L’aliança de Ximo Puig amb Susana Díaz, que va derivar en el seu suport sense embuts a la presidenta andalusa durant les darreres primàries socialistes, formava part de la vella aspiració del secretari general del PSPV d’assolir una influència decisiva del socialisme valencià al PSOE. Més en concret, el president de la Generalitat tenia calculat que, amb Díaz a la planta noble de la seu del carrer de Ferraz de Madrid, un valencià podria ocupar la Secretaria d’Organització.
Això mateix és el que ha aconseguit en pocs mesos José Luis Ábalos amb l’audaç aposta a tot o res que el va convertir en escuder de Pedro Sánchez i coreògraf de la seua campanya triomfal. Ábalos ha apujat l’aposta amb el patrocini des del seu nou despatx madrileny de la candidatura de Rafa García a la Secretaria General del PSPV. La victòria de l’alcalde de Burjassot en les properes primàries faria que la influència d’Ábalos al socialisme espanyol poguera jugar a favor de la federació valenciana del PSOE, almenys a efectes d’interlocució amb la direcció estatal.
Els relats de la campanya: Botànic i Blanqueries
La víctima d’aquest resultat seria en primer terme Ximo Puig. Perdria el seu paper de representant del socialisme valencià. Puig va avançar-se unes hores a la presentació oficial de García com a candidat a la reelecció al càrrec que ocupa des de fa cinc anys. Una paradoxa més, i alhora declaració d’intencions de la campanya que tot just començava, va ser l’elecció dels llocs on fer públiques les candidatures.
Ximo Puig va triar el Jardí Botànic de València, el lloc que dóna nom al govern que presideix i, des de juny de 2015, símbol del canvi polític al País Valencià després de 20 anys d’hegemonia del Partit Popular. Aquest és el primer i principal aval que presenta el cap del Consell, una conquesta i un procés que, segons va voler visualitzar, corren perill si resulta derrotat.
Per a la fotografia oficial va prescindir dels seus col·laboradors directes i va triar coneguts votants de Pedro Sánchez com el portaveu a les Corts, Manolo Mata, i l’alcalde de Torrent, Jesús Ros; una persona propera al líder del PSOE, com la consellera Sanitat, Carmen Montón; i algú que no va voler significar-se com el secretari autonòmic de l’Agència Valenciana del Turisme i secretari general del PSPV de la província de Castelló, Francesc Colomer. Aquesta contundència gràfica per a demostrar que alguns dels votants de Sánchez estan amb el president va tindre més força que la declaració de Puig sobre que els càrrecs institucionals i orgànics són indestriables al PSPV i en general al socialisme espanyol “per tradició”.
“Unitat, integració i canvi”. Aquest és un dels primer lemes de campanya dels seguidors de Puig, tres conceptes visualitzats al Jardí Botànic, com a escenari del canvi polític: la integració dels protagonistes de la foto als equips que l’estan duent a terme i la unitat del partit entorn de la figura del seu secretari general.
La convocatòria de militants a la seu de Blanqueries deixa clar que el relat de la campanya de Rafa García és el de prendre el poder orgànic per a lliurar-lo a les bases amb l’encàrrec de “fer reviure el partit”. L’anomenada bicefàlia és irrenunciable i l’afebliment de la figura de Puig, un mal necessari en la tasca de redreçament d’una organització que, a parer de l’alcalde de Burjassot, condueixen “entre quatre”.
El descobriment de la bicefàlia
Rafa García intentarà convéncer els militants de les bondats d’una bicefàlia recentment descoberta. Una opció de comandament, però, que no és universalitzable. Mentre que Ximo Puig va demanar de matí el mateix tracte per a ell que per a Pedro Sánchez, a qui va oferir el seu suport perquè “arribe a la Moncloa des de la Secretaria General”, Rafa García va fer una anàlisi del cas concret de Puig segons la qual ser president de la Generalitat li furta molt de temps i energies, amb la conseqüència de deixar el partit inactiu.
Aquesta medicina, però, no s’aplicaria a Sánchez, sobretot en el cas que accedira a la Presidència del govern espanyol “amb majoria absoluta”. García també va rebutjar l’automedicació i va negar que la recepta per a Puig se l’haguera de prescriure a ell mateix amb la renúncia a l’alcaldia de Burjassot en cas de resultar el favorit de la militància.
Candidat autònom
La declaració més sorprenent de García durant la roda de premsa prèvia a la trobada amb els militants va ser la rotunda negació de la participació de Pedro Sánchez en el llançament de la seua candidatura. No només va rebutjar el fet concret, sinó la idea mateixa que un secretari general estatal es fique en un procés territorial.
Pel que fa al programa polític de fons, l’alcalde de Burjassot es va declarar plenament identificat amb els objectius i les realitzacions del govern de Puig, a qui va garantir tot el seu suport en cas de victòria. Preguntat per si aquest suport inclouria la candidatura socialista a la reelecció com a cap del Consell, García va remetre’s als estatuts del partit, que així ho preveuen. Sobre els retrets al paper de Puig com a secretari general del PSPV, l’aspirant va donar un sol exemple: que el líder del partit no va comptar amb els militants quan va abandonar l’executiva de Sánchez el dia que Susana Díaz i alguns altres dirigents territorials van decidir que Sánchez havia de plegar.
