La Fundación Alternativas, un dels think tanks (dipòsit o laboratori d’idees) més importants d’Europa, presenta hui a València l’Informe sobre el estado de la Cultura en España 2017. Igualdad y diversidad en la era digital, el quart que elabora des del 2014. El document està coordinat per Enrique Bustamante, un dels gurús de l’audiovisual i la cultura i és fruit del treball de l’Observatori de la Fundació, dirigit per Immaculada Ballester. L’informe representa una anàlisi molt completa de com es troba el sector després de passar per un dels majors períodes de crisi a què es va fer front amb una retallada “brutal” en les partides destinades a la cultura.
Així, Enrique Bustamante subratlla que, des del 2014, les autonomies han retallat un 48,8% el pressupost en les activitats que formen part de la cultura. Un xifra en què també s’inclou el País Valencià, tal com es pot confirmar amb el Culturabase del Ministeri de Cultura. Segons les dades públiques, s’ha passat dels 34,8 euros d’inversió per habitant del 2010 als 16 euros del 2014 –últim any que preveu l’estadística–. Així mateix, respecte al Producte Interior Brut (PIB), la cultura ha passat de representar un 0,17 el 2010 al 0,08 el 2014.
Les estadístiques també mostren com els valencians han patit una davallada d’inversió mitjana, ja que de 133.015 euros el 2000 hem passat als 79.414 del 2014. “Estem pràcticament en la meitat de despesa respecte de començament de segle”, assenyala José Ignacio Pastor, president de l’entitat encarregada de presentar l’informe a València, l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). “La situació és molt pitjor que fa deu anys pel que fa als diners públics que han de moure aquesta economia”, emfasitza.
José Ignacio Pastor: “La situació és molt pitjor que fa deu anys pel que fa als diners públics que han de moure l’economia cultural”
Però més enllà de les xifres que assenyalen un futur molt incert, l’informe també posa l’accent en altres qüestions com la necessitat d’un pacte estatal per la cultura, les possibilitats que ofereix la cultura per a projectar la imatge internacional, la incidència de la transformació digital en la cultura, el seu consum i, sobretot, en els seus creadors. “Aborda el problema dels drets d’autor, la precarització del treball i s’exigeix que s’aprove l’estatut de l’artista perquè encara no som conscients que la cultura no és gratis”, indica Pastor, qui apunta que més d’un centenar de persones del món cultural valencià han confirmat l’assistència a l’acte que se celebra aquest dimarts a les 18.30 hores a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i on el públic podrà adreçar preguntes als autors de l’informe.
Igualtat de gènere
L’informe que s’ha realitzat sobre la base d’enquestes a experts conclou també que existeix un gran desequilibri i desigualtat entre les indústries culturals i l’accés als seus productes. “Més del 47% de la població no té possibilitats d’accedir als serveis culturals que els agradaria. Tenim una cultura de baixa qualitat i, si volem canviar-ho, hem d’actuar millorant les polítiques d’accés per a tot el món”, indica Pastor, qui lamenta que la rebaixa de l’IVA cultural no haja beneficiat tot el sector.
Segons l’informe, des del 2014, les autonomies han retallat un 48,8% el pressupost en les activitats culturals
El president d’ACICOM també destaca l’aportació del document pel que fa a la perspectiva de gènere, un tema que preocupa especialment perquè a la comunicació i a la cultura les dones també pateixen un gran greuge comparatiu. “Existeix un sostre de vidre que s’ha de trencar. Quant a les creadores de cultura, encara podríem parlar de paritat però, quan es tracta de dones en càrrecs directius, o no apareixen o ho fan en un percentatge molt reduït”, expressa Pastor.
Així, les autores d’aquesta part de informe, Patricia Corredor i Cristina Corredor, subratllen que ja era conegut que la crisi havia impactat durament en el treball cultural, en què les dones ocupaven ja un paper minoritari, el 40,3% el 2009, malgrat dominar des de feia anys la formació lligada a la cultura. “Tanmateix, no s’ha advertit que, malgrat aquesta posició marginal ja injustificada, els cinc anys de crisi econòmica avaluats pel ministeri fins ara han tingut majors i més greus conseqüències per a les dones que per als homes, ja que s’ha rebaixat encara més la seua proporció en total de l’ocupació, un 0,5% menys, fins al 39,8%”, pot llegir-se al document.
En aquest sentit, les autores llancen tres propostes per a avançar en la igualtat de gènere en la cultura: aplicació i compliment de la Llei d’Igualtat; aplicació de la igualtat en l’àmbit cultural; “fer visible l’invisible”, i conéixer per a actuar, és a dir, realitzar avaluacions i investigacions periòdiques. Per a abordar el tema des d’aquesta perspectiva s’ha convidat l’exministra de Cultura, Carmen Alborch, a participar-hi.
Llengua i cultura
A més a més, el document també expressa la necessitat de reforçar els lligams culturals entre autonomies que comparteixen la mateixa llengua. “En el nostre cas és molt clar com poden aprofitar-se sinergies amb Catalunya i les Illes. S’estan desaprofitant moltes oportunitats i, sincerament, no podem continuar així, ja que la nostra dieta mediàtica i cultural va empobrint-se a poc a poc, sobretot per la manca d’uns mitjans de comunicació públics”, rebla Pastor.
