos, al Diari La Veu. “L’any passat ja vam fer una jornada de presentació en el marc de la Mostra d’Alcoi perquè les ciutats del circuit pogueren conéixer una proposta i poder impulsar-la als seus àmbits”, explica Guarinos . Aquesta és una de les línies de treball que té sobre la taula Roberto García, el nomenat adjunt de l’IVC fa uns mesos. “Primer s’ha d’elaborar un informe per a saber com està la qüestió de gènere en el circuit i decidir quines actuacions cal fer per a aconseguir la paritat”, expressa Guarinos.
Aquesta iniciativa està impulsada per l’associació Clásicas y Modernas, una entitat que treballa per la igualtat de gènere en la cultura. L’any passat Sagunt a Escena, organitzat per l’IVC, ja va sumar-se a la iniciativa i es va comprometre a desenvolupar en els tres anys següents aquestes temporades que tenen com a objectiu animar les estructures i unitats de producció a aconseguir la igualtat professional de dones i homes. A més, l’associació col·labora amb elles perquè obtinguen un equilibri en la programació de textos escrits per dones i homes i en la programació d’espectacles de teatre, dansa o música, llocs en escena paritaris i per a repartir de forma igualitària entre artistes dones i homes els mitjans financers destinats a la producció i a la programació.
“En aquest sector sembla que som molt progressistes, però la realitat és ben diferent quan analitzem les dades i veiem el paper de la dona”, afirma Teresa de San Juan, membre de l’associació i una de les promotores de la plataforma en l’àmbit de les arts escèniques al País Valencià. “A través de la cultura podem canviar tota l’herència masclista que hem rebut durant anys i anys. Som capaços de fer veure a l’espectador i al públic en general que hem de caminar cap a la paritat, ja que les dones tenim molt a dir en aquest sector; fins i tot, ¿per què no contribuir a reduir la violència contra les dones?”, afirma San Juan.
Teresa de Juan: “En aquest sector sembla que som molt progressistes, però la realitat és ben diferent quan analitzem les dades i veiem el paper de la dona”
Sota mínims en les direccions
Conscient de les dificultats per a canviar les coses, San Juan subratlla la importància de l’adhesió del Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València, en la seua proposta. El seu director, Josep Policarpo, ho va anunciar ahir després de presentar, en el marc de la Mostra de Teatre d’Alcoi, l’estudi Impacte sobre els professionals de les arts escèniques i presència de les dones en els diferents àmbits de creació i gestió. La investigació, la primera realitzada per un teatre valencià, entra a analitzar la presència femenina en el Teatre Escalante durant la temporada 2016-2017. Els resultats d’aquest estudi són “prou reveladors i la situació del Teatre Escalante podria ser l’espill on es podrien mirar la resta de les arts escèniques valencianes pel que fa a la presència de la dona”, explica el director.
L’informe desvetla que la mitjana de participació femenina en el total de produccions pròpies i exhibicions que han passat per l’Escalante aquesta temporada és d’un 39%. No obstant açò, matisa el director, “si analitzem les diferents disciplines artístiques, els valors són descendents i en algunes inexistents”. Si en el cas dels intèrprets hi ha un 46% de dones, en l’autoria de textos el percentatge baixa al 29%, en la direcció musical al 14% i en la direcció escènica al 0%. El teatre, la dansa i el circ valencians, reconeix, “estan lluny de la desitjada paritat entre homes i dones”. La qüestió de les direccions és una de les que més preocupa Policarpo. “Existeix una barrera invisible que impedeix les dones accedir a la direcció escènica o musical. I hem de tombar-la”, expressa el director tot insistint que és un canvi que reclama la societat.
L’adhessió de l’Escalante, a la qual també s’ha sumat l’Ajuntament de Quart de Poblet –el Teatre Principal d’Alacant també confirma el suport– suposa que en els tres pròxims anys es farà un seguiment del seu compromís per a fer canvis en la programació, en els òrgans de govern i la comunicació amb la finalitat d’aconseguir la paritat. “Sabem que el 50%-50% és molt difícil atés que hi ha moltes variables, però es necessari fer visible el paper de les dones a la societat”, reconeix San Juan. En aquest sentit, subratlla que aquesta “invisibilitat” canviarà quan en les cartelleres teatrals dels nostres pobles i ciutats hi haja tantes directores i autores com directors i autors. Des de Clásicas y Modernas també es critica l’escassa presència de programadores en els teatres públics i el predomini d’homes en els jurats que trien càrrecs o concedeixen premis.
Clásicas y Modernas naix a França, on s’han adherit ja 100 teatres. A l’estat espanyol, el Centre Dramàtic Nacional, el Teatre Nacional de Catalunya i l’Ajuntament de Cadis són algunes de les entitats que també hi formen part d’aquesta iniciativa per la paritat.
