Robert Raga: “Riba-roja necessita el metro al poble, un centre de salut i un col·legi”

/ Riba-roja de Túria
15 juny 2017 01:00h
Robert Raga, alcalde de Riba-roja

Després de 20 anys de governs del Partit Popular, Riba-roja respira un aire nou amb la formació d’un tripartit encapçalat per l’alcalde socialista Robert Raga i format també per Compromís i Esquerra Unida. Robert Raga, en una entrevista per a Diari La Veu, destaca el canvi produït al seu poble, que es veu reflectit en la millora de la qualitat de vida dels seus veïns. Tanmateix, anima les forces d’esquerres a ser generoses i a treballar en conjunt per tal de poder formar més governs així el 2019

-Ara fa dos anys que va accedir a l’Alcaldia gràcies a un pacte amb Compromís i EUPV i al suport en la investidura de la marca de Podem en la localitat. Com valora la seua gestió a meitat de la legislatura?

Positiva, molt intensa i, sobretot, amb estabilitat del govern, que és molt important.

-Com funciona l’equip de govern amb tres partits diferents?

Amb molta dedicació, moltes hores, molta coordinació i amb la veritat sempre per davant.

-Sense majoria absoluta com es governa?

És més complex i més apassionant. Hi ha més treball, però les decisions preses són més sòlides.

-Vosté té dos fronts judicials oberts amb els partits de l’oposició, concretament amb Podem i el PP. Podria explicar quina és la seua opinió sobre les dos demandes?

Nosaltres considerem que és una estratègia conjunta de desgast del govern municipal. Riba-roja Pot s’equivoca, l’hem convidat a formar part de l’equip de govern, però mai ha volgut i crec que eixa pinça que fa Podem amb el PP és singular a Riba-roja. Alguns dels membres de Riba-roja Pot vénen del PSPV i espere que ho superen perque l’esquerra és el front natural per a transformar aquest poble després de 20 anys de governs de la dreta.

Robert Raga al seu despatx a l'ajuntament.

-I la del PP?

És un partit que ha governat 20 anys ací i no s’acostuma a estar a l’oposició. Hauran d'aprendre.

-Parlem d’economia. Recentment Prologis s’ha instal·lat al parc logístic. Què suposa per al poble la implantació d’una empresa amb tanta envergadura?

Són vàries empreses. Prologis és la més significativa, ja que és una multinacional dels Estats Units amb sòl industrial a tota Europa. Vingueren en octubre, han edificat, han pagat, han tret llicències i ja li ho han llogat a Mercadona. El primer any de fer la nau, ja la tenen llogada al 100%. És a dir, llocs de treball, ingresos per a l’Ajuntament de Riba-roja per imposts i dinamització de l’economia local.

-També hi ha el projecte de fusió de tres polígons industrials de Riba-roja, Loriguilla i Xest.

S'ha de tindre en compte que a l'empresari li és exactament igual on estiga la ratlla de cada terme municipal. L’inversor vol invertir, fer industria i, sobretot, un bon lloc que siga competitiu. Hem decidit asociar-nos amb Loriguilla i amb Xest i els resultats segur que seran bons. A més, el dia 29 de juny presentem un projecte estratègic amb la Diputació i la Universitat Politècnica de València per als tres pobles.

"Hem decidit asociar-nos amb Loriguilla i amb Xest i els resultats segur que seran bons"

-Quina taxa d’atur té actualment la localitat i quines mesures duu endavant l’ajuntament per tal de reduir-la?

Estàvem en un 23% en entrar al govern. Hi havia 2.200 aturats i ara hi ha 1.600, encara que nosaltres no tenim la vareta mágica, sinó que l’economia s'ha recuperat i hem fet una cosa que no es feia abans com ho fa la Generalitat: hem tret al mercat, a un preu raonable, el sòl industrial que el PP s'havia apropiat, com si fora una immobiliària, per a moviments especulatius. Davant aquest fet, els inversors l’han comprat i, a partir d’ahí, han creat indústria. En definitiva, estem en un 18% de taxa d’atur, un punt per davall de la mitjana de la comunitat autónoma.

-Alguns temes pels quals s'han fet vessar rius de tinta són el PAI de Porxinos, el València CF i l’Ajuntament. En quina situación es troba aquest tema i quina seria la solució ideal?

En primer lloc, aquest PAI va ser 'un èxit urbanístic'; així ho va dir Juan Soler –expresident del VCF–, qui firmà amb Rafa Blasco, que ara està a presó, i l’excalde del PP, Paco Tarazona. Tot ha sigut un desficaci. Què ha passat? Que el Tribunal Suprem anul·là el PAI i ara els dirigents del València ens demanen patrimonialment 25 milions d’euros. Nosaltres no pagarem ni un euro, que ho tinguen clar. L’Ajuntament ha complit amb un acord plenari i ha tramitat diligentment el PAI, però la Conselleria ha dit que no compleix la normativa i l’ha desestimat. No sabem què passarà, el que tinc clar és que defensaré els interessos del poble i que no pagarem ni un euro.

"Nosaltres no pagarem ni un euro per Portxinos, que ho tinguen clar"

-Quina és la situació actual de les arques municipals?

Quant entrarem a governar liquidarem un préstec de 2,5 milions d’euros i ara tenim liquiditat i cap deute. Però aquesta situació no em deixa satisfet, hem d'invertir en els barris. Però la llei Montoro ens ha bloquejat, no es deixa invertir i els diners públics estan atrapats en els bancs. Tenim 8 milions en Bankia, no els podem tocar i sols ens donen una rendibilitat del 0,15%. Un poble que no deu res, que té els comptes sanejats, amb milions de superávit, no pot invertir. Els ajuntaments han de ser el motor de l’economia, no estem per a finançar bancs. Estem intervinguts i no podem resoldre els problemes dels veïns.

-Què destacaria en la gestió cultural?

Hem fet un gran treball. La gestió del regidor Miquel Castillo (Compromís) ha sigut molt bona. El poble ha estat 20 anys trist i ara l'hem obert de bat a bat. Hem obert un espai creatiu nou, l’ECA (Espai d’Art Contemporani), amb molt bona acollida, i també hi ha moviment creatiu per a circ, pintura, malabars, etc. En dos anys s’ha fet un gran esforç en la gestió cultural, sense oblidar el Conservatori, és clar.

-En serveis socials?

En el primer pressupost que vam poder gestionar, el de l'any 2016, vam pujar un 40% la quantitat econòmica destinada a la partida, gràcies a la gran tasca que fa el company Rafa Gómez (EUPV). Hem fet projectes innovadors per a discapacitats. Per exemple, és prioritari que rescatem les famílies. Per això ens enduguem els xavals els caps de setmana, els integrem en projectes molt bonics com el de reciclatge. A més a més, a Riba-roja tot el món té per a menjar. Tenim un menjador social que obri tots el dies i facilitem que els necessitats tinguen sempre menjar a casa per als xiquets en època de vacances. També oferim ajuda a famílies desestructurades, però totes aquestes ajudes les donem a canvi de formació i si no es formen no hi ha ajuda. Aquesta formació és perquè s’integren en el món laboral. Els oferim ajuda a canvi que aporten alguna cosa a la societat. Per últim, també organitzem l’escola inclusiva en estiu per a tots els xiquets del poble.

"Oferim ajuda a famílies desestructurades, però totes aquestes ajudes les donem a canvi de formació"

-En gestió medioambiental, l’Ajuntament ha creat el projecte EcoRiba. Què destacaria d’aquest pla?

Al nostre poble tenim tres pilars bàsics. D'una banda hi ha la industria i la logística. Tenim 600 empreses i hem obert una línea de transport que s’anomena Aribabus i és gratuïta per als treballadors que van als polígons industrials. La segona són els recursos naturals i, l'última, la zona residencial. Pel que fa als recursos naturals, tenim la millor horta, la del Túria, i un sistema de regadiu que ara s’està transformant a degoteig, però sense perdre el tradicional. A través d’EcoRiba hem estructurat un projecte que el primer any comptava amb un pressupost de 700.000 euros amb tres objectius principals. En primer lloc, hem volgut tractar la part educativa tenint molt present els discapacitats. També hem signat un conveni amb la Unió de Llauradors, juntament amb la Universitat Politècnica, per a explotar la finca de les Paretotes amb agricultura ecològica i en pro de la protecció mediambiental, amb la formació i la reforestació necessària dels vivers per al Túria. Per últim també ens hem centrat en l'eficiència energética amb la reducció de la contaminació. Estem en el Consell de Govern de Ciutats pel Climad’Espanya i tenim el compromís de París de reduir totes les emissions CO2 un 30% per al 2030. Un altre tema fonamental és que en cinc anys totes les aigües depurades del nostre poble es reutilitzaran a les empreses, incendis i agricultura.

-Quins projectes espera dur a terme en els dos anys que queden de legislatura?

El nostre poble necessita infraestructures. Som un poble que ha viscut al voltant del tren, de la rodalia, hem tingut durant 135 anys estació pròpia fins que el PP canvià la rodalia per una línea de metro amb una estació al centre urbà. No van complir i feren un desastre. De cara a les eleccions feren el metro a corre-cuita i construïren un abaixador fora del poble. Riba-roja necessita que el metro arribe al centre del poble, un centre de salut i un col·legi. Aquestos projectes són irrenunciables i li ho he traslladat al president Puig, a Mònica Oltra, que és veïna nostra, als consellers Marzà, Montón i Salvador. Per últim, també necessitem la millora de la carretera d’accés a l’A3.

-Es tornarà a presentar el 2019?

El meu compromís signat davant de notari és ser alcalde 8 anys i si els militants ho estimen em presentaré perquè l’esquerra ha d'estar preparada per a governar en coalició 18 o 20 anys i açò s'ha de fer entre les forces progressistes amb trellat i generositat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next