El Jutjat d’Instrucció número 21 de València ha rebutjat els recursos interposats per la Fiscalia i per tres acusacions particulars i ha confirmat el sobreseïment de la causa per l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides.
La magistrada considera que no existeixen responsables penals del sinistre i defensa la validesa dels diferents informes pericials incorporats al procediment judicial i que descarten que el descarrilament del tren, en la corba prèvia a l’estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via.
La jutgessa rebutja la petició del Ministeri Públic perquè es practiquen noves pericials sobre aspectes que ja han sigut analitzats i retrau la “falta de rigor” de la fiscal per utilitzar “dades errònies” per a desacreditar el primer perit judicial per estar investigat en la causa que se segueix en el Jutjat d’Instrucció número 3 de Santiago de Compostel·la per l’accident d’un tren Alvia i un dels experts de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
Respecte al perit judicial, la titular del Jutjat d’Instrucció número 21 recorda que la condició d’investigat que tenia en aquell procediment, en el qual encara no ha prestat declaració, està recorreguda i “no afecta la solidesa dels seus informes”. Afegeix, a més, que en contra del sostingut per la fiscal, la imputació del perit no és una circumstància sobrevinguda: ja ho va estar en 2014 i llavors l’Audiència Provincial de València va rebutjar que aquest fet fóra motiu suficient per a recusar-lo.
La jutgessa rebutja la petició del Ministeri Públic perquè es practiquen noves pericials sobre aspectes que ja han sigut analitzats
Segons l’acte, els informes d’aquest perit se centren en l’anàlisi de vies, vagó, balises, frens, descarrilaments previs de la unitat sinistrada i finestres, elements que “res tenen a veure amb un correcte o una incorrecta anàlisi de riscos en una corba” en Angrois, per la qual cosa està essent investigat.
“Difícilment poden posar-se en dubte els informes que el perit judicial va realitzar molts anys abans que adquirira la condició d’investigat, i més quan el contingut dels mateixos res té a veure amb les causes que han motivat tal condició”, assenyala la jutgessa, per a qui “tampoc existeixen motius per a dubtar” de l’informe que va realitzar el perit després de la reobertura del procediment.
“Tot allò que va ser objecte de perícia per part del senyor Cortabitarte també va ser objecte d’examen per part dels perits de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, els qui van explicar en l’acte de ratificació dels seus informes que en tot allò en què no estaven d’acord amb l’anterior perit, ho havien reflectit”.
La instructora explica que els informes d’aquest perit són només una prova més de les múltiples que ha valorat per a decidir l’arxivament del procediment. “A més dels informes del primer perit judicial, consten quatre informes pericials emesos per la Inspecció de Treball i l’Invassat, dos informes pericials de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, dos informes pericials de comportament dinàmic del material mòbil, un informe pericial del Departament de Recerca de la fabricant de la unitat, la mercantil CAF, un informe pericial aportat d’una banda personada i un informe Tècnic Policial”.
Declaracions dels treballadors
A més, “s’ha rebut la declaració de 48 treballadors dels tallers de FGV, de 21 maquinistes de la Línia 1, de 5 representants sindicals del Comité de Seguretat, de 5 agents del Cos Nacional de Policia, de 3 investigats, i han ratificat els seus informes pericials els funcionaris de la Inspecció de Treball i l’Invassat i els funcionaris de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. A açò, cal afegir l’abundant documentació que ha quedat unida a la causa, diligències totes elles que, o bé han sigut acordades per l’Audiència Provincial, o bé ho han sigut per aquesta jutge, ja siga a instàncies del Ministeri Fiscal o de les parts personades, ja d’ofici”.
La jutgessa manté el seu rebuig a la nova petició de la fiscal perquè sis perits emeten un altre informe d’aspectes sobre els quals ja s’han pronunciat els experts de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
També erra l’acusació pública quan en el seu escrit s’indica que el senyor Lekuona va cessar del seu càrrec de vocal en el mes d’octubre de l’any 2013, però l’accident va ocórrer el juliol de 2012. És conegut per tots que l’accident de Santiago es va produir el 24 de juliol del 2013, no l’any anterior. El perit va cessar abans que transcorregueren tres mesos des de l’accident i l’informe de la Comissió de Recerca d’accidents ferroviaris es va confeccionar el 20 de maig del 2014, set mesos després que el senyor Lekuona haguera cessat en el seu càrrec de vocal”.
Per a la titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, el dret a la tutela judicial efectiva que esgrimeix la Fiscalia per a justificar la seua petició de noves diligències “no és un dret il·limitat” i ha de conjurar-se amb altres drets, “entre ells el de la presumpció d’innocència que directament afectaria els investigats”. Apunta que “també li correspon al Ministeri Fiscal vetlar pels drets d’aquells” i “fer constar i consignar en el procediment tot allò que afavorisca els investigats”.
La jutgessa manté que no té competència per a requerir un informe a l’Agència Ferroviària Europea, com pretén la fiscal, i recorda que la normativa europea d’avaluació de riscos sobre la qual l’Agència ha emés un informe en el cas de l’accident de Santiago no és aplicable al cas de València. La normativa europea “exclou expressament els metros lleugers de l’àmbit d’aplicació de les directives relacionades amb la seguretat ferroviària. Les competències de l’Agència Ferroviària Europea no abasten, per tant, la xarxa de ferrocarrils de FGV”.
