De ben segur que s’ha escrit i parlat molt sobre una de les entitats cíviques més actives i determinants del nostre País Valencià. Segurament, qui llegeix ara mateix aquest reportatge recorda amb un somriure còmplice els nervis que els fills de l’escola en valencià hem tingut els dies que ens trobàvem amb els companys d’altres centres en valencià del nostre territori. Engalanats amb la samarreta oportuna, matinàvem diumenge sense neguit perquè ens esperava un dia realment especial. Un cop a la Trobada d’Escoles en Valencià, tot era fugaç i intens: competicions esportives, premis literaris, balls, activitats culturals, conèixer gent nova…en definitiva, una festa que ara desitgem que arribe perquè els nostres fills la continuen gaudint com nosaltres ho fèiem.
Ara, amb la perspectiva que ens dóna l’experiència, ens assabentem que darrere de tot açò hi treballen àrduament un grup immens de voluntaris orquestrats perfectament per l’entitat que protagonitza el nostre reportatge: Escola Valenciana (ara EV). Són els encarregats de crear un espai on es viu en valencià de manera normal i per tant, es mereixen el reconeixement que actualment el País Valencià apegat a la cultura i llengua pròpia els ret.
En la definició de totes les coses s’emmarca el significat propi d’aquestes, ja que a partir d’una definició es pot entendre el que, en principi, sembla poc comprensible. Al web d’EV ens trobem amb un apartat on diu: “Qui som” i encuriosits ens trobem davant les primeres paraules amb què s’autodefineixen. Diu així: “Entitat cívica formada per 29 associacions comarcals i d’àmbit de país”. Necessàriament, hom es veu immers en el projecte perquè adjectius com cívica motiven sentiments cooperatius i si s’acompanya amb el significat de conceptes com associacions comarcals o àmbit de país, no pots fer altra cosa que donar-los una oportunitat i continuar llegint. Al llarg dels anys, altres entitats relacionades amb la defensa de la llengua també s’hi han adherit com per exemple l’Associació Tirant lo Blanc, l’Espai País Valencià, la Fàbrica de la Llum o Reviscola. Tota aquesta infraestructura, ben sincronitzada i harmònica, allarga les seues línies d’actuació a tot el territori i aconsegueix així que la vertebració del País Valencià no siga una utopia inabastable, perquè a tot el nostre país s’ha d’escoltar la llengua i EV treballa constantment perquè açò siga possible.
Presentat el context d’actuació i l’estructura de l’entitat ens interessa poderosament conèixer els projectes que executen per, cívicament, des d’aquestes associacions comarcals, arribar a tot el país. El llistat impressiona per la quantitat i qualitat dels projectes que l’estructura global de l’entitat aborda. Entre tots ens agradaria destacar l’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià, l’Oficina de drets lingüístics, el programa Voluntariat pel valencià i la potenciació de la música en valencià amb els concerts de la Gira i el Feslloch.
Segurament deixem de destacar-ne algun que hom pot trobar més important però bàsicament es pot comprovar que el camp d’actuació es concentra en l’ús social de la nostra llengua i en la seua defensa, per desgràcia, més que necessària en aquestos dies.
29 anys de les Trobades
Aquesta perfecta sincronització es mou amb unes xifres impactants que albiren clarament l’envergadura de l’entitat. A les Trobades d’Escoles en Valencià, que començaren a les comarques de la Marina Alta i la Ribera, per exemple, es reuneixen aproximadament 220.000 persones repartides en 20 comarques, de les 34 que hi ha al País Valencià, entre alumnes, pares i mares i docents i tot aquell que vulga gaudir d’aquesta festa per la llengua que ja compleix 29 anys. És una xifra aclaparadora que demostra que la voluntat de viure en valencià al nostre país continua viva. A més, no s’ha de perdre de vista tota la magnitud d’aquesta festa ja que, a més del número d’assistents, l’acte emana una aroma purament valenciana mires on mires. Ens ha cridat l’atenció un exemple que el considerem paradigma pel que suposa, no solament per a la cultura i la llengua valencianes, sinó també per a l’economia, (un sector que sembla que oblidem quan parlem del País Valencià i les connotacions que són inherents a aquesta denominació): les samarretes que es fan cada any per a celebrar les Trobades són 100% fetes per empreses de les nostres comarques, fins i tot, des del 1995 fins al 2013, el disseny l’ha creat un dels nostres principals representants del món de l’art actual, Xavier Mariscal. Un xicotet exemple d’un gran projecte. I tot açò és possible per l’incombustible treball de les Coordinadores, que arreu del País Valencià demostren la seua estima per la llengua i en garanteixen el futur amb una labor destacada i altruista. En definitiva, a l’entorn de les trobades podem veure representat l’exemple del país que volem, ja que esdevenen microsocietats que s’interrelacionen normalment i mostren amb orgull que és el que significa viure a aquesta terra.
Fent nous parlants
Amb el programa del Voluntariat Lingüístic, creat l’any 2005, s’han aconseguit al voltant de 6.000 parelles lingüístiques a més de 70 poblacions del País Valencià. És a dir, que més de 6.000 persones no valencianoparlants han demostrat que volen parlar la nostra llengua i integrar-se de ple en la nostra cultura. Aquest triomf va molt més enllà perquè desmunta el trist argument que la llengua és obligatòria a les escoles, i ningú pot obligar ningú a parlar una llengua. Qui pren la decisió de citar-se amb algú que no coneix per parlar en una altra llengua, ho fa perquè vol interactuar amb aquesta, perquè entén (res estrany) que els trets d’identitat d’on vius són importants, i la llengua sense dubte ho és. Alguns diran que molts pretenen simplement aprovar un examen, però no és menys cert que hi ha moltes altres opcions al País Valencià per, per exemple, preparar els exàmens de la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià). No cal esmentar l’abast que té que 6.000 persones facen un esforç per parlar una llengua, l’èxit és indubtable.
L’Oficina de Drets Lingüístics
Una altra de les seccions d’EV és l’Oficina de Drets Lingüístics. Potser seria obvi que ningú imaginara que una entitat tan vinculada a l’escola pública tinga un servei d’aquest tipus. Però si algú fa aquesta reflexió, si arriba a plantejar-se en algun moment per què la tenen, també serà obvi que no viu al nostre país o bé no vol assabentar-se del que passa amb l’educació actualment. Les contínues agressions a l’escola pública i, sobretot, a l’ús del valencià i la seua vehicularitat, que per altra banda es defensaven fa 30 anys i escaig a la LUEV (Llei d’ÚS i Ensenyament del Valencià), fan que les escoles que tenen el valencià com a llengua vehicular, necessiten un suport externalitzat per defensar el seu model educatiu. Pensem per un moment que tota política lingüística europea s’està emmarcant davall el MECR (Marc Europeu Comú de Referència) que defensa la interacció entre els diferents usuaris de les llengües, i el plurilingüisme consegüent, com una estratègia per formar ciutadans i ciutadanes sensibles a les cultures veïnes, perquè és això el que fa el domini d’una llengua, educa el nou usuari en la importància de l’enfocament comunicatiu. Clar, no podem oblidar que l’any 2001, la resta del domini lingüístic de la nostra llengua (Catalunya, Andorra i les Illes Balears) participen en la traducció i adaptació a la nostra llengua d’aquest document, però el Govern valencià, com quasi sempre, participava d’altres batalles. En aquest context, l’Oficina de Drets Lingüístics d’EV va aconseguir, l’any 2013, sentències favorables del TSJ valencià que van obligar la Conselleria d’Educació a obrir línies en valencià al CC Sant Cristòfor Màrtir de Picassent i el CP de Xirivella Rei en Jaume i Ramón y Cajal, tota una fita si som conscients de tot el que està passant al país. També un trist exemple de la paradoxa actual de l’educació valenciana: escoles concertades demandant per via judicial a qui hauria de vetllar per garantir un bon procés educatiu, inaudit.
La Gira i el Feslloch
Però com tota festa fa país, EV també escampa arreu del territori la música en valencià més actual i reivindicativa amb La Gira i la conclusió ineludible de cada estiu, El Feslloch. Tot un homenatge a la música valenciana feta en valencià i que mou cada any milers de valencians i valencianes que gaudeixen d’escoltar música en la seua pròpia llengua. La Gira començà l’any 2006 i enguany celebra la seua 9a edició i el Feslloch la 8a. Comença cada any amb el Concert de Falles a l’auditori de Burjassot, que cobreix el seu aforament amb els 3.000 afortunats que hi poden assistir. La Gira es trasllada a les comarques durant la primavera amb una mitjana d’assistència anual d’uns 15.000 entusiastes de la música en valencià. Ja a l’estiu, la festa es trasllada a la localitat de Benlloch (la Plana Alta), a les comarques de Nord, per culminar amb tres dies de festival, que en l’última edició va arribar als més de 7.000 assistents. És a dir, una mobilització de més de 25.000 valencians i valencianes que l’únic que desitgen és poder gaudir de l’espai que els correspon com a ciutadans del País Valencià.
La importància d’un esperit cooperatiu
Pot parèixer que el discurs s’ha travat enumerant les accions quotidianes d’EV i és del tot cert. Però no hi ha altra manera de demostrar que tot açò té un origen tan sincer com, per desgràcia, insuficient. Circula un argument en els àmbits més arrelats a la cultura que defensa que en un país normal EV no hauria d’existir, perquè hauria de ser el govern qui vetllés per la supervivència de la nostra llengua i la nostra escola. Potser siga cert, però com va dir el president d’EV en una entrevista a La Veu: “El País Valencià va per voluntarisme o no va”. Pensem per un moment que tota aquesta acció quedara en mans del govern de torn i les seues polítiques centralistes, no cal escriure ni una paraula més, seria devastador.
Arribats a aquest punt, volem fixar l’atenció en alguna cosa que se’ns escapa. Al llarg d’aquest reportatge hem estat parlant de l’envergadura d’un projecte que vertebra el país de Nord a Sud, enarborant la llengua arreu del territori amb orgull i defensant l’escola pública valenciana aferrissadament. Amb un exercici de transparència notable, que agraïm sincerament, EV ens ha facilitat unes dades, com a poc, significatives. Actualment a EV treballen 19 treballadors assalariats i només 3 hi treballen a jornada completa, és a dir, 8 hores diàries (podem donar fe que en són moltes més); disposen de 5 locals, tres d’ells en propietat més dues coordinadores que tenen seu llogada. Doncs bé, són capaços de mantenir actiu tot el que hem enumerat anteriorment amb una reducció del 100% de la subvenció estatal en els últims 3 anys, del 72, 3% en la resta de les subvencions públiques que es plasma en els mísers 5.000 euros que el Govern valencià està obligat a donar a les entitats que promouen l’ús del valencià. També reben subvencions públiques d’Ajuntaments pel valencià mitjançant convenis per contribuir al finançament de l’entitat i la resta prové de mitjans que l’entitat empra per a autofinançar-se (consulteu ací). I, a més, darrerament s’ha vist obligada a demanar una ajuda global mitjançant una plataforma de micromecenatge, cosa que ens ompli de vergonya la cara i de ràbia les entranyes.
