Després de mesos de llarga negociació amb la Comissió Europea, la Generalitat Valenciana ha aconseguit paralitzar el procés de venda del complex cinematogràfic Ciutat de la Llum d’Alacant. Les gestions fetes pel departament de Presidència directament amb representants de la Comissió ha permés a la Generalitat, segons va explicar ahir el president Ximo Puig, recuperar aquest espai que, a partir d’ara, serà gestionat per l’empresa pública Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV). La Generalitat, però, no podrà fer un ús lucratiu dels espais que estaven subjectes al procés de subhasta, que hauran de complir amb una sèrie de condicions marcades per Europa.
Aquest condicionant no és, però, sens dubte, un mal escenari. Malgrat les limitacions evidents de no poder ubicar en els estudis cinematogràfics cap activitat econòmica, la fórmula pactada entre la Generalitat i la Comissió Europea permet al govern valencià no perdre la inversió de 343 milions d’euros que van fer els executius del PP. L’altre escenari, el de la subhasta, fixada en un mínim de 97 milions d’euros en el segon procés, no va despertar l’interés de cap inversor solvent.
És per aquesta raó que ahir es veia com un èxit la negociació, “dura però molt treballada”, que el govern de Ximo Puig ha realitzat a Brussel·les. “La prioritat era quedar-se amb la Ciutat de la Llum i no tirar al fem 300 milions”, expliquen fonts coneixedores de la negociació.
L’acord, però, té la seua lletra xicoteta. Si, d’una part, la Comissió Europea ha acceptat la cessió de tots els actius i passius de Ciutat de la Llum a l’empresa pública SPTCV, d’altra banda, la Generalitat es compromet a no destinar les instal·lacions cinematogràfiques a activitats econòmiques durant els pròxims 15 anys. Això suposa que cap activitat que supose un ingrés podrà ubicar-se als espais afectats per les limitacions europees. Així doncs, qualsevol de les activitats que vulguen ubicar-se als estudis hauran de comptar amb els vistiplau de la Comissió, que farà un seguiment dels usos que se’ls donarà.
Una vegada aconseguit no vendre la Ciutat de la Llum mitjançant un procés de subhasta –que va quedar desert– per un preu molt inferior a la inversió feta i fetes les primeres passes per a recuperar l’activitat al complex cinematogràfic, el següent punt del full de ruta és delimitar amb la Comissió Europea quins usos es podran donar als estudis, que van ser objecte d’ajudes considerades il·legals per la Comissió europea de la competència. En aquest sentit, una representació del Consell viatjarà la pròxima setmana a Brussel·les per a intentar establir amb les autoritats comunitàries quins usos poden donar a les instal·lacions.
Una fórmula innovadora
Amb l’acceptació de la proposta valenciana –comunicada a la Generalitat el passat dia 18 de maig– la Comissió Europea accepta la dació en pagament. Una fórmula innovadora, segons les mateixes fonts, però regulada per la legislació espanyola. La dació en pagament acceptada per Brussel·les suposa que Ciutat de la Llum cedeix a Societat de Projectes Temàtics tots els seus actius en pagament dels deutes, ja que l’empresa pública de la Generalitat és el creditor majoritari del complex. L’Institut Valencià de Finances té una part mínima del deute.
Altre dels requisits que posa Europa a canvi d’acceptar la dació en pagament és que, si transcorreguts els 15 anys en què la Generalitat no podrà destinar a usos lucratius els estudis de cine, l’Administració volguera fer un ús econòmic del complex, hauria de vendre’l o llogar-lo als interessats en la seua explotació.
En aquest punt, la Generalitat veu una oportunitat per a intentar gastar totes les seues bales en la negociació. Així, segons fonts pròximes a la negociació, el Consell estudia demanar a la Comissió Europea que els permeta ja llogar les instal·lacions a canvi que es puguen instal·lar activitats econòmiques. “Si d’ací 15 anys es podrà, potser ara també es podria fer”, assenyalen.
De la subhasta frustrada a l’acord
La situació de la Ciutat de la Llum i el seu procés de venda és conseqüència de la sentència de la Comissió Europea de la Competència que va considerar com a ajudes d’Estat –i, per tant, il·legals– la inversió realitzada per la Generalitat governada pel PP als estudis de cinema ubicats a Alacant. Després de la sentència es va obrir un període de subhasta per tal que la Generalitat recuperara la inversió il·legal que havia fet en el complex cinematogràfic i que, segons la Comissió Europea, alterava la lliure competència, en afavorir que empreses del sector rodaren a la Ciutat de la Llum.
Després de dues subhastes que es van quedar desertes, s’iniciava, tal com està previst tant per la resolució de la Comissió com per la legislació mercantil espanyola, la liquidació i extinció de l’empresa Ciutat de la Luz SAU. És en aquest punt quan la Generalitat va iniciar el procés de negociació que l’ha ocupada durant un any i que ha acabat amb l’acord de la dació en pagament.
Possibles usos
Ara, però, queda donar vida a un complex que porta anys mort. Encara és prompte per a saber per a què es dedicaran les instal·lacions de la Ciutat de la Llum, més encara quan ha de ser la Comissió Europea qui done el vistiplau. Actualment, al recinte alacantí hi ha l’Escola de Cine Ciutat de la Llum, que ocupa un dels edificis. La vertadera incògnita, atés els condicionats que imposa Europa, és saber quin serà l’objecte dels estudis cinematogràfics.
Des de fa mesos es parla de la possibilitat d’ubicar el centre de produccions d’Alacant de la nova radiotelevisió pública à. a la Ciutat de la Llum. L’acord entre la Generalitat i la Comissió Europea no invalida aquesta possibilitat ja que si bé à. pot ser considerada una activitat econòmica i, per tant, no es podria ubicar als estudis, hi ha la possibilitat de situar el centre de produccions a l’edifici on està l’escola de cinema, que no està afectat per les limitacions de la sentència de la Comissió de la Competència.
Siga à., una incubadora d’empreses emergents –com també s’ha especulat–, o qualsevol altre projecte, el següent gran repte de la Generalitat, després d’haver aconseguit no cedir a mans privades la Ciutat de la Llum, és aconseguir revitalitzar aquest complex.
