El Consell controlarà les empreses públiques per a evitar "coves de lladres"

La norma que prepara Hisenda preveu una llei de creació per a cada nova societat

El balafiament de diners públics i la corrupció estricta són dos dels fenòmens típics de qualsevol gestió política ineficient. Tots dos poden succeir als processos administratius corrents, però quan es volen ocultar determinades accions o accelerar l'acompliment d'algunes decisions, el recurs més habitual és crear una societat pública instrumental. De vegades, l'agilitació d'aquests processos no té cap voluntat d'evitar la llei o ocultar intencions inconfessables, però el marc general que ara regula les empreses públiques sol ser més favorable per a la proliferació d'abusos tant per part d'individus concrets com pels mateixos càrrecs polítics que promouen la creació d'aquesta mena de societats.

Els exemples al País Valencià són ben nombrosos. Algunes empreses públiques han donat nom a casos judicials com ara Emarsa i Ciegsa. El Partit Popular va crear tantes empreses públiques que, en la pràctica, existia una administració paral·lela amb uns controls legals i econòmics molt més laxos que els de les conselleries i altres entitats dependents de la Generalitat.

Dijous passat, durant la sessió de control al president de la Generalitat, el conseller d'Hisenda Vicent Soler va fer un diagnòstic terrible del que havia esdevingut el sector públic empresarial durant la gestió del PP. "Si alguna cosa funcionava malament a la Generalitat era el sector públic, que era una cova de lladres, un lloc on hi havia tota mena de disfuncions. Tot era opacitat i, on hi ha opacitat, la possibilitat de corrupció és senzillíssima", va clamar Soler després d'una pregunta del diputat de Ciutadans David de Miguel.

La conselleria d'Hisensa ja té enllestit l'esborrany de l'avantprojecte de la Llei Reguladora del Sector Públic Instrumental de la Generalitat. El text, al qual ha tingut accés aquest diari, preveu que qualsevol nova societat que es vulga constituir haja de disposar d'una llei de creació, com les que es van aprovar abans d'engegar l'antiga Ràdiotelevisió Valenciana i l'actual Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Un estatut del sector públic

L'administració paral·lela formada per empreses i fundacions creades per tota mena d'organismes públics van servir també per a això que s'ha anomenat la centrifugació del dèficit, una manera d'ocultar a curt termini les xifres reals de la despesa pública. La nova llei aspira que la comptabilitat de qualsevol organisme o societat dependent de la Generalitat siga el més acurada possible i que el balanç general reflectisca fidelment l'estat dels comptes públics.

Així, totes les empreses públiques dependran de la mateixa regulació i cap d'elles podrà actuar pel seu compte. La llei introdueix la obligació de presentar un pla estratègic de tres anys de durada i un pla anual d'actuacions. Això afecta especialment les fundacions que, fins ara, es podien crear a partit d'un acord del Consell i sense cap més tràmit.

Pel que fa als treballadors, es crearà un registre de personal i un fitxer de llocs de treball, de manera que en tot moment se sabrà quants treballen en una empresa pública. Les normes de contractació hauran de tendir cap a l'objectivitat amb proves obertes que suposen almenys un 60% de la valoració total. A més, s'estableix que els sous no podran superar els previstos a l'administració pública per a les mateixes categories professionals.

Reestructuració

L'eliminació obligada de desenes d'empreses i fundacions es va saldar amb milers d'acomiadaments i una reducció significativa de la despesa, però sense cap pla de racionalització ni cap disseny del model ni dels criteris que haurien de complir-se perquè un servei públic es derive a una societat instrumental.

La nova norma s'està elaborant en paral·lel amb un pla de reestructuració que ja preveu, per exemple, l'extinció de Ciegsa i l'assumpció per part de la Conselleria d'Educació de la tasca de construir col·legis. Això vol dir que, mentre la llei s'elabora, també es pot fer un diagnòstic de les necessitats d'aquesta mena d'instruments per a la gestió pública i incloure alguna de les conclusions en la mateixa llei.

El text també preveu un canvi de denominació per al sector. Les fins ara anomenades Entitats de Dret Públic (EDP) passen a dir-se Entitats Públiques Empresarials (EPE), tot seguint el criteri de la normativa estatal espanyola amb la voluntat d'eliminar ambigüitats nominals.

Pel que fa a l'estructura de les empreses, l'esborrany de la llei preveu que totes les empreses disposen d'un òrgan col·legiat superior de govern, un òrgan unipersonal i una gerència. L'auditoria interna serà independent del gerent i informarà l'òrgan col·legiat. A més, cada conselleria haurà d'establir una supervisió contínua de les empreses que en depenguen. Hi haurà un control dels plans estratègics i de la sostenibilitat financera i s'establiran plans de pagaments a proveïdors o de correcció de desequilibris. En cas d'incompliment, les empreses podran ser intervingudes i sotmeses a l'autorització prèvia per l'òrgan supervisor de qualsevol pagament, gestió o contractació.

Comentaris

A B
8.

Kk

  • 0
  • 0
Micalet
7.

Ho trobo molt encertat per evitar temptacions.
Per lladres ja en tenim prou amb els del Pp.

  • 6
  • 0
Roder Mislata
6.

Per evitar coves de lladres cal controlar molt bé tot...

  • 7
  • 0
remigio III
5.

Fent camí. Fent País Valencià. Ara a més, caldria fer-lo lliure sobirà i republicà.

  • 3
  • 4
Francesc de Cocentaina
4.

Haaa! Però encara no ho feien???

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat