Els Premis Jaume I salden part del deute amb les dones

El jurat atén les demandes de les associacions que han criticat l'escàs reconeixement fins ara de les fèmines en l'àmbit científic

El jurat dels Premis Rei Jaume I sembla que ha pres bona nota de les crítiques que li van ploure l'any passat després de no reconéixer cap dona amb algun dels seus prestigiosos guardons. La prova és que, en l'edició del 2017, les dones superen en nombre els homes premiats. Un fet insòlit en els vint-i-nou anys de la seua història, atés que, en totes les edicions anteriors, sols huit dones van meréixer el reconeixement. A més, les fèmines s'estrenen enguany com a triomfadores en les categories d'economia i emprenedoria, segons es va fer públic en l'acte oficial celebrat al Palau de la Generalitat, presidit pel cap del Consell, Ximo Puig.

Així, membres del jurat –composat únicament per homes que han obtingut un Nobel– han premiat Alicia Asín Pérez, en la categoria d'emprenedor; Susana Marcos, en la de noves tecnologies; Anna Maria Traveset, en la de protecció del Medi Ambient, i Carmen Herrero, en la d'economia. Josep Dalmau ha sigut el guanyador en la categoria de medicina clínica, mentre que Fernando Martín García s'ha imposat en la d'investigació bàsica.

"Estic molt contenta i molt satisfeta amb la notícia", expressa Capitolina Díaz, expresidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), entitat que l'any passat va enviar, juntament amb altres associacions de dones, un dur comunicat al mitjans per a lamentar, precisament, la decisió dels Jaume I de no incloure entre els seus premiats cap dona. "La seua actitud va ser com tirar sal en una ferida, sobretot després de llegir la seua declaració, on exhortaven al compliment del mandat de l'ONU del 1967 sobre l'eliminació de la discriminació contra les dones i on reclamaven mesures per a posar fi a aquesta situació tan injusta", recorda la també sociòloga de la Universitat de València. "Sincerament, crec que després d'això es van sentir un poc avergonyits i van fer propòsit d'esmena", rebla Díaz. 

AMIT, en col·laboració amb la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, va realitzar l'estudi Las mujeres en los premios científicos en España 2009-2014 i va incloure-hi els Premis Rei Jaume I entre les entitats que atorguen premis científics on l'absència de dones és permanent. De fet, els guardons valencians presenten un dels majors desequilibris, superant el 91% de varons per al període analitzat. 

Previsió i visibilització

Davant d'aquests resultats i després de "clamar" en el desert,  Díaz explica que van a començar a "moure's" per a fer arribar a la Fundació Premis Jaume I no sols el seu malestar, sinó també l'ampli ventall de dones consagrades professionalment amb èxit a la ciència. "L'objectiu és aconseguir que augmente el nombre de premis científics que s'atorguen a les fèmines perquè, si no, les dones que estan fent un treball tan excel·lent o millor que alguns homes es desanimen", lamenta. Així, explica que existeix un lobby (grup de pressió) "no organitzat" que col·labora per a no haver d'observar, "any rere any, eixes fotografies antiestètiques de provectes i encorbatats varons del jurat premiant altres varons prou més joves", segons recollia el comunicat. Moltes de les candidatures presentades, que s'acosten a les 200, han tingut el suport i la promoció d'aquestes associacions.

Capitolina Díaz: "Crec que els Jaume I es van sentir un poc avergonyits per no guardonar cap dona l'any passat i han fet propòsit d'esmena"

La sociòloga també reconeix que s'han produït reunions amb algunes institucions públiques per a revertir aquesta imatge. En aquest sentit, recorda una reunió en què la Fundació es van aplegar algunes de les poques dones que havien format part del jurat i alguna premiada. "Crec que va ser el principi d'alguna cosa. I hem de seguir per aquest camí d'arribar a la igualtat en qualsevol àmbit. No podem baixar la guàrdia ni en les institucions públiques ni, sobretot, en les entitats privades, on el dèficit encara és més gran", subratlla Capitolina, tot apel·lant al paper fonamental dels mitjans de comunicació en la consecució d'aquest objectiu. 

"La ciència és prou invisible a ulls de la societat en general. No és una cosa que interesse especialment i, per això, la premsa no li dedica massa atenció i, quan ho fa, focalitza en els homes", denuncia Díaz, qui es remet a la quantitat d'informacions que es van generar al voltant del bioquímic Mariano Barbacid quan dirigia el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO). "Quants mitjans parlen o consulten la seua successora en el càrrec, María Blasco, Premi Rei Jaume I l'any 2007 pels seus descobriments en biologia molecular?", es pregunta, destacant que es tracta d'un centre on més de la meitat dels treballadors són estrangers. "Atrau talent de tot el món", emfasitza.

Èxits invisibles 

Díaz enllaça el de María Blasco amb el nom d'una altra de les huit dones reconegudes pels Premis Rei Jaume I. Era 1991 i es guardonava Margarita Salas en la categoria d'Investigació. "Salas és la inventora de la patent més rendible a Espanya i ella va ser la directora de la tesi de l'actual directora del CNIO", explica.

L'expresidenta d'AMIT insisteix que els èxits de les dones en l'àmbit científic s'han de fer visibles, atés que ha millorat la seua posició. "El 50% de les tesis doctorals que es presenten són de dones. La Universitat de València compta amb més d'un 20% de catedràtiques, xifra que està per damunt de la mitjana. Les joves que ixen fora de les nostres fronteres gaudeixen de prestigi i treballen en equips d'investigació capdavanters de tot el món", expressa Díaz. 

Per la seua banda, la premiada en la categoria d'Economia, Carmen Herrero, la primera dona que ho aconsegueix en 29 anys, va destacar la importància de visibilitzar les dones també en l'àmbit acadèmic. "Els Premis Jaume I eren molt masclistes fins ara", va assenyalar ahir en declaracions a les agències.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat