Cristina Alemany, alcaldessa de Bétera: “M’agradaria que les urbanitzacions se sentiren part del poble”

/ Bétera
20 juny 2017 01:00h
Crisitina Alemany junt a al torre de Bétera

Amb una gestió econòmica brillant, l’alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany, fa balanç de la seua gestió a meitat de legislatura. Alemany (Bloc-Compromís) és una entusiasta del municipalisme, viu el seu poble amb passió i aborda els problemes locals amb ganes que se solucionen, sobretot aquells relacionats amb l’aigua potable o les relacions amb les urbanitzacions.

-Ara fa dos anys que va accedir a l’Alcaldia gràcies a un pacte amb Compromís, PSPV i la marca de Podem en la localitat. Com valora la seua gestió a meitat de legislatura?

Molt positiva i, a nivell econòmic, encara més. Després, en altres àrees de gestió, podríem anar una miqueta més ràpid, però estem intentant millorar la situación que hem heretat de legislatures anteriors.

-Com funciona l’equip de govern amb tres partits diferents?

És veritat que és més complex arribar a un acord perquè no són decisions d’un partit exclusiu. La diversitat ens obliga a tots a pensar més les decisions i, al final, amb el consens, s’enriqueix la gestió.

-Sense majoria absoluta com es governa?

Negociar, reunir-se, és constant, ens falta un regidor per a la majoria absoluta. Al remat el que impera és el consens.

"La diversitat ens obliga a tots a pensar més les decisions i, al final, amb el consens, s’enriqueix la gestió"

-Per cert, com viuen els veïns al costat d’una base militar de l’OTAN? Li reporta algun benefici a l’Ajuntament?

(Riu) Molt segurs. Hi hem conviscut tota la vida, abans amb la caserna de l’exèrcit i ara amb la base de l’OTAN, però tenim altres unitats com l'UME (Unitat Militar d'Emergències). Sobre el benefici per al poble o l’Ajuntament, no està quantificat, no hi ha cap estudi. Sincerament, crec que de benefici econòmic en tenim poc, simplement la despesa que puguen fer als comerços de la localitat, i clar, l’exèrcit està exempt de tributar l’IBI.

-Quina és la situació actual de les arques municipals? Quins ajustaments ha realitzat l’equip de govern respecte a l’anterior legislatura?

La notícia més positiva de la legislatura és la part económica. Quan vam arribar al govern, ens vam trobar amb un deute de 4 milions d’euros. S’han fet moltíssims esforços de contenció, de prudència, a l’hora de presentar els pressupostos i ara mateix, a 31 de desembre de 2016, tenim 13 milions d’euros.

-Sí, però els diners no es poden gastar per la Llei Montoro.

Efectivament. El que no pot ser és que des de l’Estat ens estiguen castigant amb mesures molt estrictes mentre que els ajuntaments estem fent els deures. Som les administracions més sanejades, però, ara mateix, tenim els diners als bancs i no podem ni contractar ni gastar, tot i que al juliol amortitzarem el deute que tenim i ens quedarem a zero.

-Un dels problemes importants que té la ciutat i les urbanitzacions és el de l’aigua potable. Com està actuant el govern municipal després de l’herència rebuda?

S’ha creat una miqueta d’alarma entre la població, però si es llegeix la nota que va enviar l’Ajuntament literalment, el problema sols afecta embarassades i lactants. És una herència. Des de l’any 2000, tenim nitrats per damunt del que marca l’OMS i ara som el primer govern que, dintre dels seus pressupostos, donarà solució al problema a finals d’any o a principis de 2018. A Bétera, tenim una urbanització i el nucli urbà amb gestió municipal i després tenim dos empreses gestores en altres dos urbanitzacions. Las solució, al final, és barrejar l’aigua de l’EMSHI (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics) amb la dels pous per a baixar els nitrats perquè una planta d’osmosi inversa costa al voltant de 3 milions d’euros i això és inassumible. De totes formes, els tècnics han de dir la seua en aquest problema.

"Som el primer govern que, dintre dels seus pressupostos, donarà solució al problema de l'aigua a finals d’any o a principis de 2018"

-Qué s’ha fet per a millorar les infraestructures de la localitat?

