L’alarma va sonar fa una setmana. La comissió de Patrimoni de l’Ajuntament de València, amb l’aval d’un informe de Disciplina Urbanística, acceptava l’enderrocament d’un dels edificis històrics de la ciutat per a la construcció d’un hotel. Des d’aquella decisió administrativa, el perill de desaparició assetja el cinema Metropol, joia d’un dels referents de l’arquitectura valenciana, Javier Goerlich, a qui el consistori ha inclós recentment en el seu nomenclàtor.
La construcció, concebuda com a ús residencial el 1860, va ser reconvertida per Goerlich en sala d’exhibició el 1932 amb capacitat per a unes 1.200 persones i, durant dècades, va ser l’epicentre de l’oci de la societat valenciana. A la seua façana encara es conserva el rètol amb la tipografia típica d’aquella d’època de gran valor artístic i molt semblant a la utilitzada per a identificar els refugis de la Segona República. A més a més, segons apunten des del Cercle per a la Defensa i Patrimoni Cultural, hi ha fotografies de l’interior d’abans de l’incendi del 2001 que mostren elements decoratius de l’art decó –moviment de disseny popular a partir de 1920 i fins 1939– que “són singulars i mereixedors de la major protecció possible”, indica el president de l’entitat, César Guardeño.
Aquestes condicions d’excel·lència, però, no han sigut suficients perquè l’edifici forme part de Catàleg de Béns i Espais Protegits que ha de recollir el Pla General d’Ordenació Urbana. Una errada “imperdonable” a parer de Guardeño i de la degana de la Facultat de Geografia i Història, Ester Alba. Guardeño i Alba reclamen una reflexió perquè en les comissions de patrimoni no sols intervinguen tècnics municipals, sinó que es conformen equips multidisciplinars, tal com preveu la Llei de Patrimoni Cultural valencià del 1998. “Lluitem perquè en la catalogació col·laboren persones expertes, historiadors, arqueòlegs, geògrafs, historiadors de l’art, etc., que són els que realment coneixen quin ha de ser el nivell de protecció dels edificis”, reclama Alba.
“Generació piqueta”
Ambdós apunten que el cas del Metrol és un exemple més del que pot passar si es continua deixant de costat els especialistes. “Si no fem els deures, en els pròxims anys ens trobarem amb més edificis significatius els propietaris dels quals sol·licitaran la llicència d’enderrocament i l’Ajuntament, per despistament o insensibilitat, si no els protegim, els la concedirà”, adverteix Guardeño. El president del cercle subratlla que han realitzat més de 500 escrits i han incoat 150 expedients davant el Síndic de Greuges per a denunciar la desaparició del gran patrimoni de València, com ara algunes alqueries, la fàbrica Ceramo, la muralla àrab, el Casino Americano o la casa natalícia de San Luis Beltrán.
César Guardeño: “Si no actuem passarem a la posteritat com la generació piqueta que no va saber gestionar el patrimoni que va rebre, ja que va preferir enderrocar-lo a conservar-lo”
“Si no ho fem passarem a la posteritat com la generació piqueta que no va saber gestionar el patrimoni que va rebre, ja que va preferir enderrocar-lo a conservar-lo per als seus successors”, expressa Guardeño. “El patrimoni és una cosa que quan desapareix no pot recuperar-se. Quan el destrosses és per a sempre”, emfasitza Daniel Benito Goerlich, catedràtic d’Història de l’Art i nebot de l’arquitecte del Metropol.
Benito Goerlich confessa que va passar de la sorpresa a la indignació continguda quan va rebre la notícia sobre el futur de l’edifici situat al número 9 del carrer Hernán Cortés. Això no obstant, confia en una solució negociada entre els propietaris i l’Ajuntament per a mantindre, encara que siga, la façana del Metropol. A més, destaca la rapidesa amb què ha reaccionat la societat. “A poc a poc, la ciutadania ha anat adonant-se que preservar i conservar el patrimoni també és rendible”, expressa el també Conservador del Patrimoni Cultural de la Universitat de València.
Alba també reconeix el poder de la societat i, sobretot, de les xarxes socials, en la defensa del que són béns col·lectius. “El patrimoni és un bé col·lectiu que ha promogut una sensibilitat social per a la seua cura i que la ciutadania desitja que siga conservat. I moltes vegades l’administració va per darrere. Però això no és una excusa i no ha de ser-ho en el cas del Metropol ni de qualsevol altra construcció d’època contemporània que meresca una protecció”, referma.
