Francisco Camps va iniciar les gestions per a construir el circuit de Fórmula 1 tres mesos abans de signar el contracte amb Bernie Ecclestone. Ho va fer mitjançant un Decret de Presidència de la Generalitat (3/2007) amb data del 26 de març de 2007, on va encomanar a la Conselleria d’Infraestructures i Transports –a través de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat (GTP)– “el desenvolupament de les actuacions necessàries per a executar les infraestructures de connexió de l’avinguda de França, prolongació del passeig de l’Albereda i del port, com també la realització dels equipaments i instal·lacions complementàries per a realitzar en el dit àmbit un circuit urbà que aculla la celebració, en cas de produir-se, del Gran Premi de Fórmula 1”.
Això va permetre que només 14 dies després de les Eleccions Autonòmiques de 2007, on va revalidar la majoria absoluta amb la Fórmula 1 com a gran promesa de campanya, i 10 després de signar el contracte per a celebrar a València el Gran Premi d’Europa, el disseny del circuit es poguera adjudicar a l’UTE (Unió Temporal d’Empreses) Ayesa-Typsa per 2,2 milions d’euros. La promesa electoral de Camps incloïa la gratuïtat de l’esdeveniment per a la hisenda de la Generalitat. Tot i això, el Consell es va fer càrrec de pagar la construcció del circuit, conceptuada com una obra pública.
Van passar els anys i els contribuents valencians van acabar sufragant fins a l’últim cèntim del darrer gran projecte personal de Francsico Camps. L’assumpció de totes les factures va culminar amb la compra de l’empresa Valmor pel seu successor, Alberto Fabra. En eixe moment, van començar els problemes judicials per als participants en aquest gran negoci que va acabar en fallida. Els diputats socialistes Josep Moreno i Eva Martínez van presentar una denúncia en considerar un frau a l’erari públic la compra de Valmor, és a dir, el rescat amb diners públics d’un negoci privat ruïnós. Des d’Esquerra Unida, Ignacio Blanco va fer el mateix i, finalment, la Fiscalia va convertir aquests indicis en una querella que va derivar en la imputació d’alguns dels protagonistes dels tripijocs administratius descrits.
La querella explica que “tan avançades tenia el querellat (Camps) les negociacions perquè el Gran Premi se celebrara a València que, tres mesos abans de la signatura del contracte, a través de l’empresa interposada Valmor Sports S.L. en març de 2007, va encarregar a l’Ens Gestor de la Xarxa de Transports, empresa publica creada per a ordenar les xarxes de transport públic ‘el desenvolupament dels equipaments necessaris per a l’àmbit d’un circuit urbà d’automobilisme'”.
Un decret estrany
Les presses de Camps, però, van fer que buscara una fórmula gens ortodoxa per a agilitar els tràmits de construcció i evitar, de passada, alguns controls preceptius per a aquesta mena de projectes. Amb el Decret de Presidència abans descrit va activar-ho tot tres mesos abans. Aquesta mena de decrets, però, no permeten ordenar obres concretes a una conselleria, ens o empresa pública. L’article 16.1.a de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià només faculta el president per a “establir les directrius generals de l’acció de govern”. Eixe és l’epígraf on es recolza la decisió de Camps d’encetar els mecanismes administratius perquè els bòlids rodaren per la ciutat de València.
El descobriment de la martingala pels actuals governants s’ha produït recentment, després que el jutjat que investiga el cas els demanara tots els expedients i informes relacionats amb la Fórmula 1. Eixa és la documentació que va endur-se el jutjat el passat 29 de maig, durant la darrera visita a la Conselleria de Territori. Entre eixos papers, però, no es van trobar ni es trobaran els informes preceptius de l’Advocacia de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu per a aquesta mena de projectes. L’estratagema del Decret de Presidència va permetre a Camps saltar-se aquests tràmits d’obligat compliment quan es tracta de Decrets del Consell, l’eina normativa prevista per a qualsevol acció governamental.
Els 4 decrets de Presidència del primer semestre de 2007
La raresa de l’eina emprada per Camps es demostra comparant el contingut d’aquest decret número 3 de Presidència de 16 de març de 2007 amb els dos anteriors i el que hi va anar després. El número 1, de 4 d gener, és la declaració de dol oficial al País Valencià per la mort d’un ciutadà equatorià després que ETA col·locara un artefacte explosiu a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas, a Madrid.
El número 2, de 9 de febrer, va ordenar el nomenament de nous vocals científics per a l’Alt Consell Consultiu en Investigació i Desenvolupament. Amb el decret número 4 –que segueix el del projecte de circuit– Francisco Camps va dissoldre les Corts de la VI legislatura i va convocar eleccions per al 23 de maig de 2007 amb el circuit i el Gran Premi de Fórmula 1 com a principals esquers perquè els valencians tornaren a investir-lo amb majoria absoluta.