Açò va associat a la millora económica. Per exemple, l’any passat, en inversions, ens gastàrem 2 milions d’euros i, enguany, tot i que encara que no hem aprovat els pressupostos, en inversions sostenibles podríem gastar-nos 3 milions d’euros. Ja feia temps que un equip de govern, en dos anys, es gastava 5 milions. A més, cal destacar que en les darreres legislatures la inversión en el manteniment de les instal·lacions municipals han segut zero: camins, parcs infantils, instal·lacions esportives.

-Un dels aspectes en què ha incidit l’Ajuntament és la participació ciutadana. Com ha anat l’experiència?

El primer que férem és regular com deuria de participar la ciutadania en la política municipal i per això vam redactar el reglament de participació ciutadana. A partir d’ahí ja ve regulat el primer ple de l’estat del municipi. També regularem el Consell Ciutadà.

-Quina tasa d’atur té Bétera i quines mesures en creació de llocs de treball han ficat en marxa?

Els ciutadans, de vegades, confonen el que és el tema de l’ocupació. Les competències que té un ajuntament en ocupació són mínimes o nul·les. Què estem fent? Agafar tot el que ve del SERVEF, de la Conselleria o la Diputació. He de dir que ens estan donant tots els plans d’ocupació i subvencions que sol·licitem. Fins ara tots els cursos que venien del SERVEF eren de 6 mesos i les persones se n'anaven a sa casa amb un paperet i ja està. Ara hem augmentat el número d’aules i els cursos són d’un any. Quant finalitzen el curs els alumnes tenen un títol homologat.

-I en l’impuls del xicotet comerç?

És complicat, encara que la connexió que hi hagut entre la Regidoria de Comerç i l’Associació de Comerciants és molt bona, la nova directiva dels comerciants està formada per gent jove amb moltes inquietuds i va en la mateixa línea que la Regidoria.

"Ens estan donant tots els plans d’ocupació i subvencions que sol·licitem"

-Què destacaria en la gestió cultural?

L’increment brutal que hi hagut en tot tipus d’activitats respecte a les anteriors legislatures. Hi ha una programació trimestral, tots els caps de setmana hi ha activitats dirigides a tot tipus de públic, però el nexe de totes les activitats culturals és potenciar i prestigiar la llengua.

-Els serveis socials són un instrument fonamental per a millorar la qualitat de vida dels més necessitats. Europa ha elogiat l’ordenança municipal de prestacions socials. Com ho valora?

A l’inici de la legislatura hi havia una regidora, Daria Terrades, una persona que controlava molt els temes de drets socials i tenia molt clar que s’estaven donant ajudes socials sense un reglament i ella tenia clar que s’havia de regular per a evitar susceptibilitats i aconseguir la concessió de les ajudes de forma objectiva. Ara és directora general en la Unió Europea com a representant del govern del País Valencià i nosaltres hem continuat desenvolupant la seua tasca.

-La Festa de les Alfàbegues és el símbol de Bétera. Com està l’expedient perquè siguen declarades d’Interés Turístic Nacional?

No és un procés a curt termini, fa un any que invertim en la promoció de la festa a nivell de l’Estat. Estem fent l’esforç i a cada fira que anem portem el producte turístic. Quant acabe l’any recopilarem tot el que hem fet i a veure si podem presentar un expedient en condicions.

-Quins projectes espera dur a terme en els dos anys que queden de legislatura?

No pense en macroprojectes, però sí en el sanejament de les arques i en el fet que puguem invertir en les demandes de la ciutadania. Després, el que m’agradaria és que les relacions amb les urbanitzacions foren bidireccionals. Estem intentant’ho, encara que és molt difícil. El poble ha viscut d’esquena a les urbanitzacions i les urbanitzacions d’esquena al poble. En definitiva, m’agradaria que les urbanitzacions se sentiren de Bétera, del poble.

-Es tornarà a presentar el 2019?

(Riu) És un tema del col·lectiu. La meua decisió està, però serà el col·lectiu qui dirà si continue. A mi m’agradaria, encara que és molt dur conciliar la vida de l’Ajuntament amb la vida privada.

next