Puig es reuneix amb Juncker per a "reconciliar" el País Valencià amb Europa

El president de la Generalitat demana l'augment de fons, atés que la renda mitjana és només del 85% de la comunitària
14 juny 2017 01:00h
Puig es va reunir amb Juncker que dóna inici a una nova etapa de relacions amb la Unió Europea.

De la retirada de les banderes europees als edificis oficials i les multes per falsejar el dèficit públic a una col·laboració que faça dels fons comunitaris la palanca per al redreçament econòmic del País Valencià. La visita de Ximo Puig a Jean-Claude Juncker significa el moment més significatiu, fins ara, per a la redefinició de les relacions amb Brussel·les.

La trobada del president de la Generalitat amb el de la Comissió Europea es va produir a Estrasburg, tot coincidint amb el ple del Parlament, que se celebra una vegada al mes a la ciutat alsaciana. Des que el govern del Botànic va prendre possessió ara fa dos anys, un dels primer objectius imposats va ser la recuperació dels vincles amb les institucions comunitàries.

Ximo Puig va parlar ahir de "reconciliació", atés que es ve d'un "enfrontament absurd", a parer del president de la Generalitat, després que Francisco Camps va ordenar que es despenjaren les banderes europees de les Corts i de la seu del Consell com a mostra de rebuig per la investigació sobre els abusos urbanístics al País Valencià denunciats per ciutadans europeus.

Amb la crisi va arribar el descrèdit institucional del "falsejament del deute públic" esmentat per Puig. L'únic precedent d'una pràctica així era Grècia. El cap del Consell va recordar que la multa imposada per la Comissió "és un dels problemes pendents" i va lamentar-se que siguen "els ciutadans els qui acaben pagant-ne el preu".

A l'altre plat de la balança, Puig va congratular-se pel "redreçament del problema de la Ciutat de la Llum". Brussel·les va decretar-ne la venda o la subhasta i, per tant, "la liquidació del projecte", però finalment ha permés que la Generalitat conserve la propietat sota determinades condicions.

Accés al Pla Juncker

L'anomenat Pla Juncker d'inversions és l'objectiu més concret de l'estada del president de la Generalitat a Estrasburg. Puig va recordar que el País Valencià ha crescut els darrers dos anys "per damunt del 3%", però que "el vigor privat" necessita de "suport públic per a la innovació i la millora de la competitivitat del país". Va demanar, per a això, la reducció de la burocràcia per a "facilitar l'accés de les PIMEs" a les ajudes.

Durant la seua conversa amb Juncker, el cap del Consell va observar bona predisposició per a emprar aquest mecanisme financer per a determinats aspectes del Corredor Mediterrani i per a infraestructures educatives "en el marc de la col·laboració públicoprivada". 

Respecte als fons europeus, Puig va tractar amb Juncker de "flexibilitzar" la seua assignació, atés que, quan es va dissenyar el repartiment actual, el País Valencià es trobava en una situació econòmica expansiva. "Ara ens trobem amb una renda 12 punts per davall de la mitjana espanyola i que suposa el 85% de l'europea", va recordar Puig, abans de reclamar que la valenciana "deixe de ser tractada com a una comunitat rica quan és pobra".

Sensibilitat cap a les regions d'Europa

De la reunió amb el cap de l'executiu comunitari, Ximo Puig va eixir amb la sensació que Juncker "entén que Europa no es construeix només des dels estats i que té una sensibilitat gran per al que signifiquen les regions" europees.

"Isc reconfortat perquè la seua mirada va molt més enllà dels estats i entén perfectament eixa pluralitat, eixa diversitat regional que existeix, eixa diversitat nacional, en uns altres termes, que existeix a Europa i que cal preservar i fomentar", va assenyalar Puig.

El president de la Generalitat no va voler valorar el fet que Juncker l'haja rebut i que no fera el mateix amb Carles Puigdemont quan el dirigent català li va demanar una trobada. Puig es va limitar a reiterar la seua demanda de "diàleg" pel que fa a la qüestió catalana. Tot i això, l'entorn de Juncker compta amb Puig com a possible mitjancer en el conflicte entre Espanya i Catalunya, un problema polític que cada vegada preocupa més a les institucions europees.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next