La segona edició del festival d’arts escèniques Tercera Setmana destaca en la seua programació per la quantitat de propostes que, fins a aquest passat dilluns, estaven nominades als Premis Max. Uns dies després de la presentació, però, les opcions es van materialitzar en forma de poma amb màscara, un objecte decoratiu que les converteix en guanyadores de les seues respectives categories. La primera parada dels recents triomfadors dels Premis Max és el Tercera Setmana, que comença aquest dijous de manera simultània a Alacant, València i Castelló de la Plana donant resposta, així, a les aspiracions de l’organització de convertir-se en el primer festival que abrace tot el territori valencià.
Maduixa Teatre, amb els seus dos Premis Max a millor espectacle de carrer i millor composició per a espectacle escènic –un guardó que va recaure en Damián Sánchez–, portaran el 8 de juny el seu celebrat Mulïer a la plaça de l’Ajuntament d’Alacant. Les cinc ballarines amb xancles ompliran el carrer a les 19:30 hores amb les coreografies ideades per Mamen García, la dramatúrgia de Roser de Castro i la direcció de Joan Santacreu.
A València, el mateix dijous, la companyia Teatro de la Ciudad proposa La Ternura, al Teatre Principal. L’activitat a la ciutat del Túria es dispara l’endemà, divendres, amb tres propostes diferents i a ubicacions distintes. Per exemple, amb un punt experimental, la cia Fadunito Producciones porta als carrers del Carme, Ceci 3.0 i, de la mateixa manera, la producció es podrà veure als carrers cèntrics de Castelló de la Plana el dia 10 de juny. També a la ciutat de la Plana Alta però dijous dia 8, Pérez & Disla, és a dir, Jaume Pérez i Juli Disla signen Carinyo, una proposta que es podrà veure al Teatre del Raval.
De nou a València, el dia 9 la sala Russafa acollirà Resaca, de la companyia il Maquinario Teatro, i el Teatre Rialto, Un obús al cor, de la companyia La Perla 29.
Amb la vista posada en el cap de setmana, destaca, d’entre les cinc propostes escèniques de dissabte, el retorn del Teatre Lliure, després de tres dècades d’absència a València, que portarà al Teatre Rialto Dona no reeducable, un monòleg a càrrec de Míriam Iscla on s’endinsa en la pell de la periodista assassinada el 2006, Anna Politkóvskaia. Diumenge, el cap i casal tornarà a comptar amb quatre propostes de llenguatges distints, on ressalta Martes de Carnaval, del Centro Dramàtic Gallec, al Teatre Principal.
Dilluns, la ciutat tornarà a tindre una proposta avalada pels últims Max. La Nau acull Síndhromo, de la Teta Calva, escrita per l’autora “revelació”, segons el guardó de l’Acadèmia aquest dilluns, ‘iaia’ Cárdenas.
Oskara, la producció de Kukai Dantsa que pretén retre homenatge a “la gent que ens va ensenyar i transmetre la llengua i la cultura”, com va explicar el director Jon Maya al Palau de les Arts en recollir tres premis Max del les set nominacions a què optava, arribarà a València el dissabte 17 de juny. La proposta escènica de dansa, on conviuen tradicions basques i avantguarda, té també un component valencià entre l’elenc, com és el cas de l’ontinyentí Marcos Morau, responsable de la direcció d’escena.
Abans que arriben els dansaires, el festival acollirà altres propostes que cal tindre en compte com Ultramarins d’Hongaresa de Teatre (dia 14 al Teatre Rialto), Les solidàries d’A tiro hecho (Espai Inestable) o La capilla de los niños de Perros Daneses (Teatre Rialto).
Un Max dóna “confiança”
Que uns premis tan prestigiosos com els Max recaiguen en un espectacle és com donar-li una “doble llum” a eixa proposta escènica, explica el director de Tercera Setmana, Salva Bolta, a aquest diari. Tot i això, la programació del festival s’estén del 8 fins el 18 de juny a la ciutat de València –Castelló de la Plana i Alacant comencen simultàniament i acaben la seua programació el 12 de juny– i, a banda dels il·luminats amb el Max, “hi havia moltes més companyies nominades” que formen part d’aquesta edició.
Rebre un Max és com avalar o certificar la qualitat d’una obra, de fet, afegeix Bolta, la gent o el públic que puga estar pensant d’acudir al Tercera Setmana “ho veu com un acte de confiança”, és a dir, que “algú que coneix l’obra, la premia” i garanteix, d’alguna manera, la condició. Des de l’organització, creuen que la proximitat dels recents premis amb l’inici del festival pot influir, ja que pot convéncer més gent a acudir. Tanmateix, el Tercera Setmana ja va fer la primera edició un treball en València per a atraure la gent i que tornen a la fita, una feina que esperen que continue donant bons resultats per a seguir creixent. En les dos altres grans ciutats s’està a l’espera de veure la resposta del públic que entenen que “serà més tímida” tot i que l’objectiu, tant organitzatiu com polític, és consolidar les ciutats per a créixer en nombre de dies.
Connexió i seducció
El públic alacantí no ha de perdre’s res del que proposa el festival durant els quatre dies, que començaran amb Maduixa i el seu Mulïer, raona Salva Bolta.
El cas de Castelló de la Plana i València és diferent al sud del país; “hi ha un bon assortiment i riquesa de llenguatges” en ambdues ciutats. “Crec en l’espectador intel·ligent”, explica Bolta. Cal, però, que cadascú trie allò que coneix o allò que vol descobrir. Al remat, deixar-se seduir o buscar allò que el connecta a l’espectacle.
