Poc més d’un mes ha durat l’armistici entre les diverses faccions de Ciutadans que cohabiten en un partit que es descompon al País Valencià. L’amalgama d’excàrrecs del PP, antics militants d’UPiD i persones sense passat polític que es van pujar al carro del missatge regenerador del centre dreta encarnat per Albert Rivera va perdent peces lentament però amb una cadència constant.
L’exportaveu a les Corts, Alexis Marí, penja d’un fil des que es va desmarcar de les ordres de la direcció espanyola de donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat. L’escenificació de l’heterodòxia es va produir quan Marí va acudir a l’acte pactat per tots els grups quan es va saber que els comptes de Rajoy suposarien un nou colp a les inversions de l’Estat al País Valencià.
L’aleshores portaveu va complir la paraula donada. No només va assistir-hi sinó que es va despatxar amb unes dures declaracions contra Albert Rivera per donar suport a un president del govern espanyol com Rajoy, envoltat de casos de corrupció. Marí va retraure al líder del seu partit aquell famós missatge de mòbil del “Luis, sigues fort”, enviat a l’extresorer del PP quan la pressió judicial i mediàtica estava a punt de sepultar-lo.
Ahir, en una piulada, Marí va tornar a recordar l’episodi. En aquest cas, el destinatari va ser Fernando Giner, cap del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de València. Giner i Marí porten mesos fent paleses les seues diferències, però ara han esdevingut publiques i directes després que Marí va mostrar el seu malestar perquè els pressupostos de l’Estat deixen la ciutat de València sense ingressos extra per al transport públic. Fernando Giner va recórrer a la desqualificació més greu que pot rebre un membre de Ciutadans quan va afirmar que, “amb eixes declaracions”, Marí “es converteix en còmplice dels nacionalistes”.
L’ofensa hi va fer diana. Marí va respondre amb una descàrrega de piulades contra Giner. “Tal vegada siga millor ser còmplice dels qui maltracten els valencians i ajuntar-se amb els qui protegeixen la corrupció. Per si alguns ho han oblidat: Això és ser nacionalista? (en referència al compromís incomplit per Ciutadans de defensar les ajudes al transport per al País Valencia)”.
Marí estava fent referència a un missatge del seu company David de Miguel, alineat amb les seues tesis. Marí va sumar a la trifurca la darrera líder valenciana d’UPiD, Alicia Andújar, rebotant un missatge seu on criticava que Toni Cantó –un altre exUPiD integrat a Ciutadans– “després de votar en contra de les ajudes al transport metropolità de València” encara retraguera a PSPV i Compromís “haver renunciat a ser útils” i no “traure cap avantatge per als valencians”.
Com a provocació final, Marí va fer-se ressò d’un missatge del diputat de Compromís, Josep Nadal, al voltant de la manca d’inversions de l’Estat per al tren de la costa. L’exportaveu de Ciutadans es feia així solidari del missatge d’un dels polítics més nacionalistes a ulls de la bancada taronja.
La sagnia
Ciutadans ha perdut regidors a diverses localitats valencianes, però el cas més significatiu és el dels seus representants a les diputacions de València i Alacant. José Sepulcre va deixar la disciplina del partit a les comarques del sud i José Enrique Aguar ha deixat sense representació la formació taronja a la institució presidida per Jorge Rodríguez. Aguar, a més, té la intenció de formar un nou partit amb les restes del lent naufragi organitzatiu de Ciutadans.
La nova portaveu a les Corts, Mari Carmen Sánchez, viu la sotsobra sense un comandament clar. Dimarts va deixar clar durant una trobada amb periodistes que ella marcarà la línia política del partit però que la direcció organitzativa es troba en mans de Fernando Giner. Alhora, però, Sánchez es va desmarcar del regidor en qüestions com el discurs regionalista i va apel·lar a la seua condició d’alacantina per a defensar una posició més eclèctica pel que fa a la defensa de les tradicions.
A Sánchez i Giner els uneix l’absoluta disciplina respecte de les ordres emanades de la direcció espanyola del partit, tot i formar part de l’heterogènica proporció de persones sense vinculació política que van optar per participar en un partit de nova planta que havia de funcionar amb criteris ben diferents de les maquinàries jeràrquiques de les formacions tradicionals. Alexis Marí també prové d’eixe món i ha optat per la rebel·lia amb puntes de provocació que fan que la seua continuïtat a Ciutadans ja no siga, ni tan sols, una incògnita. L’únic dubte rau, a hores d’ara, en quant de temps tardarà Albert Rivera a ordenar-ne l’expulsió.
