L’arribada d’Elena Cebrián a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va despertar l’esperança de les organitzacions que durant anys van lluitar contra la depredació i especulació del territori valencià i que sols es topaven amb el mur de la indiferència o l’atac del Partit Popular. Arribats a l’equador de la legislatura i en plena celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, l’optimisme inicial comença a decaure i algunes entitats qüestionen la tèbia política de la Generalitat envers un dels problemes que menys atenció concita entre la ciutadania.
“No podem parlar de decepció absoluta però a la Conselleria s’han de posar les piles”, diu Carlos Arribas, d’Ecologistes en Acció, qui subratlla la transparència, la valentia a l’hora d’aturar projectes urbanístics que posen en perill el medi ambient i l’accessibilitat com els principals valors aportats en aquests dos anys pel departament dirigit per Cebrián. “Les coses no es resolen moltes vegades com volem i això s’ha de comprendre, però en la primera etapa –que és la proximitat– s’ha avançat moltíssim”, indica Arribas, qui insisteix en aquest canvi radical. “Abans era un mane i ordene, i ara hi ha diàleg i proximitat amb les plataformes mediambientals”.
La presidenta d’Acció Ecologista Agró, Eva Tudela, comparteix en part les reflexions d’Arribas, ja que entén que les formes han canviat i que, a l’hora de reunir-se amb els responsables, les portes estan obertes. Això no obstant, més complicat els resulta accedir a la informació o documentació sol·licitada. “En alguns casos la documentació ha hagut de ser demanada fins a tres ocasions per a poder obtenir-la. En dos anys crec que podrien haver-se espavilat un poc més”, indica Tudela.
Les entitats ecologistes demanen a la Conselleria aprovar una sèrie de normatives abans d’acabar la legislatura per a fer front als reptes mediambientals del país
En el que sí que coincideixen plenament ambdós representants dels moviments ecologistes és en la llista de “deures pendents” d’un govern que va apostar pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic en la definició del seu organigrama. Per a les entitats, que durant anys van esperar el canvi governamental i el 2015 van celebrar l’arribada de Cebrián, aquests deures haurien d’estar fets abans que concloga la legislatura si es volen resoldre alguns dels grans problemes mediambientals del País Valencià.
Política de residus
Tots dos assenyalen que no s’està canviant el model de gestió. “No existeix un marc normatiu que obligue a la recollida selectiva i la majoria continua enviant-se a abocadors”, explica Arribas, qui recorda que la qüestió ja estava prevista en el pla zonal de residus. En el document s’assenyalava la necessitat de recollir de manera selectiva la matèria orgànica dels grans productors. “Una dècada després no s’ha fet res. Hi ha ajuntaments que ho estant intentant, però és sols una xicoteta part del que es genera i no tenen el suport de la Conselleria”, afirma el portaveu d’Ecologistes en Acció.
A més, apunta la incertesa que hi ha sobre la incineració de les deixalles a les cimenteres. “De les tres que hi ha, dos tenen autorització per a cremar residus perillosos. La revisió de l’autorització s’hauria d’haver fet el 9 d’abril com a màxim i els expedients ni s’han sotmés a informació pública”, planteja. Tudela també és clara. “Estan donant-li molta importància al tema dels envasos i no han plantejat cap política de reestructuració per a evitar les tones de residus que es generen en origen”, critica. L’activista lamenta que la Conselleria no haja fet un clara aposta per una “economia circular”.
Canvi climàtic
Malgrat el nom de la Conselleria, els ecologistes consideren que les polítiques són “molt suaus”. “No n’hi ha prou amb reduir el consum d’energia i paper als departaments oficials. Cal ser més incisius”, diu Tudela, qui reclama normatives d’obligat compliment en tots els àmbits. “Pel que sabem, fins ara sols s’estan fent xicotetes modificacions de l’Estratègia Valenciana contra el Canvi Climàtic, que ja era del PP”, indica Tudela.
Declaració de Zones d’Especial Conservació
La directiva 92/43 d’Hàbitats obligava que a l’agost del 2014 s’havien de convertir tots els LICs (Llocs d’Importància Comunitària) en ZECs i la majoria no han passat pel procés. Arribas recorda que la declaració de ZEC atorga una major protecció als espais naturals.
Agricultura
Els majors esforços financers i d’infraestructures continuen fent-se en l’agricultura tradicional. “Necessitem una major implicació de l’Administració en l’agricultura ecològica, que és l’única que garanteix la sostenibilitat del medi ambient, i no veiem cap mesura de calat”, raona la presidenta d’Agró.
Gestió dels parcs naturals
Els canvis efectuats en les direccions dels parcs han sigut “encertats”. “És gent bona i preparada”, indica Arribas. Ara bé, continuen reproduint-se algunes “inèrcies” del passat. “Hi ha queixes en molts llocs perquè es mantenen els caps de servei”, adverteix Arribas.
Urbanisme
L’aprovació del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), per part de la Conselleria d’Habitatge, tampoc convenç plenament els ecologistes. “Ens hem trobat amb moltíssimes retallades i en alguns llocs han rebaixat la protecció”, denuncia Arribas. “Les zones lliures d’urbanisme són molt poques i es mantenen edificacions com el Manhatan de Cullera, que podria ser una zona verda perfecta de connexió amb el litoral”, denuncia Tudela. Tots dos reclamen una normativa més restrictiva. “Si no actuem, tornem al turisme de sol i platja”, rebla l’activista.
Catàleg de zones humides
“Portem un any que no sabem què s’ha fet. És temps suficient perquè la Conselleria es pronuncie”, subratlla el president d’Ecologistes. Per a la seua companya, s’està posant tot l’èmfasi en el tema dels regadius i s’està deixant de banda rius, barrancs i aqüífers. “Són la vida dels nostres ecosistemes i es continua apostat per transvasaments com el Xúquer-Vinalopó. No és comprensible”, expressa Tudela.
Energies renovables
Els ecologistes subratllen que el pla eòlic està paralitzat. “Si és cert que algunes empreses no estan interessades en l’explotació, la Conselleria hauria de suspendre’ls la concessió. El pla és del 2001 i estem en el 2017; no hi ha excuses”, reclama Arribas.
