“Ha sigut un colp molt dur. La il·lusió no ens ha durat ni una setmana. Teníem moltes esperances dipositades en una iniciativa històrica que s’obria per primera vegada al País Valencià, sobretot perquè va ser la mateixa comissió judicial la que es va comprometre, verbalment, a judicialitzar el cas. Això significava que l’Estat es feia càrrec de les despeses i assumia la seua responsabilitat. Ara, quan no ha transcorregut ni una setmana, les famílies hem passat de la il·lusió a la frustració moral. És una situació que de cap manera pensàvem que podia arribar tan prompte. En qualsevol cas, continuarem lluitant”.
En aquests termes s’expressava, en declaracions al Diari La Veu, el portaveu de l’Associació de Familiars de les Víctimes del Franquisme de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna, Santi Vallés, el dia després de rebre la resolució d’arxivament i sobreseïment lliure de les diligències obertes, en considerar que han prescrit els delictes per haver transcorregut més de 20 anys des dels crims. Respecte a “l’inesperat revés judicial” que, per a aquesta entitat, ha suposat la resolució del Jutjat d’Instrucció número 2 de Paterna d’arxivar les diligències obertes en relació a les exhumacions del 12 cossos de represaliats del franquisme, Vallés anuncia que l’entitat que presideix recorrerà el dictamen, per a la qual cosa disposen d’un termini de tres dies hàbils des de la seua notificació.
En la seua resolució, la magistrada precisa que “l’única finalitat” de la seua personació va ser la d'”assegurar-se que, en aquesta fossa, no es troben restes recents de cossos que no corresponguen amb el context històric de l’exhumació”, la qual cosa resulta sorprenent atés que, presumptament, quan el passat dijous, dia 1 de juny, va obrir la investigació judicial ja era coneixedora del fet que aquestes corresponien a represaliats del franquisme i que, per tant, es tractava de delictes comesos fa més de 20 anys que, d’acord amb el Codi Penal, han prescrit. Entre el 12 cossos localitzats fins el moment, figuren quatre cranis, en el quals hi ha indicis d’impacte de projectil, la qual cosa apunta que van ser afusellats. Els cossos van aparéixer envoltats per una gran capa de calç.
Aquest dijous dia 8 de juny, l’equip d’ArqueoAntro ha iniciat les exhumacions de les restes dels 12 cossos, atés que el dictamen que tanca la investigació judicial, oberta només 6 dies abans –era la primera vegada que la justícia investigava, al País Valencià, les restes dels afusellats pel franquisme–, també ordena a l’Institut de Medicina Legal de València i a la Policia Nacional el cessament de la seua intervenció.
Santi Vallés: “Considerem que, almenys, s’hauria d’haver pres la decisió del tancament de la investigació judicial després d’identificar el cossos”
Per a l’associació que presideix Santi Vallés, l’arxiu de la causa no sols suposa “un fort entrebanc econòmic” –ja que l’Estat deixa d’assumir els costos derivats de la identificació i custòdia dels cossos– sinó que també “obri un període d’incertesa” respecte al seu recorregut judicial. Pel que fa a la rapidesa amb què la jutgessa ha tancat el cas, Santi Vallés assegura que es tracta d’una decisió que respecta però que “no acaba de convéncer” els familiars de les víctimes, atés que es tracta, segons recorda, de crims contra la humanitat que, per tant, gaudeixen d’imprescriptibilitat. “Considerem que, almenys, s’hauria d’haver pres la decisió del tancament de la recerca judicial després d’identificar el cossos”, lamenta Vallés, per a qui l’obertura del cas suposava “una perspectiva nova” que obria “una via d’esperança per a molta més gent”.
El portaveu de la Associació de Familiars de les Víctimes del Franquisme de la Fossa 113 ha avançat que, actualment, estan estudiant el dictamen judicial, notificat per correu electrònic en la vesprada del passat dimecres 7, per tal de presentar recurs davant l’Audiència Provincial de València. Vallés ha indicat que estan disposats, si cal, a arribar a les més altes instàncies judicials, entre elles el Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
“El dictamen suposa que es tanquen les portes, però no del tot. Nosaltres volem i continuarem lluitant. D’una banda, per a aconseguir el finançament necessari per a completar el projecte d’exhumació –amb un cost de 125.000 euros– i, d’altra, perquè moralment i èticament ens veiem en l’obligació de recórrer el tancament de la causa, una decisió que ens agradaria que la justícia reconsiderara”, explica Vallés.
I és que –destaca– per als familiars de les víctimes “no resulta comprensible” que la decisió d’arxivar la causa s’adherisca al Codi Penal, “quan es tracta de crims contra la humanitat que estan provats, ja que els cossos estan ahí”. “Per primera vegada la justícia espanyola estava assumint la seua responsabilitat. Ara què? Ens deixa desemparats? No sé si es reobrirà la causa, però nosaltres estem obligats a intentar-ho i que el nostre esforç servisca per als que vénen darrere i, sobretot, quan la veritat està del nostre costat”, manifesta Vallés.
De moment, l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 113 de Paterna disposa, fins dilluns, de termini per a recórrer la decisió de la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Paterna. Pel que fa a l’apartat econòmic, el seu portaveu ha anunciat que concorreran a la segona convocatòria d’ajudes de la Diputació de València, atés que els seus fons els arriben per a custodiar el cossos però no per a la seua identificació mitjançant les proves d’ADN. El projecte que duu a terme ArqueoAntro preveu l’enviament de les mostres a l’Institut de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid. “Això, malauradament, ja no podem fer-ho perquè els diners de què disposem no ens arriben. Podem custodiar les restes, però no realitzar la identificació”, lamenten.
Rosa Pérez Garijo: “La decisió del tancament del procediment és decebedora pero no em sorprén perquè, lamentablement, sembla que ací els jutjats no volen investigar la barbàrie”
La diputada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, coincideix amb el portaveu dels familiars de les víctimes en el fet que el 12 cossos localitzats fins el moment a la Fossa 113 –on es calcula que hi ha un total de 61– “han de ser tractats com la resta de víctimes de crims”, ja que “són crims de lesa humanitat i, per tant, no estan prescrits”.
Per a Garijo, la decisió de la jutgessa de tancar el procediment és “decebedora” encara que, apunta, no li sorprén “perquè, lamentablement, és una qüestió que ha estat passant durant molts anys a l’estat espanyol”. “Sembla que, a diferència d’altres països europeus, no volen investigar la barbàrie que s’ha comés ací”, conclou.
