El Teatre Escalante començarà el mes d’octubre la pròxima temporada al Palau de les Arts. La sala Martín i Soler del coliseu d’òpera esdevindrà la seu del centre teatral dependent de la Diputació de València durant tres mesos, ja que encara no se sap on podrà dur a terme la seua programació a partir de gener de 2018 després que l’edifici quedara inutilitzable com a conseqüència dels desperfectes estructurals descoberts en octubre del 2016.
Des del tancament, el teatre va començar una temporada itinerant que el va dur al MuVIM, al Teatre el Musical, al Palau de la Música i al Palau de les Arts. Justament el teatre d’òpera valencià serà l’espai que acollirà la programació durant el primer trimestre de la propera temporada, la 2017-2018.
La companyia Titiritrán Teatre obrirà, amb el teatre-musical Arturo i Clementina, l’11 d’octubre, a la Martín i Soler, la nova programació que s’estendrà fins al 21 de desembre. El fet que el teatre d’òpera siga el lloc que acull la programació de l’Escalante respon al fet que “la música és protagonista en major o menor grau en tots els espectacles”, explica el director del Teatre Escalante, Josep Policarpo.
El fet de plantejar una temporada sense seu fixa “no ha condicionat la programació”, assegura a Diari La Veu la diputada de Teatre, Rosa Pérez. Així, durant l’últim trimestre de l’any, la temporada inclou l’adaptació de Teatre Gorokada del clàssic d’H. Melville, Moby Dick, i la reposició de la producció pròpia de L’home invisible, de la Pavana, amb text de Rodolf Sirera a partir de l’obra d’H. G. Wells.
A hores d’ara, l’àrea de Patrimoni de la Diputació que encapçala Pepe Ruiz encara està a l’espera de rebre, entre altra documentació, l’informe jurídic per a prendre la decisió d’invertir o no en la rehabilitació del Teatre Escalante. Cal recordar que es tracta d’un edifici que és propietat del Patronat de la Joventut Obrera, que el té llogat des de 1985 a la Diputació, un contracte que l’administració continua pagant malgrat no fer ús de l’edifici. No obstant això, en cas que Patrimoni donara el vistiplau, la reforma tardaria anys, segons indiquen des de l’Escalante.
La programació del segon i tercer trimestre es desenvoluparà en un espai que encara està per determinar. El centre contempla diferents alternatives per a trobar una seu estable, però és competència de Patrimoni triar-la i, per tant, s’anunciarà més avant.
Un dels entrebancs que ha ocasionat no comptar amb lloc definitiu ha estat que la direcció de l’Escalante s’ha vist obligada a traslladar la producció pròpia amb què habitualment obria la temporada en el mes d’octubre al mes de gener, quan s’espera comptar amb un lloc permanent. Tot i això, s’han anunciat dues noves produccions: Pi, de la companyia OtraDanza, que es representarà en gener i Les 7 diferències del Pont Flotant, que es posarà en escena en març.
L’Escalante ha “complit”
Malgrat que l’actual temporada de l’Escalante ha tingut diferents seus, els 22 espectacles programats per a aquest any han reunit fins a 30.840 espectadors. Unes xifres “molt positives”, apunta Pérez Garijo, qui destaca que tot i les complicacions, “l’Escalante ha complit la seua funció”. El centre ha passat de fer una producció a tres anuals i espectacles que abans no omplien la sala i, fins i tot, se suspenien funcions. “Ara és tot el contrari”, raona la diputada de Teatres.
Entre les novetats d’aquesta passada temporada, a més dels espectacles adreçats al públic infantil, familiar i escolar, el centre va programar per primera vegada per a públic adult un cicle de Memòria Històrica que va celebrar al Teatre el Musical (al Cabanyal). L’Escola Escalante va acollir més d’un centenar d’alumnes, 68 dels quals tenien entre 5 i 17 anys, superant així totes les expectatives, segons ha destacat el seu director Andrés Poveda.
Rosa Pérez qualifica la temporada com a “molt positiva”, però insisteix: “Volem un lloc estable”.