Tots dos insten els poders públics al compliment estricte de la normativa i a canviar aquells aspectes que no han funcionat amb l’objectiu que no es cometen “més barbaritats”. “Estem parlant del Metropol, però en el carrer Sorní també han enderrocat un edifici de l’arquitecte del modernisme valencià, José María Manuel Cortina, que hauria d’estar protegit”, explica Goerlich. Així mateix, apunta que, en la mateixa vorera del cinema, hi ha dos edificis de nova planta, que substitueixen d’altres que possiblement també caldria haver conservat.
Daniel Benito Goerlich: “A poc a poc, la ciutadania ha anat adonant-se que preservar i conservar també és rendible”
Precedent als anys 70
Això no obstant, també pot donar-se el cas contrari: que un edifici històric gaudisca de protecció i acabe sent enderrocat. Així, i segons explica el catedràtic, en la primeria dels anys 70 del segle passat, ell i altres estudiants van protagonitzar una asseguda al número 7 de carrer Jurístes de València. “Allí es conservava la casa d’una de les famílies de la burgesia valenciana més importants que van fer créixer l’economia en els segles XV i XVI. Tot apuntava que podria desaparèixer i van decidir que calia actuar per a evitar-ho”, narra Goerlich. La mobilització va aconseguir que l’Ajuntament de l’última etapa del franquisme comprara l’edifici i es plantejara traslladar allí el Museu de Peses i Mesures que havia reunit l’arquitecte Cortina per a convertir-lo en un museu de l’economia d’aquella època. “No sé qué va passar al final però, sota el mandat de l’alcaldessa Clementina Ródenas, fou enderrocat”, explica.
Per la seua banda, la catedràtica Alba també recorda el cas de la Fàbrica Lombard relacionda amb la indústria sedera d’Almoïnes. “Es va presentar un projecte magnífic per a la seua conservació al Pla Nacional de Patrimoni Industrial que no va reeixir”. El 2015 es va recuperar una part del conjunt fabril que, en opinió d’Adrià Besó, que va documentar històricament el projecte inicial, “no té interés, mentre que la fabrica continua abandonada, està en ruina i tota saquejada”.
“Canibalisme arquitectònic”
Ester Alba forma part d’algunes de les entitats que lluiten contra el que denominen “canibalisme arquitectònic” i reclamen la rehabilitació i la conservació enfront de la destrucció. “El canibalisme arquitectònic, terme que fan servir uns companys de Galícia, és una forma d’entendre la modernitat que passa per fer foc als nostres nuclis històrics”, explica, tot denunciant les conseqüències que ha tingut sobre la identitat de moltes poblacions.
“Nosaltres defensem la conservació d’aquests indrets tradicionals per a evitar el calaix de sastre en què s’han convertit les nostres ciutats”, reivindica, alhora que assenyala l’àrea metropolitana de València. “Són ciutats dormitori que han perdut absolutament la seua identitat”, lamenta la degana. El canibalisme arquitectònic es va reproduir amb especial agressivitat entre els anys 70 i 80 durant l’evolució desaforada de l’arquitectura de la rajola i que “va fer molt de mal”, indica Alba. La degana també declara que, malgrat alguns intents, a València ciutat s’ha practicat menys canibalisme arquitectònic que en altres urbs.
Ester Alba: “Hem de planificar l’estratègia de com volem que siguen les nostres ciutats. Cal generar ciutats sostenibles i mantindre un equilibri entre la conservació del patrimoni i creixement com a ciutats modernes”
“Per sort, estem en un altre moment. Hem de recuperar la mesura i planificar l’estratègia de com volem que siguen les nostres ciutats, de com volem que siga el nostre urbanisme. Cal generar ciutats sostenibles i, sobretot, mantindre un equilibri entre la conservació del patrimoni i el creixement com a ciutats modernes. Ambdues coses són compatibles”, rebla Alba.
“Ja n’hi ha prou d’enderrocar, ens han cridat moltes vegades l’atenció per insistir en aquesta pràctica. Pensem que el patrimoni és el nostre petroli i no el podem malbaratar”, adverteix Goerlich.
Des d’aquesta perspectiva, considera que ha d’aprofitar-se el cas del Metropol perquè es prenguen definitivament mesures. “Es pot fer negoci sense destruir, preservant valors que, a la llarga, generen beneficis. Pensem que en la rehabilitació també intervenen molts oficis i es creen llocs de treball. I, a més, es pal·lien problemes com el despoblament i la gentrificació del barris”, rebla el catedràtic.
“El cas del cinema pot ser l’emblema de com els valencians sí que volen recuperar el seu patrimoni”, diu Alba, qui revela al Diari La Veu que el Departament d’Història de l’Art s’ha adreçat a la Conselleria de Cultural per escrit per a sol·licitar la protecció de l’edifici.
