Cebrián adverteix que les altes temperatures augmenten el risc de gota freda a la tardor

La consellera de Medi Ambient alerta de la situació que viu el Mediterrani per la degradació de les costes, la contaminació i la sobreexplotació pesquera
/ València
20 juny 2017 01:00h

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha advertit aquest dimarts que "alguna cosa greu i inusual" està passant al mar Mediterrani, atés que la seua temperatura està, de mitjana, un grau per sobre de la mitjana de l'última dècada i aquests dies ha arribat a superar els 27º, "un valor anormalment alt i que incrementa el risc de gota freda aquesta tardor".

Així ho ha assegurat durant la seua conferència en el Foro Europa Tribuna Mediterránea, en la qual ha assegurat que "el mar té febre, la temperatura és el símptoma i la malaltia que la causa és el canvi climàtic", un problema global davant el qual la Generalitat actua amb la nova estratègia valenciana d'energia i canvi climàtic, que integrarà tota una bateria de mesures en els diferents sectors i àmbits del Consell.

A més, ha incidit que estan recaptant el suport científic necessari per a impulsar aquesta estratègia, comptant amb experts de les universitats valencianes i els dos centres de recerca de referència en matèria d'agricultura i medi ambient: l'IVIA i el CEAM.

De la mateixa manera, Cebrián ha exigit al govern espanyol que no es quede els ingressos per compra de drets d'emissió de les empreses valencianes, sinó que els tornen per a poder invertir-los des del terreny en polítiques d'adaptació en boscos, en prevenció d'inundacions o en defensa de la costa davant l'augment del nivell del mar.

"Hem de conscienciar, fugint del negacionisme però igualment del negativisme. És necessari convèncer-nos que es poden fer coses, canviar actituds i hàbits, hui mateix, cada dia, que aporten un gra d'arena a la lluita contra el canvi climàtic", ha assenyalat la consellera.

Elena Cebrián ha posat l'accent en el fet que el futur dependrà de quina cura es tinga hui del Mediterrani, un mar que es troba "en un estat ambiental alarmant per la degradació de les seues costes, la contaminació i la sobreexplotació pesquera, el primer indicador de la qual és l'estat crític de les espècies d'interés comercial".

Açò afecta el sector pesquer valencià, amb "un declivi continu de les captures i la pèrdua de rendes", per la qual cosa Cebrián ha assegurat que, al costat dels governs de Catalunya i Balears, estan reclamant a l'Estat "avançar en les mesures per a la recuperació del Mediterrani".

Amb aquest objectiu, el Consell col·labora amb les confraries amb una xicoteta ajuda econòmica "perquè arrepleguen brossa i arts de pesca perdudes en el mar" perquè els vaixells "massa vegades pesquen brossa" com a llandes de gasoil, pots de detergent, sabatilles, cadires de jardí o, fins i tot, contenidors de brossa sencers.

Política de residus

Aquesta brossa, ha continuat la consellera, procedeix de tones de residus mal gestionades, per la qual cosa ha defensat la necessitat d'impulsar una política de residus "integral i innovadora, amb més capacitat de conscienciar i educar, i d'introduir els principis de l'economia circular".

En aquest àmbit s'han ocupat primer de solucionar "la situació de caos" que van heretar, per a després avançar en el nou Pla Integral de Residus, fomentant la separació en origen de vidre, plàstic, paper i cartó i residus orgànics o segellant abocadors.

A més, Cebrián ha recalcat la seua aposta per les oportunitats d'inversió i ocupacions "verdes" en un model en què "produir millor siga sinònim d'eficiència i no d'abundància i en el qual consumir millor no implique necessàriament consumir més".

Consens en matèria hídrica

La consellera també s'ha referit, en la seua conferència, a l'aigua i ha asseverat que, a la seua arribada al Consell, es va trobar amb "un ambient enrarit, després de molts anys d'usar-la com a arma llancívola", un camp en el qual encara "queden algunes mines". "Han quedat arrere els temps en què s'usava l'aigua per a enfrontar territoris i persones", ha dit, al mateix temps que ha recordat que advoca per la combinació de transvasaments, dessaladores i aigües regenerades, juntament amb l'impuls a la reutilització, així com per a desenvolupar mesures de major eficiència i estalvi en el consum, tant en regadiu com urbà.

A més, ha assegurat: "Seguirem exigint una nova forma de governar en les decisions sobre política hídrica. Ens neguem a ser mers espectadors del que es decidisca a Madrid i a les confederacions. La política d'aigua no pot definir-se de manera unilateral, cal reactivar el marc negociador d'un pacte nacional de l'aigua i una major capacitat de decisió en la matèria per part de les comunitats autònomes".

Agricultura

Cebrián també ha defensat un nou model d'agricultura valenciana de futur, que hauria de ser "més propera als consumidors i que aquests reconegueren el que aporta, com a proveïdora d'aliments i de béns públics; reconeixement i valor, que es reflectisquen en el que estem disposats a pagar pels productes agraris".

Una agricultura "amb més joves i professionals, més i millor formats, sense perdre el saber fer tradicional" i "capaç d'adoptar noves tecnologies i solucions alternatives, innovadores, conservant la seua essència, la seua vinculació al territori i als paisatges humans".

La consellera ha reivindicat que la nova PAC reconega la idiosincràsia de l'agricultura mediterrània, "que exigisca la reciprocitat en els acords comercials per a competir en un mercat global en igualtat de condicions i continga mecanismes de mercat i d'assegurament de rendes, que permeten afrontar amb agilitat i eficàcia situacions de crisi".

Risc d'incendis

Finalment, també s'ha referit a la gestió forestal sostenible i ha defensat com a màxima la necessitat "d'actuar per a reforçar la pròpia capacitat del bosc per a defensar-se davant els incendis, de manera que la seua estructura evite o faça front a la propagació del foc en cas d'incendi". Es tracta, ha dit, "d'afavorir discontinuïtats de vegetació, evitar grans densitats de pi, combinar i potenciar la presència d'espècies autòctones i crear estructures de paisatge en mosaic, aprofitant, per exemple, antics camps de cultiu".

"Perquè la principal preocupació, la major amenaça, són els incendis forestals", ha prosseguit la consellera, en un territori "especialment vulnerable al risc d'incendi". En aquest punt, ha lamentat l'ocorregut a Portugal i també ha subratllat que el risc d'incendis al territori valencià és "molt alt i durant tot l'any" i ha defensat l'enduriment de les penes per als qui els provoquen intencionadament.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next